El Ter-Llobregat entrarà en excepcionalitat al novembre i en emergència al març si es manté la pluviometria de l'any passat

Un informe del Govern preveu que el sistema Ter-Llobregat entri en estat d'excepcionalitat per sequera al novembre i en emergència al març si es manté la pluviometria de l'any passat, quan es va registrar el mínim històric. Per intentar suavitzar la situació, el Consell Executiu ha acordat un paquet d'inversions de 90,1 milions al sistema durant el 2025 per fer actuacions urgents, que estaran operatives a principis del 2026. Permetrien aportar 3,8 hectòmetres cúbics (hm3) extres al mes a partir de finals de l'any vinent.

L'estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua ha establert tres escenaris. Amb una pluviometria habitual, Catalunya no entraria en emergència. Ara bé, si es repeteix la pluviometria de l'any passat, sí que es produirien els esmentats escenaris. Tornaria a sortir unes setmanes després, però podria tornar a caure en l'emergència a la tardor. El Govern també ha estudiat un escenari encara pitjor, que implicaria entrar en emergència II al juny i en emergència III a finals del 2025. També s'actuarà al sistema Darnius-Boadella.

Les mesures no evitarien l'entrada en emergència si no plou, però millorarien les disponibilitats. Busquen treure recurs d'aigua d'una manera "ràpida i urgent" que no implica retardar les infraestructures estructurals anunciades ja com la dessalinitzadora de la Tordera, segons la portaveu del Govern, Sílvia Paneque. "Aquest informe no modificar en cap cas cap perspectiva temporal, sinó que intenta buscar el recurs d'aigua urgent per passar aquest 2025 fins que no comencem a tenir infraestructures més estructurals", ha indicat.

L'impacte de les inversions del 2025 es veuria a principis del 2026, quan gairebé la totalitat de les mesures ja estarien operatives. Addicionalment, es podrien estudiar mesures complementàries per incrementar l'aportació si es complissin les previsions més pessimistes. Una és l'ampliació del tractament de la Instal·lació de Tractament d'aigua de Mar d'El Prat, afegint un mòdul addicional als 10 existents, que permetés treballar al límit de la capacitat de captació de manera més constant, suposant un increment d'aproximadament 200 l/s.

▶ #Portaveu @SilviaPaneque: "Amb aquestes mesures d'urgència per la sequera tindríem capacitat plena de 31 hectòmetres cúbics d'aigua addicionals el desembre del 2025. Esperem que ens estalviï pitjor escenaris d'emergència" pic.twitter.com/lSoTz3xCfE

— Govern de Catalunya (@govern) October 8, 2024

Actuacions durant 2024, 2025 i més enllà

Entre els objectius més propers, el Govern ha fixat que abans que acabi l'any s'activin les millores a la potabilitzadora d'Empuriabrava, amb una inversió de 2,5 milions, i l'aportació d'aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins al riu la Muga a l'altura de Pont de Molins. Aquesta última té un pressupost de sis milions i permetrà obtenir 100 litres per segon. De cara a l'any vinent, i també a l'Alt Empordà, es posaran en funcionament les dessalinitzadores mòbils de Roses (55 litres per segon i 3,6 milions d'inversió) i Empuriabrava (35 litres per segon i 3 milions).

En l'àmbit del sistema Ter Llobregat, a mitjans del 2025 entrarà en servei l'ampliació de la potabilitzadora de Trinitat, que ha d'incrementar la producció actual en uns 400 o 500 litres per segon, cosa que suposa entre uns 12 i 15 hm3 anuals. Aquesta actuació té previst un pressupost de 39 milions. A finals del 2025, està previst activar els nous pous de Sant Joan Despí (1.300 litres per segon i 30 milions) i la potabilitzadora Estrella a Sant Feliu de Llobregat (800 litres per segon i 33 milions).

Més enllà del 2025, el calendari fixa que el 2026 l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat estarà en servei, aportant 400 litres per segon gràcies a una inversió de 5,5 milions d'euros. També estaran enllestides les obres del nou tram de l'aqüeducte d'ATL entre Cardedeu i Trinitat, que pretén posar fi a les fuites al pas per Badalona, entre altres mesures per als pròxims anys.