El TC rebutja per unanimitat les recusacions contra els seus 12 magistrats interposades pels presos polítics

El Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat les recusacions contra els seus dotze magistrats interposades pels presos polítics Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva. Els dirigents independentistes van presentar la sol·licitud de recusació acusant-los de falta d’imparcialitat per resoldre el recurs d’empara contra la condemna del Suprem que els manté a la presó.

El TC ha pres aquesta decisió després que dimarts passat rebutgés suspendre de forma cautelar les condemnes dels també presos polítics Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. El tribunal conclou que la recusació formulada "està mancada de substantivitat jurídica i no és creditora de la decisió sobre el fons".

A més, creu que les peticions que afecten tot el TC "són impertinents i abusives i s’han de refusar sense més". També considera que acceptar-les implicaria una desqualificació de tot el TC, que és qui ha de resoldre els recursos d’empara contra la sentència.

El Suprem es posicionarà sobre l'aplicació del 100.2

Aquest dimarts també s'ha sabut que el jutjat de vigilància penitenciària ha autoritzat el permís de sortida sis dies que havia demanat Jordi Cuixart. La junta de tractament penitenciari va informar favorablement del permís demanat al març però la Fiscalia s'hi va oposar i el procés va quedar aturat per l'estat d'alarma. El mateix jutge també va avalar que l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva surti de la presó per anar a treballar, en aplicació de l'article 100.2.

Ara, però, per primera vegada el Tribunal Suprem s'haurà de pronunciar sobre les sortides dels presos polítics de la presó per anar a treballar, fer tasques de voluntariat o cuidar de familiars, en aplicació d'aquest article. Això passarà després que el jutjat de Lleida autoritzés que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell pogués sortir de la presó de Mas d'Enric per tenir cura d'un familiar i fer un voluntariat.

Tot i l'aval del jutjat, la resolució del magistrat va incloure un paràgraf en el qual es mostrava "en sintonia" amb l'opinió de la Fiscalia, qui s'hi oposava perquè considerava que era un "grau intermedi" entre el segon i el tercer, i per tant, que els presos polítics estaven rebent una mena de benefici penitenciari. Aquest matís ha permès al Ministeri Públic elevar la qüestió al Suprem, el jutjat que els va condemnar pels fets de l'1 d'octubre.

La justícia belga decidirà el 7 d'agost el futur de Lluís Puig

A més, aquest dimarts també s'ha sabut que la justícia belga decidirà el pròxim 7 d'agost sobre la petició d'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, exiliat a Bèlgica. Així ho han explicat els seus advocats a la sortida de la vista que s'ha celebrat aquest dimarts. La defensa ha reclamat a la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància, que declari nul·la l'euroordre perquè consideren que el Tribunal Suprem no era el competent a Espanya per emetre aquesta petició d'extradició contra Puig. En cas que el jutge tingui dubtes sobre això, l'equip jurídic de Puig ha demanat al jutge belga que faci una pregunta prejudicial sobre aquesta qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.