Les famílies de les víctimes de la repressió del franquisme exigeixen al Govern l'obertura de totes les fosses comunes que hi ha a Catalunya i, en especial, les dels cementiris. "La major reparació per nosaltres són les restes, volem que tornin al seu lloc d'origen, amb la seva família", ha demanat Montserrat Giné, membre de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona en una ponència al Parlament de Catalunya amb relació al projecte de Llei de Memòria Democràtica que s'està tramitant.  

En la compareixença, Giné ha fet referència a diversos punts del projecte de llei. Sobre les exhumacions, Giné ha defensat el paper de les famílies a l'hora de decidir sobre les restes. Així, ha demanat que el text contempli la possibilitat que aquelles famílies que ho vulguin puguin estar presents en el moment de la recuperació dels cossos i que, posteriorment, se'ls permeti decidir què volen fer amb les restes, si incinerar-les o no.

En relació amb el tràmit de sol·licitud d'obertura d'una fossa, la representant de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona ha demanat als grups parlamentaris que el text impedeixi que hi hagi "silenci administratiu". És a dir, segons ha denunciat Giné, el text recull que, passats 18 mesos, si l'administració no ha dit res, s'entén que la sol·licitud ha estat rebutjada. "A aquestes alçades no ens poden fer això, mereixem una resposta motivada de per què no es pot obrir una fosa", ha defensat.

Més pressupost

Una de les peticions que més s'han sentit durant les ponències sobre el projecte de llei de memòria democràtica és la necessitat que el text s'acompanyi d'un pressupost econòmic per tal que aquesta no pugui quedar sense efecte en cap moment. En aquest sentit, els familiars de les víctimes han criticat que totes les mesures que contempla el document vagin acompanyades d'un "segons la disponibilitat de pressupost".

Precisament, a finals del 2022, el Govern va acordar doblar el pressupost destinat a la intervenció de fosses de la Guerra Civil i el franquisme en el Pla de fosses 2023. En xifres totals, el pressupost del contracte de licitació va ser de 4.494.661,26 euros, el doble que el pla anterior. 

28 exhumacions de 241 fosses confirmades 

Segons dades oficials del Departament de Justícia, en el territori català hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, 241 d'elles confirmades, amb una estimació de 20.000 persones enterrades. Fins ara, s'han dut a terme 28 exhumacions a Catalunya, s'han recuperat les restes de 264 individus, s'han retornat a les famílies les restes de 10 víctimes identificades i s'han rescatat més de 3.000 objectes de soldats enterrats.

En aquest últim any, una de les més destacades va ser l'exhumació de dues fosses a Bovera (les Garrigues), on es van rescatar 26 soldats de l'exèrcit republicà morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, arran de l'avanç de les tropes franquistes, entre desembre de 1938 i gener de 1939, que va culminar amb l'ocupació definitiva de tot Catalunya.

El Govern va crear un cens i un mapa sobre milers d'objectes personals, d'higiene, sanitaris o bèl·lics que s'han anat recopilant des que la Generalitat obre i recupera les fosses de la Guerra Civil espanyola. Els objectes trobats en les fosses es poleixen, es restauren si fa falta, i es traslladen al laboratori amb les restes humanes. Si s'aconsegueix identificar les restes i trobar els seus familiars, s'entreguen els objectes amb les restes. Si no passa, es guarden i classifiquen.