La Covid-19, deien, ens faria replantejar el model socioeconòmic. A mesura que la pandèmia retrocedeix –amb l’amenaça de rebrot per noves variants– es palesa que no només no ha estat així, sinó que no només no hi haurà cap canvi i que, d’aquell brou, en serviran tres tasses. Exemple paradigmàtic: el model turístic de la ciutat de Barcelona. Així ho sostenen, com a mínim, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) i Zeroport, que els propers dimarts i dimecres organitzaran a l'espai veïnal del Borsí una contracimera al Future of Tourism World Summit, que se celebrarà a la ciutat de Barcelona per reclamar, d’aquesta manera, un canvi de model. El programa complet pot consultar-se al propi web de la contracimera. També hi participen la PAH Barcelona, Las Kellys Barcelona o l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), entre d'altres. 

"L'objectiu principal és fer una oposició activa i propositiva a la reactivació del mateix model turístic que ja coneixem", explica a Públic la portaveu de l’ABDT, Reme Gómez. Un model que descriu com a "contaminant, agreujant de la crisi climàtica, extractiu, explotador quant a treball, gens redistributiu, massificador, destructor del comerç de proximitat,...".

La contracimera comptarà "amb la participació de convidades diverses" i consistirà en "taules temàtiques obertes" sobre quatre àmbits: una, sobre l’impacte de l’actual model de turisme en l'habitatge, una altra, en les condicions laborals, una tercera sobre les repercussions ecològiques, i una quarta centrada en com incideix en el model econòmic de la ciutat. "Hi haurà també un taller de tancament per construir col·lectivament les propostes que donen nom a la contracimera", afegeix.

"Turisme sostenible": un eufemisme

A la presentació de finals de setembre, Gómez va criticar com el consistori ha posat "nous termes als efectes que ja teníem abans" amb la voluntat de "retornar al model prepandèmic". Fins a quin punt creu l’ABDT que la política de l’Ajuntament de Barcelona n’és responsable? "No ens referim estrictament a l'Ajuntament, perquè la cimera té altres promotors públics i privats", respon Gómez. "De fet, l'Ajuntament sembla haver fet un pas enrere, vista la rellevància que ha perdut al web i el canvi de l'objectiu Declaració de Barcelona a Crida a l'acció", matisa la portaveu de l’organització.

"En tot cas, ens referim als clàssics eufemismes, quan no directament falsedats, com ara turisme sostenible o responsable, que ara esdevé turisme segur, o bé al clàssic rentat de cara verda, o greenwashing, consistent essencialment en afirmar que l'activitat turística no té impactes ambientals o climàtics", aclareix. També a "estratègies de suposada reducció d'impactes" que el que "persegueixen en realitat és distreure l'atenció dels impactes reals" amb la finalitat de "mantenir el mateix model o, fins i tot, portar-lo encara més a l'extrem". En aquest sentit, Gómez cita com a exemples "la descentralització, la desestacionalització o la cortina de fum que és el turisme de qualitat".

L'antropòleg urbà José Mansilla assegura que mentre determinats sectors van pecar de "voluntarisme durant la pandèmia, els responsables del sector turístic "estaven preparant com tornar a la situació que hi havia abans i, en cert sentit, seguir avançant en aquesta direcció" amb "els arguments habituals de generar riquesa, llocs treball, etcètera." "L'aturada que ha suposat la Covid-19 només ha servit perquè el sector turístic es reposicioni, alguns amb més fortuna que altres, per seguir, per descomptat, amb un model que els estava donant molts bons rendiments", afirma.

Per a Mansilla, que és membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i autor del recent La pandemia de la desigualdad. Una antropología desde el confinamiento (Bellaterra, 2020), la crisi de la pandèmia ha posat en marxa el procés que Schumpeter anomenà de "destrucció creativa" en la qual "aquells qui sobrevisquin se'n beneficiaran".

"Desturistitzar" l’economia

Si alguna cosa ha demostrat la Covid-19, assenyala Mansilla, "és com Barcelona depenia excessivament del turisme i com, amb la pandèmia, es va esfondrar bona part del sistema productiu de la ciutat". "Això no passaria si ens dediquessim a fabricar coses, ens passa perquè hem posat tots els ous al mateix cistell, i la fragilitat d'una economia que depèn d'un sol sector és enorme", lamenta.

Per intentar, si més no, corregir l’actual model turístic, l’ABDT proposa una bateria de mesures que, al parer de la seva portaveu, "són ja conegudes": "Decreixement turístic, que és la reducció de l'activitat turística, i desturistització de l'economia, que és desmuntar el monocultiu turístic i diversificar de l'economia", detalla. A més, Gómez també considera necessària "la promoció de sectors econòmics i laborals més justos en termes ambientals, socials, laborals, habitacionals, de salut, etcètera".

Mansilla considera "bàsic" posar fi "a la massificació", a "la tematització de la ciutat" i "al monocultiu turístic en determinats carrers dels barris", a banda d'una major regulació del lloguer turístic, així com també "acabar amb les campanyes que promouen Barcelona només com una destinació turística". Tot això, subratlla, estava ja proposat fa anys, "només cal posar els mitjans per fer-ho possible".

Un cop això ja en marxa, aleshores el que caldria, diu Gómez, és un veritable "canvi de model econòmic". Un que "posi al centre la vida quotidiana de les persones i les seves condicions materials de vida" i no "el benefici econòmic d'uns pocs basat en l'explotació del territori, el planeta i les persones residents i treballadores".