El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tornen a declarar aquest dilluns davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela pel presumpte delicte de sedició que els atribueix la Fiscalia, amb els nous atestats elaborats per la Guardia Civil sobre les  protestes que van tenir lloc a Catalunya els dies 20 i 21 de setembre, contra les detencions de càrrecs de la Generalitat i les entrades d'agents de l'institut armat a diferents dependències de l'Administració catalana, i també sobre fets relacionats amb el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

La titular del jutjat central d'instrucció Nº3 ja va prendre declaració a tots quatre el passat 6 d'octubre, però va ser just aquell dia quan la Guardia Civil va decidir que havia d'aportar nous informes, en els quals apunta que els imputats formaven part d'un "organigrama" del govern català en la seva estratègia cap a la independència.

Arribada a l'Audiència Nacional del major Josep Lluís Trapero el passat 6 d'octubre / EFE Mariscal

A la vista d'aquests atestats, la jutgessa Lamela va voler que Trapero, Laplana, Sànchez i Cuixart tornessin a comparèixer per preguntar-los per la nova informació de aportada al jutjat d'instrucció i la Fiscalia, sobre el paper que van exercir els Mossos d'Esquadra mentre la Guardia Civil escorcollava seus de la Generalitat i en el referèndum, així com sobre la implicació de Sànchez i Cuixart en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

A més de Trapero, Laplana, Sànchez i Cuixart, la magistrada ha citat a declarar tres testimonis: dos guàrdies civils i la secretària judicial del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona que va ordenar els escorcolls del 20 de setembre.

Dos "comitès"

L'informe que la Guàrdia Civil va enviar a l'Audiència Nacional estableix la hipotètica existència de dos "comitès" en el camí cap a la independència, un estratègic, en què situa a Sànchez i Cuixart, i un altre executiu, exercit pels Mossos que dirigeix ​​Trapero.

Pel que fa al delicte de sedició que investiga la magistrada i que hauria estat comès els dies 20 i 21 de setembre -encara que l'atestat també inclou l'1 d'octubre-, la Benemèrita va veure en l'actitud dels Mossos una "inacció flagrant" durant les mobilitzacions contra els registres a les seus de la Generalitat i durant el referèndum.

Els presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC, Jordi Cuixart y Jordi Sánchez, a la sortida de l'Audiència Nacional el passat 6 d'octubre. REUTERS/Javier Barbancho

Segons la Guàrdia Civil, Sànchez i Cuixart van ser responsables d ' "encoratjar a la massa" cridant a la protesta tant davant la Conselleria d'Economia com de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 

La magistrada instructora, que veu "essencial" el paper jugat per ANC i Òmnium Cultural en el full de ruta per a la independència, ha decidit citar-los de nou tot just deu dies després de la seva primera compareixença en aquest òrgan judicial, on ja van declarar sobre aquest encoratjament "a la massa".

Primera declaració

L'interrogatori del 6 d'octubre va arrencar amb la intendent Teresa Laplana, que va respondre a les preguntes de les parts per videoconferència, en acreditar un problema de salut que li impedia viatjar fins a Madrid.

Immediatament després va declarar Josep Lluís Trapero, que ja va explicar que l'actuació per protegir el dispositiu de la Guardia Civil davant la seu de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre va ser "correcta i necessària", malgrat no se'ls havia avisat amb antelació .

Sànchez va respondre únicament a les preguntes del seu advocat afirmant que les convocatòries d'aquest dia eren de caràcter pacífic, mentre que Cuixart es va acollir al seu dret de no respondre cap pregunta. La jutge no va acordar aleshores l'aplicació de mesures cautelars per a cap dels quatre a l'espera d'aquesta nova citació judicial.

Resposta de Puigdemont a l'ultimàtum de Rajoy

Aquest dilluns, a més, a les 10 del matí, finalitza el termini fixat pel govern de Mariano Rajoy per a que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont,  respongui a la pregunta de si ha declarat o no la independència de Catalunya. 

Segons fonts consultades per Televisió de Catalunya, Carles Puigdemont té previst respondre amb una argumentació política elaborada, sense donar un 'Sí' o un 'No'. 

El que li reclamen els governants espanyols, així com dirigents polítics dels partits autoanomenats 'constitucionalistes', és que digui que al Parlament no es va proclamar Catalunya com a nou Estat independent en forma de República i que les aspiracions d'autogovern es portin al Congrés dels Diputats, per parlar sobre la revisió del model territorial, en el context d'una futura subcomissió, d'acord amb una proposta del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i del PSC.

La composició del Congrés dels diputats no deixa massa lloc a dubtes sobre el grau d'acceptació que podrien obtenir les propostes del sobiranisme català.

En el cas que Puigdemont respongui afirmativament a la preguntta sobre si s'ha declarat la independència o que el govern Rajoy  interpreti d'aquesta manera la seva argumentació, aleshores tindrà de termini  fins al dijous 19 d'octubre a les 10 del matí per revocar la declaració.

No sembla probable que Puigdemont es presti a revocar el que es va aprovar en referèndum i per això els plans del govern espanyol  passen per activar el famós article 155 de la Constitució,  un mecanisme de coerció que en aquest permetria suspendre l'autogovern de Catalunya.

S'obre d'aquesta manera un escenari mai vist a l'Estat espanyol, perquè el govern espanyol  s'endinsarà llavors en territoris legals desconeguts, ja que aquest procediment mai ha estat utilitzat.

El que sí està clar es que el govern espanyol haurà de portar el tema al Senat per sol·licitar l'aplicació de l'article 155, que exigeix detallar -i provar-els incompliments de les obligacions per part de la Generalitat. No tindrà problema per a que així s'aprovi a la Cambra alta, atès que el PP té la majoria absoluta.

El que farà el Senat és donar cobertura legal per a que el govern espanyol pugui donar instruccions al de la Generalitat i substitueixi les autoritats catalanes que consideri convenient.

I el que preveu el govern Rajoy, així com els dirigents de C's, es que es convoquin noves eleccions, sota condicions no explicades. Mentrestant, nomenarà un equip tècnic per gestionar competències de la Generalitat, integrat per alts funcionaris o per polítics. 

Experts consultats per Público, però, consideren que ni el govern espanyol ni els gestors que nomeni poden convocar eleccions anticipades. L'Estatut d'autonomia de Catalunya només atorga la potestat de dissolució anticipada del Parlament al president de la Generalitat; ni tan sols ho permet a la persona a que el govern espanyol atiorgui les funcions executives.