Público
Público

L'Institut Guttmann aconsegueix reduir les seqüeles després d'extirpar un tumor cerebral

El centre ha liderat un assaig clínic en què s'ha modificat l'activitat del cervell abans d'una neurocirurgia a través d'una tècnica no invasiva per evitar lesions celebrals durant l'extirpació

4-10-2023 Els coinvestigadors principals de l'Institut Guttmann i el pacient participant  a l'assaig
Els coinvestigadors principals de l'Institut Guttmann i el pacient participant a l'assaig. Laura Fíguls / ACN

Els neurocirurgians s'enfronten a un gran repte quan han d'operar un pacient amb un tumor cerebral. D'una banda, han assegurar l'extirpació màxima del teixit tumoral per reduir-ne el risc de reaparició i, de l'altra, evitar ressecar el teixit cerebral sa per minimitzar les seqüeles de l'operació. Sobretot quan estan en regions critiques, com del llenguatge, motor o cognitiu

El projecte està obert a tots els hospitals perquè s' incorporin més pacients

Per ampliar les possibilitats dels neurocirurgians, l'Institut Guttmann ha impulsat el projecte Prehabilita, que consisteix a aplicar un tractament previ a la cirurgia per preparar el cervell per evitar seqüeles en cas de lesió, explica en un comunicat. El centre ha liderat un assaig clínic -finançat per la Fundació Joan Ribas Araquistain- per posar en pràctica el tractament i ha estat un èxit. Els resultats s'han publicat aquesta setmana a la revista Frontiers in Neurology.

La tècnica consisteix en modificar l'activitat del cervell abans de l'operació a través de tècniques d'estimulació cerebral no invasiva. És la primera vegada que es posen en pràctica aquests mètodes. "Posem el cervell en les millors condicions per actuar des del punt de vista quirúrgic", ha recalcat Montserrat Bernabeu, codirectora del centre, en la presentació de l'assaig. De moment, hi han participat catorze pacients i el projecte està obert a tots els hospitals perquè se n'incorporin més.

El cervell i la seva capacitat de plasticitat

En la presentació del projecte, Kilian Abellaneda, doctor en Neurociències i coinvestigador principal del projecte, ha explicat que Prehabilita es basa en un concepte clau, la plasticitat cerebral. Es tracta de la capacitat d'aquest òrgan per establir noves connexions que el permetin reestructurar-se i adaptar-se a noves situacions, el que permet desplaçar certes funcions, com ara la parla o el moviment, d'una zona a una altra.

Les catorze persones que han participat de moment en l'estudi eren pacients amb un tumor cerebral que es podia operar i que presentaven risc de desenvolupar seqüeles en funcions motores o cognitives a conseqüència de la intervenció. Aquests pacients van ser preparats específicament per aquesta intervenció.

Un cas d'èxit

Un dels pacients era el Raúl González. La doctora Villalba l'havia avisat que li podien quedar seqüeles en la mobilitat del costat esquerre. "Estic preparat per morir, però per a mi el més difícil és perdre la meva autonomia, fer-me depenent d'algú. Quan em va oferir la possibilitat de participar en el programa, vaig veure la llum", recorda, que també és doctor, anestesista i especialista en salut pública.

"El despertar va ser meravellós, veure com havia funcionat tot"

El juny el van operar, amb una desena de sessions del Prehabilita les dues setmanes prèvies. Quan es va despertar de l'operació, la doctora li va poder dir que havia aconseguit ressecar el tumor completament amb marges de seguretat. Fins i tot van poder treure cèl·lules que encara no es veien però que segurament eren cancerígenes. "El despertar va ser meravellós, veure com havia funcionat tot", explica González.

El programa té previst provar la tècnica en una trentena de pacients fins a finals del 2025, però els responsables de l'estudi confien que es pugui incloure a la cartera de serveis de salut per poder arribar a tots els pacients que la necessitin.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?