"No li podem atorgar la nostra confiança". El president de la Generalitat de Catalunya ha ratificat amb aquesta frase la seva posició davant la candidatura de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol. I ha reconegut implícitament la discrepància amb ERC, que ha expressat la seva determinació de no obstaculitzar la investidura. "ERC pot prendre aquesta decisió", ha dit lacònicament.

Torra s'ha pronunciat d'aquesta manera durant una conferència a Madrid en la qual ha assenyalat que la reacció a la sentència del Tribunal Suprem contra dirigents implicats en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, si no és absolutòria, serà "no violenta, pacífica i de desobediència civil".

I pel que fa referència a la seva pròpia situació judicial ha anunciat que els seus advocats recusaran els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'han de jutjar els dies 25 i 26 d'aquest mes per no haver volgut retirar pancarta reivindicativa  de llibertat pels presos polítics i exiliats.

Aquest judici coincideix amb el Debat de Política General al Parlament, però el president ha afirmat que no demanarà canvi de data, ni a la cambra catalana ni al TSJC. "La meva obligació és atendre a la sobirania del poble català", "si funcionés la separació de poders, això no passaria", "qui ha de decidir [sobre dates del judici] és el TSJC", ha dit, a més de recordar que Parlament va aprovar el seu calendari de sessions el més de juliol.

En relació a una possible condemna d'inhabilitació Torra ha dit que el preocupant seria que "en aquest moment el president de la Generalitat no estigués al capdavant de la defensa dels drets civils i polítics, inclòs el dret d'autodeterminació".

Les primeres paraules de Quim Torra durant aquesta conferència, pronunciada en els marc dels esmorzars que organitza l'agència Europa Press, han estat dedicades a remarcar que la imatge que s'ha projectat a Madrid sobre la seva persona ha estat "desenfocada". Ha explicat que ell no tenia previst ni de lluny ser president de la Generalitat, però que sí participava en els actes de mobilització de la societat catalana. "De fet, ni tan sols tenia previst dedicar-me a la política des de les institucions", ha dit.

Ha parlat sobre l'oportunitat que va tenir de conèixer a de prop una societat, la de la Confederació Helvètica, acostumada a resoldre qüestions a les urnes, amb paperetes. I ha plantejat la pregunta sobre els motius pels quals un poble com el català, que durant tants anys havia apostat per l'estabilitat, va decidir iniciar un nou camí, per aconseguir "un país millor".

Ha recordat el dèficit fiscal del 8 per cent, el incompliment sistemàtic de l'Estat dels seus compromisos en temes de finançament i en infraestructures, la voluntat de rebre immigrants frustrada per la manca de competències, la impossibilitat d'utilitzar la llengua catalana al Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu, a més de tota la legislació del Parlament de Catalunya impugnada pel Tribunal Constitucional. 

La sentència del Tribunal Constitucional TC) "contra l'Estatut", i no "sobre l'Estatut" va suposar la ruptura del pacte constitucional entre Catalunya i l'Estat, segons ell.

"No podiem imaginar que el tribunals i el codi penal escombrarien el diàleg i la política", ha explicat per referir-se a tota la repressió judicial posterior patida pels impulsors de consultes a la població de Catalunya. Tot i així, ha explicat que, quan es va posar en marxa el moviment català dels darrers anys, "el més gran de l'expressió popular de l'Europa actual, encara no havíem vist ni sofert la persecució política, la repressió, l'empresonament i l'exili posteriors a l'1 d'octubre".

"L'1 d'octubre va traspassar totes les línies vermelles". "La força de l'Estat contra ciutadans que votaven". "Urnes i porres". "Parlo d'unes imatges que a Catalunya no s'oblidaran mai i per les quals l'Estat encara no ha demanat perdó". Pretendre que polítics i ciutadans que van  anar a votar aquell dia "van exercir violència és un falsedat", "per això la sentència és tan important". "Si no és absolutòria ens portarà a una nova etapa", ha assegurat el president, que a continuació ha estructurat el seu discurs sobre quatre idees: "Democràcia, republicanisme, Drets Humans i desobediència civil i no violència".

La pregunta que cal fer, segons ell, és: "quanta democràcia pot assumir l'Estat espanyol?". "Els independentistes catalans ja no esperem cap proposta d'encaix, ni d'estatut, ni de pacte fiscal. Només esperem democràcia", ha proclamat. I ha evocat l'exemple del Regne Unit en relació a Escòcia per defensar el dret d'autodeterminació amb una comparació de personatges: "Rajoy no va voler ser Cameron. Sánchez tampoc sembla que vulgui ser Corbyn".

Ha carregat contra la monarquia i ha fet una defensa del "republicanisme com una eina formidable". Ha assegurat que Catalunya es proposa "exercir el poder des del respecte dels Drets Humans" i que cal que s'entengui que "on es vulneren els d'alguns es vulneren també els de tots". I ha parlat de resistència no violenta per anticipar la resposta a la sentència del Suprem: "No acceptarem cap sentència que no sigui absolutòria". "Amb la sentència, Espanya exposarà clarament quin és el seu nivell democràtic".

El president de la Generalitat ha recordat la negociació iniciada fa un any amb el Govern espanyol, així com la reunió de Pedralbes, el comunicat conjunt, la figura del relator... "Per primera vegada no ens vam limitar al marc constitucional", ha dit, per explicar a continuació que l'Executiu de Pedro Sánchez va trencar el procés de diàleg sense haver fet cap proposta. 

Vot contrari a la investidura de Sánchez

"La proposta de Sánchez és pitjor que una no proposta, és una decepció". "no li podem atorgar la nostra confiança", ha anunciat en relació a la votació d'investidura.

Torra ha fet una defensa en aquest punt de la "confrontació democràtica", que "s'expressa i s'expressarà sempre de forma no violenta, seguint l'estela de la societat catalana durant els darrers anys".  "Tots els drets que ens han negat els tornarem a exercir", ha dit per explicar el significat de l'expressió "ho tornarem a fer". "Hi ha drets i llibertats universals que estan per sobre de la Llei, de la dura Llei espanyola".

Diada

Quim Torra ha pronosticat que aquest 11 de setembre ja hi haurà "una gran "mobilització" a Barcelona que tornarà a desmentir les veus que cada any anticipen una "punxada", perquè després sempre es desborden les previsions. Ha fet referència a les dades difoses per l'Assemblea Nacional Catalana, segons les quals ja hi ha més de 200.000 inscrits. 

Des de la presó, Jordi Cuixart, s'ha adreçat als socis d'Òmnium Cultural, per assegurar que la privació de llibertat "no ha sigut un topall en les aspiracions democràtiques de la societat catalana", i que s'utilitzaran "les condemnes del Tribunal Suprem com a palanca de transformació". "En cap cas representaran la visualització de cap derrota, sinó un pas imprescindible més en el llarg camí cap a la llibertat", ha afirmat.

"Aquesta Diada demostrarem de nou que el poble no falla mai. I que davant un Estat que empresona la llibertat d’expressió i el dret a la protesta pacífica, mai renunciarem a la mobilització com a instrument per millorar la societat. Estic convençut que, seguint la crida conjunta amb els companys de l’ANC, omplirem els carrers de Barcelona i mostrarem al món que el moviment sobiranista no renuncia a exercir l’autodeterminació", ha escrit el president d'Òmnium.

"Com van fer els lluitadors antifranquistes, ens tocarà combinar l’acció noviolenta i la mobilització constant amb la construcció d’alternatives, al servei de la cultura, la cohesió social i la justícia social", afegeix.

Explica Cuixart que la veu de la pròpia consciència és "l’única llei superior a la qual tots els homes i dones deuen obediència", fa referència indirecta a la seva il·lusió pel fill que espera  veure néixer en els pròxims dies de la seva companya Txell Bonet ai agraeix "totes les mostres de complicitat i empatia que rebem i que fan que tot el que estem vivint plegats valgui la pena".