La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat parcial del decret de la Generalitat Valenciana que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l'ensenyament no universitari. 

Els magistrats han estimat el recurs interposat pel sindicat CSI·F i anul·len la disposició addicional cinquena de la norma per entendre que vulnera el dret fonamental a la igualtat i el dret a l'educació reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució en discriminar els alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà enfront dels que trien el valencià com a llengua vehicular, ja que aquests últims reben més hores de docència en anglès.

En la sentència, notificada aquest dijous a les parts i distribuïda pel TSJCV, el tribunal considera que la disposició addicional cinquena suposa "una evident diferència de tracte entre el valencià i el castellà que té una clara incidència" en el certificat que acredita el nivell d'anglès de l'alumnat en concloure els diferents nivells educatius (Infantil i Primària, Secundària Obligatòria i Batxillerat).

En la resolució, la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV apel·la a la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i conclou que la norma "introdueix aquesta distinció arbitrària i injustificada entre les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana --en clar greuge comparatiu o desequilibri en perjudici del castellà-- a compte de l'anglès ".

Diu el TSJCV que, atenent a l'existència de dues llengües cooficials, l'administració autonòmica, acreditat el dèficit del valencià, pot promoure accions positives per afavorir-lo, però aquestes han de ser proporcionades i no han d'anar en detriment del castellà.

"Si la Generalitat Valenciana, en l'exercici de les seves competències legítimes, considera l'existència d'un dèficit en el procés de normalització en detriment de la llengua pròpia, s'hauria d'atorgar al valencià un tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable. Però en tot cas resulta exigible la constatació del referit dèficit, de manera que en la norma resulti objectivat en tots els seus elements, ja que això constitueix el pressupost que permet ponderar la proporcionalitat raonable a la qual abans ens hem referit. Exigència que no satisfà a la norma analitzada ", argumenta la resolució.

Pel tribunal, la diferència entre l'acreditació de l'anglès en els nivells bàsic, intermedi i avançat "no es fonamenta en una mesura d'acció positiva o de promoció del valencià en comparació amb el castellà, sinó en una estratègia d'atracció cap a major dinamització o normalització favorable al valencià a través de l'oferiment de major nombre d'hores en anglès i la més elevada certificació d'aquest idioma estranger ".

Com a conseqüència d'això, conclouen els magistrats, "s'infligeix ​​una sanció indirecta (menys anglès i menor nivell de certificació d'aquest idioma) a l'alumnat que desitge optar per més presència del castellà", de manera que la disposició ara anul·lada "produeix un efecte inhibidor, descoratjador, desincentivador o dissuasori "en els que pretenguin exercir l'opció preferent pel castellà en lloc del valencià," ressentint amb això l'exercici dels drets fonamentals "reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució.

Per als magistrats, "resulta injustificada la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística" en anglès per a l'alumnat acollit a la major dinamització o normalització del valencià en clar greuge comparatiu per a l'alumnat que opti per més presència del castellà ".

La sala afegeix que els diferents certificats d'anglès que rep l'alumnat d'acord al decret "s'articulen en funció de la major incorporació del valencià com a mesura discriminatòria".