Valents ha presentat un concurs de creditors després de buscar opcions per fer "possible i viable" el partit, segons ha expressat en una carta la seva presidenta, Eva Parera. Aquest pas implica, a la pràctica, la desaparició de la formació i de la seva estructura orgànica. La decisió arriba després de l'enorme fracàs del partit de dreta espanyolista a les eleccions municipals del 28 de maig, quan només va aconseguir 3 regidors i un total de 32.048 vots a tot Catalunya.

Tot i això, els representants assolits als municipis de Creixell (Tarragonès), Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i Montgat (Maresme) podran seguir utilitzant el nom de la formació durant aquest mandat. Parera ha demanat "disculpes" a la militància i ha assegurat que els resultats obtinguts en les eleccions del 28-M "no van ser suficients". En aquest sentit, ha dit que van haver d'afrontar-les "de manera massa prematura" i competint amb formacions "molt consolidades".

La presidenta de Valents ha recordat que la formació va néixer ara fa un any i mig i que, en aquest període, havien aconseguit formar 71 candidatures a les passades eleccions municipals, a partir de les quals van obtenir 32.408 vots. Gairebé la meitat -15.411- van ser a la ciutat de Barcelona, on la formació de dreta extrema va quedar-se en el 2,31% dels sufragis, lluny del mínim del 5% per obtenir regidors.

A la carta ha dit que tot plegat s'ha de veure com "un punt i a part", ja que, ha afirmat, creu que l'espai polític que representa continua sent necessari. La formació s'havia nodrit especialment d'antics càrrecs del PP, partit del qual va captar una quarantena de membres.

Presentat inicialment com a catalanista conservador, a l'hora de la veritat el partit ha defensat postulats marcadament espanyolistes i posicions molt properes a Vox en matèria nacional, social i econòmiques. Entre d'altres, és una de les formacions que va alimentar el conflicte amb dues cases ocupades al barri barceloní de la Bonanova, inexistent fins les setmanes prèvies a les eleccions.