La viabilitat i la legalitat del confinament parcial de Madrid generen molts dubtes

Aquest dilluns 21 entra en vigor el decret signat per Isabel Díaz Ayuso pel qual 37 àrees sanitàries de la Comunitat de Madrid i més de 800.000 residents tindran restriccions en la seva mobilitat semblants a les que es van viure durant la fase 1 decretada pel Govern espanyol durant l'estat d'alarma. Amb aquestes mesures, l'Executiu del PP pretén frenar la segona ona del coronavirus a la capital.

Algunes d'aquestes zones, delimitades com a àrees sanitàries, es troben entre les que tenen una renda per càpita més baixa de tota la regió. Els districtes de Carabanchel, Usera, Pont de Vallecas i Villaverde, llocs on les mesures entraran en vigor, no superen els 11.000 euros per persona. La mitjana de la Comunitat se situa en 15.000, segons l'Atles de Distribució de Renda de les Llars (ADRH) elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística.

Als barris afectats es restringirà l'entrada i sortida, excepte per a qüestions com anar al metge, a la feina, al centre d'estudis, a tràmits legals o a cuidar de familiars dependents. Juristes i un sindicat policial asseguren que aquest compendi de normes, redactades amb estructures ambigües i sense els aclariments necessaris per a la seva correcta aplicació, posen en dubte la seguretat jurídica que els ciutadans han de tenir en un Estat de dret.

Diferents fonts consultades per Públic presenten dubtes sobre les possibilitats reals per a implementar aquest tipus de mesures, així com sobre la falta de precisió a l'hora de definir les regles. D'altra banda, consideren que la Policia pot trobar-se en situacions complicades i que no sàpiga com actuar a causa de la imprecisió de la normativa; i que els migrants, ja de per si mateix una minoria amb complicacions, poden veure agreujada la seva situació. D'igual manera, la suposada aleatorietat per a fer PCR per a detectar més casos de coronavirus podria xocar contra la llibertat personal.

La seguretat jurídica, entesa com les certeses sobre el que està prohibit i el que no per a la ciutadania, queda afeblida a ulls de diversos agents socials després del nou paquet de mesures impulsat pel Govern d'Isabel Díaz Ayuso. Aquest diumenge hi haurà una reunió de coordinació en l'àmbit del Pla Territorial de Protecció Civil (PLATERCAM) en la qual es decidiran exactament quines són les condicions d'actuació tant per als cossos policials desplaçats com per als sanitaris que realitzin aquest milió de test que va prometre la presidenta.

Manuel Ruiz de Lara, portaveu de la Plataforma Cívica per la Independència Judicial, troba complicacions en la normativa que entra en vigor el dilluns: "Les mesures anunciades generen dubtes sobre la seva cobertura constitucional. Suposen una limitació al dret de la lliure circulació. Encara que no serà un confinament, sí que és un confinament de la zona. Fer això sense la declaració d'un estat d'alarma planteja dubtes sobre la seva legalitat. Les mesures de delimitació de moviment només poden ser decretades pel Govern del país", assegura.

La pròpia legalitat també entra en conflicte davant les maneres que la Comunitat tindrà per a fer els test en les zones afectades. "No poden obligar una persona a fer-se test. Ningú té l'obligació de comunicar a l'autoritat pública les seves condicions de salut, perquè podria tenir una certa repercussió negativa. Aquest milió de test que diuen que faran, imagino que seran voluntaris, si fossin obligatoris suposaria una invasió de la intimitat".

Al seu torn, el magistrat considera que serà difícil per al ciutadà del carrer conèixer les limitacions imposades per a pal·liar la corba de contagis a Madrid: "La seguretat jurídica de la ciutadania es veu seriosament compromesa. La pròpia redacció de la norma és realment difusa, no sé com podran controlar tot això per com s'ha escrit la norma. La pròpia redacció no deixa algunes coses clares, perquè d'una banda es permet la sortida per a determinades activitats, però dins de la zona sorgeixen dubtes sobre anar o no a uns certs llocs. El propi ciutadà no sap a què atenir-se", precisa.

Jorge Fernández Vaquero, portaveu de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, augura malentesos derivats de la vaguetat de la legislació: "El fet que hi hagi restriccions que no afecten a tota la ciutat fa que siguin menys clares per als ciutadans, però el problema de fons és que tenim un marc legal i no estava pensat per a aquesta mena de decisions i situacions. No és molt clar fins a on es pot arribar, que és el que genera tensions", apunta.

En mans de la Policia

Davant el possible buit legal i la llacuna existent per falta de detalls, la presa de decisió sempre queda en mans de les forces de seguretat. "Seran els agents els que decideixin en cada cas. A més, hi haurà més presència policial per a controlar el moviment", analitza Ignacio Ubaldo González, portaveu de Jutgesses i jutges per a la Democràcia.

No obstant això, Ubaldo situa les possibles rectificacions o esmenes del Tribunal Superior de Justícia de Madrid a la llei com el parapet i la xarxa de seguretat davant una possible vulneració de la seguretat jurídica. "La ratificació del jutge tracta de garantir els drets dels ciutadans. Una cosa és que aquestes mesures siguin un pegat davant del que de veritat és necessari, que seria la contractació de més sanitaris i rastrejadors, però les mesures en si no van més enllà de les preses en altres comunitats. El que ha passat a Madrid, al final, és una evident discriminació d'uns ciutadans respecte a uns altres", sosté Ubaldo.

"No tindrem seguretat jurídica amb la qual treballar"

Aquesta descàrrega de responsabilitats de les autoritats polítiques sobre la Policia, que haurà d'actuar en última instància amb aquestes mesures titllades d'imprecises, no ha caigut bé en el si del Sindicat Unificat de Policia (SUP), agrupació amb major nombre d'afiliats dins del gremi.

"No tindrem seguretat jurídica amb la qual treballar. El ciutadà ha de tenir clar què és el que pot fer i el que no, i saber la conseqüència jurídica dels seus actes. Però els policies també hem de treballar amb seguretat jurídica, perquè no tenim ànim de conculcar les lleis. Necessitem un marc jurídic clar per a poder treballar", apunta de manera crítica Juan Luis Torrijos, secretari general del SUP a Madrid.

El SUP: "No tenim protocols clars sobre com actuar"

Torrijos denota preocupació davant la imminent entrada en vigor de les mesures preses per Ayuso, que, a més, ha sol·licitat a la Delegació del Govern a Madrid, així com als Ajuntaments afectats i limítrofs, la seva cooperació i col·laboració destinant forces policials per a assegurar el compliment de la llei, tal com apareix reflectit en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid publicat durant aquest dissabte.

"No es pot espolsar la responsabilitat i que ho paguin els ciutadans i els policies. No tenim protocols clars sobre com actuar, i si no hi ha un estat d'alarma, volem saber com actuar sota aquestes limitacions", denúncia Torrijos a Públic.

La destacada presència policial que Ayuso espera en les 37 àrees sanitàries amb restriccions a la mobilitat pot donar mala imatge als cossos de seguretat, tal com apunta Torrijos: "Ens perjudica, però no la presència en si, sinó per la falta de protocols i la falta de marc jurídic. El ciutadà ha de tenir clar per què pot ser reprès i quin tipus de sanció podria tenir. Volen que sigui la Policia qui prengui les decisions, però si són equivocades després van contra nosaltres", lamenta.

Més pressió per als migrants indocumentats

Les zones amb restriccions són, a més, territoris de Madrid on el percentatge de migrants és més alt que a la resta de la comunitat. A la ciutat hi ha, segons el cens realitzat pel Govern madrileny, poc més de mig milió d'estrangers residents (513.896). Mentre el 15% del total de la població a Madrid correspon a persones migrants, a les àrees restringides la mitjana de migració puja sensiblement. És el cas de Puerta Bonita i Vista Alegre, zones del barri de Carabanchel, on arriba fins al 25% del total; a Vila de Vallecas ronda el 17%; a Vendes, on se situa el barri de la Elipa, també confinat, hi ha un 18% de migrants; a Almendrales, barri de Usera, la població estrangera ascendeix fins al 30%.

La realitat dels migrants indocumentats, ja de per si mateix vulnerable, pot empitjorar considerablement en trobar-se amb registres policials en els quals se'ls demani la identificació. "Si es faran controls i demanaran documentació, augmenta la seva vulnerabilitat. Suposo que també per la pròpia situació de treballar fora de la seva àrea i haver de presentar papers per a poder sortir d'ella", apunta Manuel Ruiz de Lara.

"Les capes més vulnerables de la societat pateixen amb més virulència aquest virus. Ho hem vist amb els temporers, que estan més exposats al virus", remata Ubaldo González, portaveu de Jutgesses i jutges per a la Democràcia.