Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han liderat amb èxit el primer assaig en humans d'un nou fàrmac epigenètic per a tractar tumors sòlids en estat avançat. El medicament és especialment útil per combatre el càncer que afecta les glàndules salivals i que és resistent a la quimioteràpia tradicional. Els resultats han esta tpublicats a la revista Clinical Cancer Research de l'Associació Americana de recerca a Càncer (AACR).

El nou fàrmac s'anomena JNJ-64619178 i l'ha desenvolupat la farmacèutica Janssen Research &Developmenes. Segons informa el mateix hospital en un comunicat, es basa en l'epigenètica, és a dir l'estudi dels canvis que activen o inactiven els gens sense necessitat de modificar l'ADN. Així, és capaç de transformar les cèl·lules tumorals perquè tornin a assemblar-se al teixit sa.

En concret, actua com un inhibidor molt potent i selectiu de la proteïna PRMT5, que juga un paper regulador en la progressió dels càncers humans ja que està relacionada amb els gens associats a la proliferació, invasió i migració de les cèl·lules canceroses. De fet, és un indicador de mal pronòstic en molts tipus de càncer humà.

En aquest sentit, la doctora Irene Braña, oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha explicat que "estudis recents han demostrat que la inhibició de PRMT5 té efectes antitumorals en models preclínics de diversos tipus de tumors". Ha indicat que la inhibició d'aquesta proteïna "és un objectiu clínic atractiu per al tractament de tumors malignes".

La metgessa ha afegit que els resultats d'aquest assaig "apunten a la necessitat de continuar investigant en la identificació de biomarcadors per a la selecció de pacients als quals pugui beneficiar un tractament basat en la inhibició de PRMT5".

Primer estudi clínic en humans

L'assaig amb humans l'ha impulsat el Grup de Cap i Coll i la Unitat de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO, que forma part del Campus Vall d'Hebron. Hi han participat 90 pacients amb tumors sòlids que havien rebut tractament previ o no eren candidats a les opcions de tractament estàndard.

En concret, eren pacients amb carcinoma adenoide quístic (28,9%), càncer de pàncrees (14,4%), càncer de pròstata (13,3%) i melanoma uveal (8,9%). Tots ells van tenir una tolerància acceptable al medicament. A més, una dona amb un càncer de pàncrees poc freqüent resistent a teràpies comunes va aconseguir mantenir la malaltia sota control.