Yolanda González va ser assassinada fa ara 39 anys. Un grupuscle d'extrema dreta, liderat pel militant de Força Nova Emilio Hellín, va segrestar la jove en el seu domicili de l'humil barri d'Aluche (Madrid) per després assassinar-la a punta de pistola i abandonar-la a la meitat d'una carretera. Era l'1 de febrer de 1980 i la sagnant transició deixava un mort més a les cunetes. Aquesta vegada el d'una jove de 19 anys, líder estudiantil i treballadora, afiliada al Partit Socialista dels Treballadors.

Han passat gairebé 40 anys des d'aquell assassinat. No obstant això, la memòria de Yolanda González no descansa en pau. El novembre de 2018, la Junta de Districte de la Latina de l'Ajuntament de Madrid, va col·locar una placa en record de la jove explicant la lluita de González i la manera com va ser assassinada. Per fi, Madrid tenia un cartell oficial explicant als seus veïns per què va lluitar i va morir la jove estudiantil. No obstant això, la placa ha sofert en només tres mesos i mig fins a quatre atacs. Quatre.

Un matí va aparèixer amb una creu gammada (símbol nazi); una altra, completament esborrada amb pintura; mentre que en unes altres dues ocasions va ser arrencada literalment. "Visc davant del jardí i no fa molt em vaig trobar amb la placa a terra. Així que me la vaig emportar a casa per veure si podíem tornar a posar-la", explica a Público Josefa Lorente. Altres veïns, com els que integren l'associació La Caba, no van dubtar a omplir el parc amb imatges de Yolanda González i el text inscrit a la placa vandalitzada.

Un altre dels atacs que va patir la placa de Yolanda González a Aluche

"Per a nosaltres és important mantenir viu el record de qualsevol represaliat pel franquisme. I més important encara en el cas de Yolanda, que era la nostra veïna, si perdem la nostra memòria, ens fem un flac favor", explica Carlos, membre del col·lectiu La Caba a Público.

El barri d'Aluche, de fet, ha reaccionat davant els atacs a la placa. S'ha creat fins i tot l'assemblea veïnal Yolanda González amb el propòsit, entre altres, de convertir la placa en monument. "Cada vegada que surto de casa trec el cap, miro i em dic: 'Ha aguantat un dia més'. Però tornarà a ser tombada. Creiem que és un grup organitzat d'extrema dreta. No és una història d'un pirat que treu la placa", prossegueix Josefa Lorente.

Les veïnes i associacions consultades per aquest diari coincideixen en assenyalar que la placa tornarà a patir danys. Tampoc dubten en assenyalar com a responsables als grups d'extrema dreta que hi ha al barri. Alguns nomenen a Hogar Social Madrid, uns altres parlen de l'auge de les pintades en suport a Vox. Però, per què aquesta malvolença amb la figura de Yolanda González?

Respon José Luis Yuguero, membre de la Xarxa Solidària Popular de la Latina-Carabanchel i conegut activista del barri: "Políticament Yolanda té una significació molt important. No és casual que aquests atacs coincideixin amb el ressorgiment de l'extrema dreta. Yolanda significa la lluita per una democràcia plena i per una vida millor. Era una socialista revolucionària i per això la van matar, i per això ataquen la seva memòria", explica Yuguero, que recorda que el cas de Yolanda González va ser el que va permetre demostrar els vincles de Força Nova amb el terrorisme de la Transició amb la condemna a presó de Martínez Loza, cap de seguretat del partit de Blas Piñar. "Entenc que ara són els fills i hereus d'aquestes idees els que s'encarreguen de continuar amagant la memòria de Yolanda", diu Yuguero.

Els atacs a la placa, no obstant això, no són excepcionals. Si bé els monuments dedicats a la Memòria Històrica sempre han estat una diana fàcil per a grupuscles d'intolerància i extrema dreta, en els últims mesos s'ha produït un rebrot d'aquest tipus d'atacs. El regidor de l'Ajuntament de Madrid i responsable del districte de la Latina i Vicálvaro, Carlos Sánchez Mato, recorda que aquest mateix problema també s'ha donat amb el monument instal·lat al districte de Vicálvaro que recupera la memòria de les Brigades Internacionals i que diverses vegades ha aparegut amb pintades de 'Rojos no'.

"El cas de la placa de Yolanda González és simptomàtic del moment que vivim. Altres districtes i altres monuments també estan rebent aquests atacs", explica Sánchez Mato, que assenyala que aquest Ajuntament tornarà a instal·lar les plaques i netejar els monuments tantes vegades com faci falta. "En aquest tema no podem ser tebis i generar cap equidistància. (...) Els que som antifeixistes barallarem a mort perquè aquest tipus de reconeixements es mantinguin", diu.

Però hi ha més casos. La llista es fa gairebé infinita. El carrer de Madrid dedicada a l'activista feminista Juana Doña també va aparèixer fa tot just uns mesos vandalitzada. Era el 10 de desembre de 2018 i, en el seu lloc, hi havien col·locat l'antic nom que el franquisme va donar al carrer: la Batalla de Belchite. El 2 de gener, ja fora de Madrid, van ser arrencats tres monòlits del monument d'Alhama de Múrcia en homenatge als cinc veïns de la localitat que van acabar en camps de concentració nazis. Era el segon atac en només uns mesos.

"Creiem que això no és obra de marrecs, sinó que s'han esforçat en retirar-ho", assenyalava Antonio García, regidor d'Infraestructures i Serveis Públics d'Alhama, a eldiario.es l'endemà de l'atac.

Els exemples continuen de llarg a llarg del territori. Fa poques setmanes el monument als represaliats pel franquisme en Villarrobledo (Albacete), que s'aixeca sobre una fossa comuna, va rebre el seu quart atac i va aparèixer amb símbols nazis i pintades de 'Rojos no'.

Més exemples. Astúries va viure durant els últims mesos tota una onada d'actes violents als seus monuments de recuperació de la memòria. Així ho va denunciar el diari La Voz de Asturias a un reportatge que recollia com l'estàtua que recorda a Aida de la Fuente, coneguda com la Rosa Roja d'Astúries pel seu paper durant la Revolució de 1934, havia aparegut un matí de novembre plena de pintura. Només unes hores abans, el monument dedicat als represaliats pel franquisme al cementiri d'El Salvador a Oviedo havia estat atacat amb pintura vermella.

També va aparèixer ple de pintura, aquesta vegada blanca, el monument que a Langreo (Oviedo) honorava la memòria de tres homes i cinc dones (dues d'elles embarassades) afusellades el novembre de 1937. Els serveis de neteja locals van netejar aquella pintada i només uns dies després el monument va aparèixer una altra vegada ple de pintura. Aquesta vegada amb els colors de la bandera d'Espanya.

Són només alguns exemples d'atacs a monuments de memòria històrica. Hi ha més. Com el monument a Carmen Lafraya, a Villafranca (Navarra), una jove de 17 anys, filla d'un sindilicalista d'UGT, que va ser afusellada pel franquisme. El monument a aquesta jove represaliada va ser atacat amb pintures fins i tot abans de ser inaugurat.

També, és cert, els atacs a monuments de Memòria no són els únics atacs que es produeixen en l'Estat. Fa només una setmana la seu del Centre LGTBI de Barcelona es va despertar amb pintades i amb els vidres de la porta trencats pel llançament d'una tanca de l'ajuntament. Però és difícil d'obviar que són els monuments i plaques de Memòria Històrica els que més atacs reben. Per què?

Respon Laura Martín Chiappe, graduada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Complutense de Madrid i experta en polítiques de Memòria: "Crec que a més visibilitat de la recuperació de la memòria hi ha més reacció dels que se senten hereus del franquisme. Per què? Perquè va haver-hi impunitat, perquè mai es va depurar el franquisme i perquè va haver-hi 40 anys de política d'oblit o de silenci en la memòria. Sempre se li exigeix la reconciliació als vençuts, però els qui exerceixen aquesta no-reconciliació són els vencedors".
 

Atac amb pintura vermella al monument a les víctimes del franquisme al cementiri d'El Salvador, a Oviedo.

Pintades al monument als represaliats pel franquisme a Villarrobledo (Albacete) FOTO: SE PUEDE VILLARROBLEDO / FACEBOOK