El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tornat aquest dilluns al Senat per defensar l'amnistia, el referèndum d'autodeterminació i un model de finançament singular, tres fronts que veu "inevitables". El republicà ha reivindicat que la llei, de la qual ha reivindicat la paternitat, ha de permetre "mirar endavant" i consolidar la via de la negociació. Ho ha fet a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, davant d'alguns presidents autonòmics del PP, com Isabel Díaz Ayuso (Madrid), Carlos Mazón (País Valencià) o María Guardiola (Extremadura). 

En la seva intervenció, de 10 minuts i en català, ha reivindicat la "victòria" que suposa la llei d'amnistia per acabar amb la repressió i ha reiterat que diversos dirigents socialistes, "com Salvador Illa i Miquel Iceta", s'hi havien oposat en múltiples ocasions. Aragonès ha assenyalat el referèndum com el següent pas a seguir per resoldre el conflicte de sobirania i ha tret ferro de l'actual oposició del PSOE, argumentat que "també veien impossible l'amnistia".

Aragonès ha assegurat que el referèndum serà "acceptat" de la mateixa manera que ho ha estat l'amnistia, que era "impossible" i "inconstitucional" fins que Pedro Sánchez va necessitar els vots de l'independentisme. "L'amnistia és la victòria de la Catalunya lliure que desitgem", ha remarcat.

Sobre la proposta de finançament singular, al que ha dedicat bona part de la seva intervenció, ha reiterat que l'actual model és "injust i opac" i una "llosa insuportable" i ha interpel·lat directament als presidents autonòmics: "Cap dels que esteu aquí acceptaria ser els tercers a aportar i els catorzens a rebre", ha ressaltat Aragonès. "No em quedaré de braços plegats davant del dèficit fiscal crònic. Serà l'objectiu prioritari a curt termini perquè la ciutadania no pot esperar més", ha sentenciat. 

Aragonès ha demanat un sistema de finançament "propi i singular, en què Catalunya recapti i gestioni els impostos", amb una quota de solidaritat amb la resta de comunitats". En aquest sentit, ha fixat el finançament com "l'objectiu prioritari a curt termini".

Aragonès ha tornat al Senat el dia que la cambra alta aprova un informe impulsat pel PP que sosté que l'amnistia és "un cop mortal per a l'Estat constitucional i autonòmic". Ho ha fet sis mesos després de la seva última intervenció, l'octubre passat. En aquella ocasió, també va defensar l'amnistia, aquesta vegada, però ho ha fet amb la convocatòria d'eleccions per al 12 de maig de fons. 

"Ús partidista" del Senat

La senadora de Junts Maria Teresa Pallarès ha acusat el PP de fer un "ús partidista" del Senat, i ha insistit que l'amnistia és una eina perfectament constitucional i legal òptima per resoldre diferències polítiques de manera democràtica. Segons Pallarès, la Comissió de Venècia reconeix que la tramitació de la llei garanteix el principi de separació de poders. "Deixin de manipular el procés legislatiu per atiar el foc de la discòrdia entre la ciutadania", ha dit.

El Govern espanyol no hi ha enviat cap representant, en considerar que és un debat interessat per part del PP. Tampoc hi han assistit els presidents autonòmics del PSOE. El lehandakari basc, Íñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi.  

Ayuso encapçala les crítiques dels líders autonòmics del PP

Una de les protagonistes de la jornada ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha encapçalat les crítiques dels líders autonòmics del PP a la llei d'amnistia al Senat. "Estem davant d'un cop a la unitat nacional, la democràcia i l'estat de dret, programat i per etapes, que serà imparable si no actuem a temps", ha dit davant del president Aragonès. "Catalunya és de tots, igual que Madrid, però cap de les dues regions és disponible", ha reblat Ayuso referint-se a la proposta d'una consulta acordada plantejada pel president.

En el seu discurs, Ayuso ha posat en dubte la repressió que ha denunciat Aragonès, i ha reivindicat l'article 155 que va "desactivar el separatisme". Ha insistit també que l'amnistia és "inconstitucional" i vulnera la divisió de poders. "El legislatiu no pot suplantar el poder judicial" per eliminar "els delictes d'altres polítics", ha manifestat. A parer seu, l'amnistia serveix per donar aire a un independentisme que està "a les hores més baixes".