Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872) va ser una pionera en l'educació de les dones en una Barcelona sumida en els canvis socials i polítics de finals del segle XIX i principis del XX i encara molt patriarcal. L'acceleració de la industrialització, la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil són només alguns dels fets històrics que van travessar l'obra de Paquita Verdaguer, com era coneguda.

De pare cerdà -de la Catalunya nord- i mare barcelonina, Bonnemaison va néixer a la botiga familiar situada a les Rambles. La posició burgesa i una educació no habitual en l'època li van permetre bolcar-se en el seu projecte, iniciat amb la Biblioteca Popular de la Dona el 1909. "És la primera dona del món a l'edat contemporània que decideix obrir una biblioteca per a dones".

Són paraules de la historiadora Dolors Marín, amb qui conversem sobre la figura d'aquesta pionera emblemàtica tan oblidada en l'actualitat. Recentment ha publicat la seva biografia en una edició ampliada, Francesca Bonnemaison: Educadora de Ciutadanes (Diputació de Barcelona, 2023). 

Aquesta feminista conservadora va captar les necessitats educatives d'unes dones en molts casos analfabetes, obreres i també burgeses, per qui el 1922 obriria l'Institut de Cultura: "Acabarà formant una classe mitjana de dones important". El projecte es va truncar el 1940, amb la incautació de l'edifici per part de la Falange, i Bonnemaison se'n desvincularia de forma total.

Com es va interessar per la figura de Francesca Bonnemaison?

M'interessaven les dones obreres, però quan les entrevistava em trobava que moltes em deien que havien sigut alumnes de la Cultura de la Dona, com es coneixia en aquells anys [la iniciativa de Bonnemaison]. Vaig decidir fer un estudi perquè hi havia tant de silenci a l'entorn de la seva figura, ningú deia res. Es parlava molt més de la Carme Karr, la Dolors Monserdà, que jo em pensava que eren de la mateixa corda i a poc a poc em vaig adonar que no. Que la Bonnemaison anava molt més enllà que les seves amigues.

Per què és encara tan desconeguda pel conjunt de la societat?

Se l'ha castigat molt perquè a partir de 1936 va donar suport a la dreta. Es va exiliar al principi de la guerra [civil] a Suïssa i va conspirar contra la República. Va ser molt arrossegada per en [Francesc] Cambó, era com el seu fillastre. Eren molt còmplices i Cambó conspira a favor de Franco. Això els ha passat factura, tot i que ella després se'n desvincularia.

Amb altres personatges que hi van donar suport també va passar el mateix?

No, això no li ha passat factura a en [Josep] Pla i a molts d'altres, en canvi a ella sí. Se l'ha volgut invisibilitzar perquè era una dona, no es tenen en compte les iniciatives de dones i per a dones. És la primera dona del món a l'edat contemporània que decideix obrir una biblioteca per a dones. Molts anys abans que la que apareixerà a Londres i França. Ella ja té un sentiment que hi ha una cultura de la dona.

No es queda només en biblioteca.

Primer obre aquesta biblioteca amb un aire reformista però a poc a poc es va adonant de totes les mancances que tenen les dones de la seva època i va multiplicant els cursos, les iniciatives... Veu que les dones han d'avançar i aconsegueix, ella mateixa que ha fet el camí cap a l'emancipació, recolzar a les altres dones.

Què és el que la va impulsar a ser pionera en això, tot i ser conservadora?

Era una dona molt llesta, una gran emprenedora. Va veure el que estaven percebent les dretes catòliques d'aquells anys: començaven a obrir-se escoles lliures, ateneus racionalistes, on els obrers formaven les dones perquè hi havia un buit important, un analfabetisme obrer brutal... Van ser precisament els lliure pensadors, la gent d'esquerres, els socialistes, els anarquistes, que van començar a obrir centres perquè les nenes i les noies aprenguessin. Va veure aquesta gran competència per part del moviment obrer i va decidir fer el mateix que feien. Pensava que si obrien una parròquia on les noies anessin a cosir, a llegir revistes de moda, on tinguessin patrons per fer figurins, que és com comença la Biblioteca, les noies estarien allà recollides i serien més fàcilment influenciables per l'Església. Però se n'adona que aquelles nenes difícilment podran medir amb un centímetre perquè no saben llegir ni escriure. Decideix començar a alfabetitzar-les i allò se li fa més gran.

I què fa?

Veu que moltes malviuen amb el seu salari i llavors pensa que algunes poden optar a alguna cosa millor. Comença a introduir classes de matemàtiques, de cultura general, de comptabilitat... Acabarà formant moltes dones que seran funcionàries. De la Mancomunitat, dels ajuntaments, inclús per les cases comercials. Comença a aparèixer la figura de la secretària, de la dona comptable. Amb pocs anys passarem de tenir una Biblioteca que alfabetitza nenes a tenir una acadèmia on les dones aprenguin comptabilitat, idiomes... Tot allò que els fa falta per una vida professional. Això les farà deixar la fàbrica.

Quines conseqüències té això?

Acabarà formant una classe mitjana de dones important. Els homes no volen que les dones surtin massa de casa, ni que aprenguin. Però com que anaven en una institució molt de dretes, amb molts capellans, semblava una garantia de "no-contaminació obrerista". Hi aniran noies molt pobres però també les de classes riques de Barcelona. Ella acabava organitzant un local gran on instal·la perruqueria, un bar i un restaurant, dutxes... Les noies podien anar allà a passar el dia enlloc d'estar tancades a casa. Es creen grups de teatre, de ball, una coral... Està impulsant el que seria un ateneu feminista. Hi havia també les filles dels lliure pensadors.

Va omplir un buit que hi havia a nivell formatiu?

Les dones no podien accedir a la universitat perquè mancaven estudis intermitjos. Ensenyança bàsica n'hi havia, però no acadèmies que facilitessin el que ara seria un batxillerat. Ella ho fa. Les noies van aprofitar aquesta plataforma i després algunes seran anarquistes, d'ERC... molt oposades a la Bonnemaison. Ella cada vegada avança més: té un marit molt possessiu que li deixa fer poques coses [Narcís Verdaguer i Callís]. Quan mor, el 1918, ella queda lliure per fer el que vol. Abans de casar-se ja era una dona rica, de la mitjana burgesia catalana, tenia criades, tenia temps. A partir de la mort es dedica en cos i ànima a la Biblioteca. Se solidaritza molt amb les altres dones.

El seu projecte passa de Biblioteca Popular a Institut de Cultura. Es va anar ampliant. De quina manera va anar modificant també l'àmbit d'actuació i els seus objectius?

Passaran de reunir-se en una rectoria el 1909 per copiar patrons a un local al carrer Elisabets al cap de tres o quatre anys, que també se'ls queda petit. Quan el seu marit ja està molt malalt, ella ja pensa que invertirà els seus diners, perquè no té fills, en comprar un gran local per fer el centre Bonnemaison. Ella veu que pot fer molt per les dones i compra aquest palau del segle XVI [al carrer Sant Pere Més Baix]. Demana diners als burgesos catalans i cada classe porta el nom del beneficiari.

Quin perfil de dona hi estudiava?

Entre moltes d'altres, Maria Sempere, i la seva mare, artistes de cabaret, hi havien anat. Jo tinc unes cosines que van ser solteres tota la vida, i des de petita una que era molt bona en mates la van portar a estudiar allà. Sempre va viure del seu salari, treballava de comptable primer al Potash i després a Nestlé. Eren noies que ja destacaven i no tenien lloc on anar a aprendre. Un desastre. Eren dones molt feministes a la seva època, van trencar molta normativa quedant-se solteres, per exemple, vivint del seu salari. Dones que van ser resistents, van fer una militància feminista important, i durant el franquisme van fer una resistència antifranquista en sentit catalanista, igual que la Bonnemaison. 

Era habitual un espai on concidissin noies de diferents classes socials?

Gens. Per una banda trobem un espai interclassista, amb diferents horaris, els caps de setmana per les noies que treballaven o vivien fora i que venien expressament. Les dones pagaran diferent, les pobres pagaven menys. Trobem un espai feminista, amb el concepte d'avui en dia, amb professors i professores reconeguts, i trobarem també aquest espai interclassista. 

De quina manera va influenciar el context, amb un moviment obrer barceloní en auge i els xocs amb la dreta conservadora?

Bonnemaison ve d'una família catalanista, el pare i l'avi tenen algunes publicacions catalanistes. Quan es casa amb Verdaguer i Callís ho fa amb el vist-i-plau de la família, perquè ell és súper pobre però està molt implicat en el catalanisme polític. A més té prestigi perquè és el cosí de mossèn Cinto [Jacint Verdaguer]. Influencia molt l'ambient. Ella pensa, sobretot en els anys republicans, que haver creat aquesta institució li permetrà guanyar vots a favor de la Lliga Catalana, la dreta, que és el partit de Cambó. I no, s'estavellen completament. És quan ella s'equivoca, hagués hagut de vincular-se més a ERC, però ella és molt catòlica i molt influenciada per en Cambó. A veure, si no igual l'haguessin acabat afusellant... 

Quin és fins avui el llegat que ha perdurat?

Sobretot la transformació de les dones que hi van assistir, que van poder viure del seu treball i que han sigut un model a les seves xarxes familiars, com les meves tietes. Obreres que han sigut model de dones emancipades. Moltes que sortiran al carrer el 1936 a defensar la República. Algunes van marxar al front, altres van fer candidatures polítiques d'esquerres... Tot això va perdurar en la memòria col·lectiva. S'ha diluït amb els anys, però igual que el que va passar a la guerra i els primers anys de dictadura. Encara estem en la tasca de recuperar la memòria històrica de tot això.

La defineixes com una de les grans polítiques conservadores de Catalunya. Com encaixava això amb un canvi en l'status quo com era incorporar les dones a la vida pública?

Està envoltada de dones que pensen igual que ella. És molt amiga de la Rosa Sensat, que crea l'Escola Activa, i que diu 'les dones, que aprenguin, perquè així no s'hauran de quedar amb el primer que passa'. Moltes dones es casaven per marxar de casa o també per no morir a la pobresa. Una dona soltera era una nosa per la família. Si poden empoderar-se, viure del seu salari, llavors són lliures. Ella es rodeja de dones que pensen de la mateixa manera, dones que seran les primeres bibliotecàries de Catalunya, per exemple. Ella crea la biblioteca i el sistema de desinfecció de llibres abans que Eugeni d'Ors creï l'escola de bibliotecàries de Catalunya. Ell li copia moltes de les idees, però ara sembla que Eugeni d'Ors ho creés. És catòlica, realment, perquè és el que s'espera d'ella, però alhora també és una dona molt europea. Llegeix en francès i en anglès i està molt al dia del que passa. És progressista en aquesta sentit i no li representa contradiccions. Ella passa olímpicament del que pugui dir la dreta més arcaica, forma part d'una dreta més aviat progressista. Això li va comportar moltes crítiques però tot i així tira pel dret. La seva educació ja no havia sigut la típica, sinó que el seu pare l'havia dut de caça, havia fet molt excursionisme...

Quina relació té amb Francesc Cambó?

Bonnemaison era com la seva mare política. Cambó va a parar a casa seva quan fa d'aprenent del seu marit. Ell és orfe i des que té 15, 16 anys es queda allà a dormir, el conviden a les tertúlies... I quan ell comença a fer negocis, el tio es compra un iot, que li diu Catalunya, i passeja la Francesca pel Mediterrani. Ell l'estima com una mare. Viuen molt a prop: Cambó viu al que és ara Foment del Treball, que a la Guerra Civil va ser incautat per la CNT i era la casa de Durruti, i a davant hi vivia la Bonnemaison.

I qui són les seves amigues?

Té amigues que són dones músiques, o per exemple la dibuixant Lola Anglada és una de les seves grans amigues. Li farà molts dibuixos per les revistes de l'escola. Tot són dones molt emancipades. Burgeses, però que viuen de les seves feines. També coneix marqueses, però no s'hi fa.

Més enllà d'educació, també fomentava l'esport. Què implicava la pràctica d'esport per les dones en aquella època?

L'Anna Maria Martínez Sagi és els anys que comença a destacar com a atleta, a la dècada dels 30. Durant la dictadura de Primo de Rivera, les dones només podien fer esport als centres excursionistes anarquistes. Que les dones poguessin practicar esport lliurement només ho podran fer a la Bonnemaison i al Centre Excursionista de Catalunya, que li posa una medalla a la Francesca per tot el que està fent a favor de les dones i l'excursionisme. La dreta no es planteja en absolut ni que les dones puguin portar pantalons curts, és una heretgia. No les volen. El cos de la dona ha d'estar tapat.

Com altera la Guerra Civil la vida de Bonnemaison?

Marxa a l'exili molt al principi, té por. Cambó és monàrquic. Sap que a alguns destacats catòlics els busquen. Com que el seu marit havia declarat en contra de [Francesc] Ferrer i Guàrdia, i per això el maten, a ella li pot arribar... Jo crec que no li haguessin fet res, però... A Folch i Torres no li van fer res, per exemple, tampoc a altra gent molt destacada de la cultura. Potser influenciada per Cambó, marxa a Suïssa. Rep tota la correspondència adreçada a Cambó i els diners que van a parar a Franco. Cambó, per no implicar-se, diu que li enviïn a ella. Penso que la manipula una mica, ja és una dona gran... Quan ella pot tornar, passa olímpicament d'això. Cambó no torna i ajuda a Franco, igual que en Joan March, són els seus dos grans banquers. L'ajuden amb la pela però ell després veu que no encaixa en aquest projecte. Perquè ell és un negociant. Deu quedar horroritzat també de les matances, la repressió a la cultura catalana...

I què passa amb l'Institut?

Durant la guerra, la Generalitat incauta l'Institut i preserva la biblioteca. Quan s'acaba, passa a mans de Falange i depura la biblioteca. No s'adiu al model de nova dona feixista que volen promoure. S'ho queda la Falange i la Diputació, que clar, estava en mans dels falangistes. Li prenen. Les diputacions són les noves autoritats franquistes. El 2003 les dones ho reclamen com a seu i comença la Bonne.

I llavors en quin paper queda Bonnemaison?

Quan torna, es desvincula de la seva obra. El projecte a partir de 1940, quan ho agafa la Falange, no té res a veure. La Bonnemaison aquí fa un pas molt elegant que és desvincular-se totalment del projecte. És un espai on les dones van amb uniforme, amb un control patriarcal total, tots els professors són del Movimiento... Tampoc s'ensenya res que porti les dones a una emancipació. Infantilitzen les dones. Hi ha una negació del catalanisme, que és una cosa que ella havia portat molt a dintre... Durant la dictura de Primo de Rivera, en què el català està prohibit, ella fa les classes en català. Tot això no s'explica i la salva molt com a feminista i com a dona d'idees.

S'implica d'alguna manera en la resistència antrifranquista?

Fa una cosa que és que dona diners a Montserrat. Fent les festes d'entronització de la verge, un rollo catòlic, però que serveix perquè hi hagi una primera manifestació dels primers esbarts dansaires, corals, bastoners... Una festa catalanista. Amb l'excusa de la Verge tornen a fer cultura catalana. Es torna a vincular a fer catalanisme polític, perquè veu que el projecte feixista ha acabat amb la cultura catalana i la dona, els dos eixos de la seva vida.

Com és el final de la seva vida?

Ella no es jubila, és activista fins al final. Es manté en un reducte catalanista resistent. Però ni el catalanisme l'ha reconegut. Era una dona molt important dins de l'imaginari col·lectiu dels barcelonins. Quan mor, va ser un enterrament massiu. Va formar centenars de dones, era una dona molt estimada. No sé perquè l'han recuperat i sí que ho han fet amb franquistes com Pla o Carles Sentís, que va entrar amb els exèrcits de Franco. Perquè és una dona, perquè no ha interessat mai investigar dones... No ens agrada ella però tampoc sabem de les dones d'esquerres. 

I per què tot això?

Perquè és dona. No els interessa. Han reconegut a l'Espriu, per exemple. Però ella com que té molt poca cosa escrita, només alguns discursos... Han reivindicat Rosa Sensat només els pedagogs. No han reivindicat mai la Lola Anglada. Totes aquestes dones republicanes, ningú les ha reivindicat. Estem moltes historiadores en ello. Som poques, i a més no hi ha recolzament en la investigació. Sí que ara per exemple han posat molts noms d'elles als carrers, però quasi no tenim documentació. Hi ha dones que han anat investigant i per sort tenen alumnes o amigues que segueixen.