"Com a independentista, republicà i d'esquerres, trolejar el PP sempre ve de gust i la nostra presència els genera incomoditat". Amb aquesta frase anunciava dijous passat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la seva intenció de participar en el debat de presidents autonòmics sobre l'amnistia que se celebrarà aquest dilluns al Senat. Un debat forçat per la majoria absoluta del PP al Senat, a qui Aragonès acusarà d'"instrumentalitzar les institucions" durant la seva intervenció, segons expliquen membres del seu equip.

El Senat aprovarà un informe impulsat pel PP que sosté que l'amnistia és "un cop mortal per a l'Estat constitucional i autonòmic". Es votarà a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, on poden intervenir els presidents autonòmics i està previst que hi assisteixin set comunitats, totes del PP a excepció de Catalunya, i cap del PSOE. Entre les comunitats del PP hi ha confirmada la presència de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

L'assistència d'Aragonès a la Cambra Alta no és novetat, ja ho va fer el mes d'octubre passat, però l'expressió col·loquial utilitzada, gens freqüent en el moderat lèxic del president, apunta entre línies unes maneres i objectius, que tenen molt a veure amb el context preelectoral en què s'ha instal·lat Catalunya amb la convocatòria d'eleccions per al 12 de maig.

Un acte rellevant per a Aragonès

El discurs d'Aragonès d'aquest dilluns al Senat no és cap acte qualsevol. Estarà plenament mesurat, paraula a paraula, començant ja per la prèvia amb l'ús del terme "trolejar". Podria semblar una improvisació, però el president de la Generalitat és poc donat a sortir-se del guió. La intenció de polaritzar amb contundència amb el principal exponent de l'espanyolisme com és el PP, amb un llenguatge clar i comprensible per al gran públic, i apropant-se especialment als més joves, forma part de l'estratègia del president de la Generalitat. No debades, cal recordar que també és el candidat d'Esquerra a les properes eleccions catalanes del 12M. Buscarà transmetre lideratge de país i determinació independentista, reivindicant per a ERC la paternitat de l'amnistia i amb el referèndum per bandera. Una manera de contrarestar els retrets de suposades renúncies sobre la independència en l'eterna pugna amb Junts, i reactivar-se en la carrera electoral contra el PSC.

Aragonès buscarà al Senat el cos a cos amb el PP, defensant l'amnistia. Però també farà al·lusions al projecte de futur, que passa a mitjà termini per negociar i pactar un sistema de finançament "singular" per a Catalunya, i a més llarg termini per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació acordat. Dos temes que també són anatema per al PP i que els permet confrontar amb els populars, però que a diferència de l'amnistia també mantenen el rebuig del PSOE i del Govern de Pedro Sánchez. I és que algun dard als socialistes no en faltarà, destinat a "qüestionar l'absència de concreció d'un projecte per a Catalunya" del PSOE –asseguren fonts d'ERC-, i per extensió del rival electoral del PSC, Salvador Illa.

L'equip d'Aragonès prepara detingudament, tant en el contingut com en la posada en escena, la intervenció del president al Senat. Fins i tot amb algun assaig previ, segons ha pogut saber Públic, encara que no sense dificultats per l'atrafegada agenda d'Aragonès, que al vessant institucional ha de sumar-hi ara la preelectoral del seu partit. Segons apunten algunes fonts d'ERC, Aragonès optarà aquest dilluns per "un to ferm i contundent" a la Cambra Alta.

Cap espai lliure

"Nosaltres no deixem lliure cap espai que serveixi per defensar els interessos de Catalunya a tot arreu, i treballem pels grans consensos polítics del país, que passen per la millora de la vida de la ciutadania i per fer possible que els catalans i les catalanes puguin decidir lliurement i democràticament el futur polític de Catalunya", assegura un membre de la direcció d'Esquerra. En una clara referència a Junts, que han optat per no participar a la taula de diàleg i negociació o per abandonar el Govern a l'inici de la legislatura. "A tot arreu vol dir fins i tot en un terreny que intentaran que sigui hostil amb un Senat presidit pel PP i amb participació de presidents de comunitats autònomes governades pel PP i Vox. Però a mi no em fa por", assegura el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès.

"Aragonès defensarà l'amnistia però també el referèndum, perquè encara que alguns -en referència als socialistes- neguin l'evidència, cal afrontar la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat", afirma un membre de l'equip del president. El referèndum acordat mitjançant la delegació de competències a la Generalitat per part del Govern espanyol per celebrar-lo és la proposta recentment presentada per Aragonès i "la voluntat del president és defensar-ho a tot arreu i davant qui sigui necessari", apunten també des del seu equip de confiança.

Pel que fa a l'amnistia, el mateix Aragonès avança que aquest dilluns defensarà al Senat la llei perquè "és necessària". "Quan se'ns interpel·la com a institució ens hem de defensar i la llei d'amnistia no té només el suport del Govern de la Generalitat, sinó un ampli suport de la societat catalana i d'altres governs i institucions", remarca.

El PP de Catalunya contraataca

Per la seva banda, el president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, ha lamentat que Aragonès no es quedi a escoltar les "veritats" dels presidents del PP al Senat. "Ell explica el seu llibre i després s'aixeca i se'n va quan ha d'escoltar les veritats", va apuntar Fernández en una entrevista a TVE. "Sorprèn que aquells que sempre s'omplen la boca de democràcia, després es neguin a debatre en les institucions públiques sobre un debat crucial per al futur d'Espanya com és l'amnistia", ha afegit.

Unes declaracions pensades sobre la base del que va passar a la compareixença del mes d'octubre, en què Aragonès va abandonar el Senat després de la seva intervenció sense quedar-se a escoltar cap altre president. Però -segons fonts de la presidència de la Generalitat- en aquesta ocasió el president de la Generalitat té previst quedar-se a part de la sessió després de la seva intervenció, com a mínim per escoltar el discurs de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. El candidat del PPC, Alejandro Fernández, també ha manifestat que Aragonés "s'ha trolejat a si mateix" aquesta legislatura. 

Un escenari en què Aragonès "es creix"

La intervenció al Senat d'Aragonès també té un vessant que va més enllà de l'institucional en plena campanya preelectoral. A l'interior d'Esquerra hi ha un neguit sobre la capacitat d'Aragonès de transmetre un carisma suficient basat en la contundència i la capacitat política ofensiva. De reticència a entrar a la confrontació dura i el cos a cos amb els adversaris polítics. Fonts del seu equip posen en valor la determinació, la constància i la capacitat del president per negociar i gestionar: "té el país al cap, tema a tema i territori a territori". Però aquestes mateixes fonts admeten que amb això no n'hi ha prou en una política catalana que encara manté un alt grau de polarització i tacticisme, amb una certa emocionalitat incorporada al debat polític. Segons ha pogut saber Públic, en els darrers mesos de la legislatura fins i tot s'ha remodelat l'equip d'assessors d'Aragonès per a la redacció dels discursos, buscant un to de major contundència.

És en aquest context que l'equip d'Aragonès veu amb molt bons ulls la intervenció del dilluns al Senat. I valoren positivament els resultats de la intervenció del mes d'octubre passat quan "el PP ja va voler convertir la sessió al Senat sobre l'amnistia en un aquelarre", asseguren. El mateix Aragonès no amaga que "els ho vam espatllar". L'equip d'Aragonès assegura que el president "es va créixer" en aquell debat i "va sortir molt enfortit en la seva imatge política", resultat que volen repetir aquest dilluns.

Evidentment, no tothom ho veu així i des dels seus adversaris polítics critiquen des d'"un excés de gesticulació" per part d'Aragonès, a "un símptoma de desesperació per aconseguir notorietat pública" en un ambient demoscòpic desfavorable per a ERC que la situa en alguns sondejos en la tercera posició darrere del PSC i Junts.

Vots particulars del PSOE, ERC i Junts

Pel que fa al desenvolupament de la sessió, ERC, Junts i PSOE han registrat vots particulars a l'informe contra l'amnistia del PP. Els seus portaveus defensaran els vots particulars abans que prengui la paraula Aragonès –que iniciarà el torn dels presidents- i defensaran que és una eina legal que no afecta cap competència autonòmica i que és útil i necessària per encarar des de la política el conflicte entre Catalunya i Espanya. El debat començarà a les 10 del matí amb la defensa de l'informe del PP per part del senador popular Antonio Silván.

A més d'Aragonès i Ayuso també hi intervindrà el president de Múrcia, Fernando López Miras; el del País Valencià, Carlos Mazón; el d'Aragó, Jorge Azcón; la d'Extremadura, María Guardiola, i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. També el president de Melilla, Juan José Imbroda. Han excusat la seva assistència -adduint qüestions d'agenda- el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; el d'Andalusia, Juanma Moreno, i la de les Balears, Marga Prohens. Tampoc assisteixen els presidents del PSOE: ni el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ni la de Navarra, María Chivite, ni el d'Astúries, Adrián Barbón. El lehendakari basc, Íñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi.

En el vot particular, ERC recorda que la llei d'amnistia "no afecta l'Estat Autonòmic" ni "cap competència de cap comunitat autònoma", perquè les lleis penals, com aquesta, són competència exclusiva de l'Estat, segons informa l'agència ACN. Els republicans també recorden que les amnisties s'han utilitzat a tot el món per "reduir les tensions i crear un entorn propici per resoldre conflictes" i tenen "tradició i perfecta cabuda en els marcs legals espanyol i europeu". ERC sosté que la mesura "contribuirà a la justícia en posar fi a processos judicials anormalment prolongats", i permetrà el retorn dels drets polítics a "activistes i líders fins avui perseguits". Alhora, també contribuirà a establir un "context de normalitat política i institucional entre les dues parts confrontades que permeti avançar en la resolució del conflicte polític per vies democràtiques".

En la mateixa línia, Junts assegura en el seu vot particular que l'informe del PP "és més un acte de manipulació partidista que no pas una avaluació tècnica del seu impacte econòmic". Segons Junts, la llei "s'ajusta a la Constitució espanyola, que atorga a l'Estat la competència exclusiva sobre matèries penals, sense afectar les competències autonòmiques". En aquest sentit, Junts assegura que les acusacions contra polítics i líders socials catalans per part del Tribunal Suprem han estat "persecucions polítiques injustificades", i recorda que organismes internacionals i tribunals europeus "han reconegut la naturalesa pacífica i democràtica de les accions per les quals es persegueix l´amnistia".

El PSOE també ha presentat un vot particular contra l'informe. Els socialistes asseguren que l'amnistia és plenament constitucional i retreuen al PP que l'hagi portat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat per interessos partidistes. Aquest dilluns, al Senat, no hi haurà debat sinó molta escenificació i cadascú se cenyirà al guió. I en ell està escrit que cap d'aquests vots particulars s'aprovarà i que l'informe s'aprovarà amb la majoria absoluta del PP al Senat. Però també que això no impedirà que la llei d'amnistia retorni a finals del mes vinent al Congrés per ser aprovada definitivament.