"Trenquem esquemes perquè la gent torni a empatitzar amb la música en català"

Tothom parla de com ho ha petat 'Coti x Coti', de com s'enganxa ràpidament i de com és una fusió d'estils sense precedents. Com se us va acudir combinar els ritmes d'una sardana amb els del reggaeton?

Aquest tema venia de bastant enrere. L'altre dia vam trobar una screenshot que li havíem passat a un amic l'any 2021. La primera idea era una base de reggaeton amb una mica de cúmbia. Nosaltres som de deixar madurar les coses. Fer una cançó, deixar-la al calaix i tornar-hi al cap d'uns mesos. 

Oriol de Ramon: "Si els catalanoparlants no fem música en català, no la farà ningú"

Un dia vam tornar a obrir Coti x Coti i vam fer una lletra, però li faltava alguna cosa. Era guai, funcionava, però li faltava alguna cosa. Vam fer una tornada nova i aleshores és quan vam pensar que li entrava el ritme de la sardana. Per sort teníem gent coneguda que forma part de cobles de Catalunya, de la cobla de Sant Jordi, i els vam cridar perquè vinguessin.

Us imaginàveu que ho petaria tant?

Sabíem que faria soroll. Era una cançó moderna. El reggaeton de per sí ja funciona, però li estàvem afegint un ingredient molt català i que toca el cor de molta gent. Ens pensàvem que faria gràcia i que se'n parlaria, però no aquest nivell de bogeria. Ha arribat molt més enllà, veiem creadors de contingut fent-la servir, el Barça també.

Què tal l'experiència de cantar al Camp Nou?

Va ser molt guai, però vam patir una mica perquè tocàvem a la mitja part i durant la primera part anàvem empatats. Al final van marcar un gol i llavors vam sortir a gaudir i va ser brutal. Tothom aixecat a les grades, cridant-la. Va ser molt divertit.

Actualment s'associa la música en català amb The Tyets. Creieu que és intrínsec en vosaltres, o simplement vau començar a fer música i la vau fer en català perquè era la vostra llengua?

La primera cançó que vam fer va ser en català, òbviament. Som catalans, parlem i pensem en català. És el que ens va sortir més fàcil. Després vam barrejar una mica, posàvem alguna estrofa en castellà, anglès o italià, fins i tot. Amb el temps hem vist que tot el que no sigui català és impostat, artificial. Ens agrada fer música en català, i si no la fem els catalanoparlants, no la farà ningú.

Si vau començar fent trapetón, com ha evolucionat la vostra música? Amb què us identifiqueu ara?

Ara reneguem una mica més de la paraula trapetón, tot i que ens continua sortint sempre perquè ho vam dir al principi. No hem fugit gaire lluny, però en el nostre cap ens l'imaginem més underground i fosc. A mesura que ha anat passant el temps, hem crescut i hem vist que les coses més fresques i poperes funcionaven millor.

Com porteu el tema de les xarxes socials? Fins i tot la Dulceida va fer un ball amb la vostra cançó a TikTok.

No som gaire de TikTok, som més d'Instagram. Ens vam fer TikTok durant la pandèmia, però ens costa més. Sí que miro regularment com creix, però ens costa fer vídeos. L'Instagram és la nostra pedra filosofal.

Què hi feu a l'Instagram?

Bona part del pes del grup ve de les xarxes. És l'eina per comunicar-te dia a dia amb els teus seguidors. Sempre hem intentat ser molt transparents, de tu a tu, dir ximpleries i no parlar com un ens superior.

Us ha passat que, precisament per ser tan propers, us vingui algú i us saludi com si us conegués de tota la vida?

Sí, molt. Ara no recordo el nom, però hi havia un artista que deia que li venia la gent pel carrer a parlar-li com si fos un col·lega. Ens passa.

Les vostres cançons estan arribant a molta gent que no parla català i que, fins i tot, es planteja aprendre'l per entendre les vostres lletres. Com ho entomeu això?

Ens ho diuen bastant. L'Ibai està tot el dia posant la cançó i sembla que canti en italià. Però amb la tonteria, la llengua es veu i s'escolta. És guai que arribi el català a molta més gent, que pugui descobrir un món. Tens un ventall de música enorme. Tenim un amic que ens deia que ara mateix només escolta música en català, quan era un noi que cada dia es posava el Top 50 Spain. Ara fa mesos que no l'obre, perquè diu que en català ja ho té tot.

***

Continuant en la mateixa línia, heu estat el primer grup en català a superar el milió d'oients mensuals. Com ho heu viscut, tant a nivell professional com personal?

És una fita que marca la indústria musical catalana. Aquestes xifres només s'havien vist en el mercat nacional, en artistes que tenen un bon fanbase. Poder jugar en aquesta lliga és un orgull, però a la vegada és una exigència i una pressió que s'ha de saber gestionar. A nivell professional, és el que anhelàvem. Fa 6 o 7 mesos ens dius que un dia estaríem per sobre del mig milió i ens semblava una bogeria. Arribar al milió en cap cas entrava en el que podíem arribar a pensar.

Les vostres xifres han arribat a superar Oques Grasses, Txarango i Zoo tots junts.

Estàs parlant de tres tòtems. La magnitud és molt grossa i n'hem de ser conscients i aterrar-ho. Hi ha dies que només veus números, però no t'adones del que representa.

D'on ve la pressió? De les expectatives generades pel públic?

Ve de fora. Nosaltres, des de dins, no la sentim. Sempre hem fet música de la mateixa manera, seguint els mateixos passos i al mateix lloc. Seguim produint i sempre hi ha una idea que destaca per sobre d'una altra. Així és com apareix el següent tema. El modus operandi no ha canviat, i per això no tenim por que no surti res.

Us ha canviat la visió de la música un cop us heu adonat que sou professionals?

La nostra trajectòria ens ha fet passar per tots els estadis d'un músic. Abans de The Tyets ja havíem estat en altres projectes molt amateurs, d'adolescents que comencen a trastejar amb la indústria i que a poc a poc van aprenent què és un rider, què implica pujar a l'escenari o anar de gira, encara que siguin tres concerts a l'estiu.

Xavier Coca: "Tenir una base sòlida ens ajuda a tenir els peus de plom"

D'aquí vam crear el grup i vam passar per tots els stages: de grup que toca per un entrepà i una cervesa, a grup que cobra 100 euros, que té 10 bolos a l'estiu… El pas de l'amateur al professional ha estat molt difós i estès en els anys. Tota aquesta escola ens ha ensenyat a gestionar aquest projecte. Si no haguéssim tingut tot aquest recorregut previ, ara mateix estaríem perdudíssims i la nostra carrera s'enfonsaria.

Sentiu que hi ha grups que pugen com l'escuma, mentre que vosaltres ho heu fet a poc a poc?

Tenim la sort que no hem sortit de Mataró. Tenim els nostres amics, família, estudi, parelles, cases. Hem viscut en una bombolla, un ecosistema on no hem deixat de ser en Derra i en Coca. Som dos peleles més que es dediquen a la música i els hi va bé, però com un altre és advocat o metge. Tenir aquesta base tan sòlida ens ajuda a tenir els peus de plom.

Com és la vostra relació amb els festivals i les discogràfiques?

Estem molt contents. The Tyets és un clar exemple de què amb un projecte petit, cuidat, treballat i amb amor, pots arribar a fer coses molt grosses. És una indústria que en general ha estat regentada per tres o quatre llops i que de cop una ovella petitona hagi començat a escalar té el seu mèrit. The Tyets i Luup Records han crescut de la mà, és una relació molt sana.

Com porteu els macrofestivals? Preferiu espais més íntims on poder connectar amb el públic?

Personalment, si hi ha poca gent em poso més nerviós. Amb molta gent no reconeixes cares, estàs concentrat fent la teva feina, veus a les persones de primera fila rebentant-ho. En un espai més íntim, notes que tothom t'està mirant i et cohibeixes una mica més.

Heu col·laborat amb artistes consolidats com Els Amics de Les Arts, però també amb músics més joves com la Mushkaa. Noteu diferències generacionals?

Sí. Són cicles i cadascú va amb la seva fornada. Igual que d'aquí uns anys se'ns haurà passat l'arròs o el jovent no voldrà escoltar la nostra música i apareixerà una nova fornada que mesclarà estils, nosaltres hem vingut a trencar esquemes per fer que la gent torni a empatitzar amb la música en català. També perquè puguin tenir els seus referents internacionals a casa. Si arreu del món s'està consumint reggaeton, que puguin consumir-lo també en català. La Muskhaa és gairebé de la propera fornada, és del 2004 i té un talent increïble.

Què teniu al cap?

Fer molts temes.

Els projectes a llarg termini es poden explicar?

Ara al desembre farem una gira europea: Brusel·les, Dublin, Londres, Copenhaguen i Madrid. D'altra banda, l'any que ve fem el tancament de la gira al Sant Jordi Club. Paraules majors.

*Aquí puedes leer la entrevista a The Tyets en castellano.