Público
Público

Més d'1 de cada 10 habitatges de Catalunya estan buits

En total són gairebé 420.000 immobles. Segons una estadística de l'INE, a Barcelona els pisos buits són el 9,3% del total. El volum relatiu més elevat, però, el trobem en municipis petits 

Habitatges de Barcelona, en una imatge d'aquest dimecres
Habitatges de Barcelona, en una imatge d'aquest dimecres. Miquel Vera / ACN

Més d'1 de cada 10 habitatges de Catalunya estan buits. En concret, són 418.612 els immobles buits que hi havia a Catalunya l'any 2021 sobre un total de 3.915.127, el que suposa un 10,64%. Es tracta de dades del cens d'habitatge que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Entre les ciutats de més de 200.000 habitants amb més percentatge d'habitatges buits destaquen Terrassa i Barcelona, amb un 9,5% i un 9,3% respectivament. Segueixen Badalona (8,4%), l'Hospitalet de Llobregat (7,4%) i Sabadell (6,1%).

Pel que fa a municipis de més de 10.000 habitants segons percentatge d'habitatges buits, amb menor percentatge destaca Pallejà (Baix Llobregat) amb 2,4%, Cerdanyola del Vallès amb 3%, La Llagosta (Vallès Oriental) amb 3,3% i Castellar del Vallès amb 3,4%. L'INE detalla que el major percentatge d'immobles buits es trobaven en municipis petits.

Percentatge d'habitatges buits sobre habitatges totals
Percentatge d'habitatges buits sobre habitatges totals. INE

D'altra banda, Barcelona (31,1%) i Girona (30,9%) van ser les capitals amb major habitatge de lloguer l'any 2021, el que suposa que tres de cada deu habitatges estaven destinats al lloguer. A Tarragona el percentatge era del 24% i a Lleida del 23,2%. L'estadística constata que durant l'última dècada els immobles per arrendar han augmentat en totes les capitals de demarcació.

Tot plegat en un context on els preus dels lloguers han continuat pujant a Barcelona i arreu de Catalunya, i amb una llei de l'habitatge que s'ha de començar a desplegar per posar-hi topalls. Contradictòriament a aquestes dades, un factor que molts assenyalen com a culpable de les altes xifres és la manca d'habitatge disponible.

Primeres i segones residències

Pel que fa als habitatges d'ús esporàdic, les segones residències, es van localitzar sobretot a la costa i en municipis d'interior. Entre els municipis amb més de 2.000 habitants que major percentatge de segones residències tenen hi ha Camprodon (Ripollès) (24,8%), Castell – Platja d'Aro (Baix Empordà) (22,4%), Llançà (Alt Empordà) (22,4%), l'Escala (Alt Empordà) (21,5%), Cunit (Baix Penedès) (21,3%), Salou (Tarragonès) (20,8%), Tossa de Mar (Selva) (20,7%), Calafell (Baix Penedès) (20,5%), Roda de Berà (Tarragonès) (20,4%), Altafulla (Tarragonès) (20,2%), Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) (19,7%) i Bellver de Cerdanya (19,4%).

Entre els municipis de més de 10.000 habitants amb major percentatge d'habitatges principals respecte als habitatges totals destaca La Llagosta (95,2%), Badia del Vallès (95,1%), Ripollet (94,4%), Sant Andreu de la Barca (94,2%), Martorell (93,3%), Cornellà de Llobregat (93,2%) i Sant Boi de Llobregat (93%). Mentre que els que tenien menor percentatge destaca Castelló d'Empúries (Alt Empordà) (28,5%), L'Escala (28,8%), Castell-Platja d'Aro (31,2%), Roses (Alt Empordà) (31,8%), Mont-roig del Camp (Baix Camp) (33,2%) i Salou (36,9%).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?