Els arqueòlegs han descobert que les coves de Serinyà (Pla de l'Estany) van ser un refugi climàtic per a les poblacions del paleolític fa uns 30.000 anys. La troballa s'ha fet en el marc d'un estudi internacional publicat a la revista Nature, on s'han analitzat les migracions de 365 caçadors i recol·lectors prehistòrics abans de l'última glaciació. D'aquests, els arqueòlegs de la Universitat de Girona han aportat mostres de dos individus que van viure a Serinyà fa 22.000 anys.  

Dels 356 caçadors-recol·lectors prehistòrics analitzats, 116 són individus inèdits. Les mostres provenen de catorze països europeus i Àsia central. Aquests grups humans van viure fa entre 35.000 i 5.000 anys i són els ancestres, almenys parcialment, de la població europea actual.

És l'estudi més gran que s'ha fet fins ara dels individus del paleolític, amb l'objectiu de documentar-ne les migracions i reescriure la història dels ancestres. La investigació, que ha comptat amb la col·laboració de 125 investigadors internacionals, l'ha liderat un equip de la Universitat de Tübingen (Alemanya), del centre Senckenberg per a l'Evolució Humana i el paisatge del paleolític, de la Universitat de Pequín i de l'Institut Max Planck per a l'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya).  

Dues mostres de les coves de Serinyà

Els arqueòlegs de la UdG han aportat mostres recuperades a les coves del Reclau Viver i de Mollet III de Serinyà. Pertanyen a dos individus prehistòrics que hi van ser enterrats ara fa uns 22.000 anys. Un període que es coneix com a gravetià final, just abans del moment més fred de l'última glaciació.

En el context europeu, les restes humanes d'aquest període són molt escasses. Per tant, subratlla la UdG, "la presència de les mostres de Serinyà en aquest estudi és essencial pel coneixement de les poblacions ibèriques just abans de la contracció de la població europea cap als territoris del sud del continent durant el solutrià". Aquest és el període que segueix al gravetià i està "magníficament representat als jaciments de Serinyà", segons detalla l'investigador de la UdG i coautor de l'estudi, Joaquim Soler.

Les restes humanes del Reclau Viver es van recuperar el 1948 per Josep Maria Corominas, mentre que les de Mollet III s'han exhumat durant les darreres campanyes d'excavacions en el marc dels projectes quadriennals que atorga el Departament de Cultura. El Consell Comarcal del Pla de l'Estany i el Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles han donat suport i col·laborat en aquesta recerca. A més de Joaquim Soler, per part de la UdG, han participat en aquesta recerca els membres del Laboratori d'Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria Neus Coromina i Isaac Rufí.