Público
Público

El Tribunal de Comptes rebutja arxivar la causa contra una trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat 

La Fiscalia reclama a 35 membres dels executius de Mas i de Puigdemont 3,2 milions per l'organització de l'1-O i la promoció de Catalunya a l'exterior del 2011 al 2017

L'entrada a la seu del Tribunal de Comptes.
L'entrada a la seu del Tribunal de Comptes. Andrea Zamorano / ACN

Continua la repressió contra l'independentisme i els responsables de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El Tribunal de Comptes  ha rebutjat arxivar la causa contra la trentena d'ex alts càrrecs de la Generalitat investigats per organitzar i promocionar a l'exterior l'1-O. Els advocats ho van demanar en una vista oral el desembre passat, però la consellera de comptes Elena Hernáez ho ha desestimat, segons la resolució a la qual ha tingut accés l'ACN.

La causa afecta 35 ex alts càrrecs i funcionaris dels executius de Mas i de Puigdemont, entre els quals hi ha els mateixos expresidents, i l'exvicepresident Oriol Junqueras, responsables del Diplocat i Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, entre d'altres. La Fiscalia del tribunal els reclama 3,4 milions d'euros en concepte de malversació, una quantitat bastant inferior a la que demanava inicialment.

Les defenses dels ex alts càrrecs i funcionaris van qüestionar la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats, que diuen que els ha generat indefensió, algunes fins i tot afirmen que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys, o ja han estat jutjats per la via penal, com la consulta del 9-N o els investigats als jutjats d'instrucció números 13 i 18 de Barcelona.

La resolució

En la resolució, de 15 pàgines, la consellera del Tribunal de Comptes exposa que "regeix la regla general de compatibilitat entre la jurisdicció penal i la comptable", segons recull la normativa vigent, i que la jurisprudència del Tribunal Suprem permet que dos procediments sobre els mateixos fets s'investiguin en les dues jurisdiccions, sense que "la jurisdicció comptable hagi d'esperar la declaració de fets provats que es formuli en la via penal".

Hi afegeix que el Tribunal de Comptes només tindria una limitació si la jurisdicció penal ja hagués realitzat un pronunciament ferm, cosa que no passa en aquesta causa perquè el procediment penal encara està pendent de jutjar-se.

La consellera també descarta reclamar a la magistrada del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que s'inhibeixi al Tribunal de Comptes pel que fa a la responsabilitat civil de l'1-O de les quantitats reclamades i ja dipositades. Hi argumenta que la jurisdicció penal "és sempre preferent", segons la llei orgànica del poder judicial i, per tant, no pot fer aquesta petició.

Amb tot, la consellera admet que en cas de sentències condemnatòries, "haurà de fer-se una execució consolidada a fi d'evitar duplicitat de pagaments, que en cas de produir-se sí que vulneraria aquest dret". Les defenses poden recórrer la resolució. Quan es resolguin els recursos, es fixarà la data del judici.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?