El TSJC anul·la la 'taxa Amazon' de Barcelona perquè infringeix la lliure circulació de mercaderies

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'anomenada 'taxa Amazon' aprovada per l'Ajuntament de Barcelona el febrer del 2023, que grava el repartiment a domicili de productes comprats per internet. El tribunal considera que la taxa infringeix el principi de lliure circulació de mercaderies, ja que no grava específicament la utilització de les zones de càrrega i descàrrega, sinó que suposa un impost als ingressos dels operadors postals, cosa que el consistori no pot fer.

La sentència, que l'Ajuntament preveu recórrer, té un vot particular contrari. El tribunal ha estimat així la demanda de la patronal del sector: el plenari del consistori de Barcelona havia aprovat l'ordenança fiscal que inclou la taxa el 24 de febrer del 2023 i l'Organització Empresarial de Logística i Transport (UNO) va presentar un recurs contenciós administratiu. En va demanar l'anul·lació, que ara el tribunal ha acordat.

La patronal considera que la taxa vulnera el principi de lliure circulació de mercaderies, el mercat únic digital, el secret de les comunicacions i disposicions legals de la Constitució, la llei del servei postal universal i la d'hisendes locals. També que el fet que la recaptació de la taxa es destini al comerç local suposa una ajuda d'estat il·legal. L'Ajuntament es va defensar assegurant que l'ordenança tenia interès públic per l'ús intensiu de la via pública que fan tan circulant com estacionant els vehicles de repartiment a domicili de mercaderies.

La magistrada Isabel Hernández Pascual ha emès un llarg vot particular contra la majoria dels altres sis magistrats. Considera que la taxa està ben aplicada i calculada segons els ingressos bruts de les companyies postals, i que no suposa cap discriminació cap al comerç local o altres formes de distribució de mercaderies.

Els arguments del TSJC

El tribunal recorda que l'import de la taxa és de l'1,25% dels ingressos bruts facturats per cada empresa, mentre les zones de càrrega i descàrrega són gratuïtes per a la resta de distribuïdors. A més, apunta que la distribució de comerç electrònic a domicili ocupa un percentatge inferior de la via pública que altres tipus de distribució de mercaderies que no paguen la taxa, segons la memòria econòmica i legal que la justificava.

Així, el tribunal considera que els distribuïdors no reserven una part de l'espai públic com si fan les terrasses de restaurant o els caixers automàtics bancaris a peu de carrer, ni tampoc ho fan els seus destinataris finals, que estan al seu domicili. Per això, diu que més que una taxa per ús de l'espai públic, es tracta d'un impost a una activitat econòmica que grava els potencials o previsibles rendiments obtinguts per les distribuïdores.

"Si l'ordenança té com a justificació finalista evitar la càrrega i descàrrega en la via pública per a enviaments puntuals, aquesta protecció ha d'afectar tot vehicle susceptible d'utilitzar d'igual forma el domini públic, però no exclusivament els operadors postals que distribueixen béns adquirits a través del comerç electrònic", diuen els magistrats.

L'Ajuntament preveu recórrer

L'Ajuntament de Barcelona diu que respecta les decisions judicials, siguin favorables o contraries als interessos municipals, però expressa la seva disconformitat amb la sentència. Alhora, celebra el vot particular que es recull a la mateixa sentència. Els serveis jurídics estan estudiant la possibilitat de presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem per tal de continuar defensant els interessos de l'Ajuntament i la taxa. Alhora, ja està treballant en propiciar els canvis legislatius necessaris per a poder assegurar el poder tributari municipal en aquesta matèria.