Al solemne i ple Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, una veu informa: 'Amb tots els diners que en aquests dos o tres últims anys se li han donat a la banca, la fam al món s'hauria pogut eliminar 92 vegades'. I l'auditori, mig espantat, emet un murmuri davant l'esfereïdora dada. La veu segueix: 'A Barcelona, hi ha 100 pisos buits per cada persona que busca sostre. Això no és acceptable'. Ara és Xavier Trias, l'alcalde de Barcelona, qui nega amb el cap, com si la dada no li cabés. Presideix, per primera vegada, la cerimònia de lliurament del premi internacional Alfons Comín i les paraules d'Arcadi Oliveres, la veu i el premiat de la 28a edició colpegen la seva consciència.

Això és el que sempre ha fet Oliveres, professor d'Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l'ONG Justícia i Pau, convidat d'honor del 15-M a Barcelona: sacsejar consciències des de la seva, que sempre ha estat catòlica. Com la d'Alfons Comín que, en unes altres circumstàncies les de la dictadura i en una altra època el franquisme i la Transició, va denunciar la complicitat de l'Església amb el règim de Franco sense perdre la seva fe, que es va fer també comunista i després socialista Jordi Borja, un dels antics dirigents del PSUC, és present al Saló de Cent, tot creient en Déu.

Com Comín, Oliveres ha treballat pels més desfavorits des del seu catolicisme

'Comín i Oliveres tenen personalitats diferents, però tots dos són exponents de militants catòlics que han caminat cap a la militància política', diu Xavier Badia, president de l'Oficina de Promoció de la Pau i encarregat de glossar la figura d'Oliveres i, amb un parell de trets, també la de Comín. 'El meu pare i Oliveres comparteixen el valor de la justícia i el compromís amb els més febles', diu María Comín, filla de Comín i membre del patronat de la Fundació Comín que presideix la seva mare, Maria Lluïsa Oliveres.

'Vam considerar que aquesta era una bona ocasió per donar-li aquest premi', prossegueix María Comín. 'Aquest premi cau en un moment oportú, no per mi, sinó perquè tenim molts reptes; el de la fam és el més important', coincideix el mateix Oliveres, 'cohibit i esperonat' per un premi que posa 'al costat de grans entitats de tot el món'. Repenjat en el faristol, el professor 'que explica processos complicats de forma senzilla', com recorda Badia, exposa els reptes pendents. 'Hem d'aprendre una lliçó dels dos cops d'Estat financers que fa no res s'han viscut a Grècia i Itàlia', diu Oliveres, en una altra de les seves sacsejades. 'El que ha passat a Durban és vergonyant. No podem seguir així', continua. Joan Herrera, ben a prop, assenteix.

'Ens fan falta persones que, com l'Arcadi, afavoreixin un desenvolupament humà més just', assegura Trias, sense amagar les seves 'petites discrepàncies'. 'Tinc motius per a l'optimisme', anuncia Oliveres. 'La fi d'ETA, el creixement de la solidaritat a casa nostra i que l'Amèrica Llatina s'uneixi per treballar per un món diferent', enumera. 'Sobretot, necessitem coherència i austeritat', conclou. Són els seus dos lemes. Els mateixos que compartia va morir al juliol el seu fill Marcel, 'un esperit Comín', a qui Oliveres, emocionat, dedica el premi.

«Hem d'aprendre dels dos cops d'Estat viscuts a Grècia i Itàlia», diu el premiat

Mandela i els pobles palestí i iraquià havien estat entre els distingits abans