Este artículo se publicó hace 4 años.
Tancada per Drets a Girona: "Tots nosaltres hem passat per centres, i tots hem dormit al carrer"
Més de 25 joves migrants extutelats per la DGAIA es van tancar el passat 2 de març a la Universitat de Girona per reivindicar "pa, sostre, papers i treball". Denuncien que els recursos per majors de 18 anys s'atorguen de forma meritocràtica i demanen suport de les institucions per assolir l'autonomia. Degut a la crisi del coronavirus, la Generalitat els ha reubicat en un alberg de forma "temporal i excepcional".
Emma Pons Valls
Barcelona-
"Tots nosaltres hem passat per centres i tots hem dormit al carrer. Dels que som aquí, ningú vivia a un pis. No tenim suport per aconseguir res". Així s'expressa en Yassine, un dels joves que s'han tancat a la Universitat de Girona (UdG) per demanar "pa, sostre, papers i treball". Tots ells van arribar a Catalunya sols, van ser tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) i, en complir els 18 anys, van haver de deixar els centres on residien. En poc temps, van acabar dormint al carrer.
El Yassine va arribar a Catalunya amb 17 anys i va viure pràcticament un any a un centre sota la tutela de la Generalitat. En sortir, tenia permís de residència, però no de treball. Tot i que el sistema de protecció preveu una sèrie de recursos per als extutelats d'entre 18 i 21 anys, a ell no li van oferir res. "Em van fer fora perquè un dia vaig agafar una bossa de festucs. Que costa tres euros", lamenta. Segons els membres de la tancada, és habitual que el repartiment d'aquests recursos es faci amb bases meritocràtiques. "Si comets un error, no et donen més oportunitats", segueix el jove.
En Yassine va arribar a Catalunya amb 17 anys i va viure un any a un centre sota la tutela de la Generalitat. En sortir, tenia permís de residència, però no de treball. Sense ingressos, es va veure abocat a viure al carrer.
Des de l'Espai Antiracista de Girona, que coordina l'acció, consideren que "hi ha d'haver recursos per a tots, no pot ser que hagin de competir entre ells. Tothom ha de tenir suport per ser autònom". El col·lectiu calcula que hi ha una quarantena de joves migrants dormint als carrers de la ciutat, dels quals 26 ara formen part de la tancada.
Des d'aquest dilluns, els joves s'estan de forma "temporal i excepcional" a un alberg de la Generalitat, ja que la UdG ha tancat per les restriccions derivades del coronavirus. Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies se'ls va oferir aquesta opció i van remarcar que, en no haver-hi activitat turística, aquests allotjaments han quedat a disposició de a persones en situació de vulnerabilitat social, com és el cas dels joves.
Des del compte de Twitter de la tancada, però, han recordat que això no atura la seva lluita i han agraït a les treballadores la seva feina malgrat la recomanació de confinament.
Tots aquests joves tenen entre 18 i 20 anys i van arribar a Catalunya somniant amb una vida molt diferent de la que hi han trobat. El Yassine va decidir venir per "tenir un futur millor" del que li oferia el Marroc. Allà estudiava i jugava a futbol, però ho va deixar tot per seguir el camí de molts amics seus, que ja vivien aquí i als quals veu de tant en tant.
Després de viure uns mesos al centre, però, el Yassine es va veure abocat al carrer. Sense permís de treball, no podia aconseguir ingressos. Dormia en un parc, amb altres companys, i cada matí es llevava per anar a un curs d'hostaleria, al qual podia accedir ja que tenia permís de residència. "La meva vida era molt dolenta. Mai m'havia imaginat d'arribar a aquest punt", segueix el jove. En no tenir ingressos, ell i els seus companys tampoc es podien permetre menjar. "Si hi havia alguna cosa, la compartíem entre tots. No teníem res".
Conscients de la situació de sensellarisme en què es troben molts joves migrants extutelats a la ciutat, l'Espai Antiracista de Girona va veure necessari treballar amb aquest col·lectiu. "El problema era desbordant. Com podíem fer treball polític si no hi havia garantit un mínim de supervivència?", es pregunta la Sílvia, una de les seves membres.
Fa uns dies, el Govern espanyol va dictar una instrucció que atorgava de forma automàtica el permís de treball als joves tutelats entre 16 i 18 anys amb permís de residència.
A partir de diferents assemblees es va optar per iniciar la tancada. "Necessitàvem la forma de pressió més gran que poguéssim fer, i aquesta era la manera més evident de posar el problema sobre la taula", continua l'activista.
"Ara estem aquí, junts, la gent i la comunitat universitària ens dóna suport. És una bona idea, i és l'única solució que tenim". Els joves expressen en un manifest les seves demandes al Govern de la Generalitat i al Govern espanyol, que s'emmarquen en l'objectiu de "poder treballar i tenir un projecte de vida propi i autònom a Catalunya".
Entre elles, es compten el permís de residència i treball, un habitatge protegit de transició fins a poder tenir ingressos, accés a cursos i formacions professionals i viure sense discriminació racista ni assetjament policial.
Fa uns dies, el Govern espanyol va dictar una instrucció que atorgava de forma automàtica el permís de treball als joves tutelats entre 16 i 18 anys amb permís de residència. Fins ara, necessitaven d'una autorització especial. En Yassine valora que "per fi es compleixi la llei" però assenyala que els que formen part de la tancada ja no tenen 16 anys.
"Nosaltres que vivim al carrer també hem de treballar, ens hem de buscar la vida. I a sobre, ens treuen els papers. Això és un problema molt greu per nosaltres", apunta el jove. El permís de residència s'ha de renovar cada dos anys i no tenir un allotjament fix o uns ingressos bàsics són motius per perdre-la. Llavors, aquests joves que han estat tutelats per l'Administració queden en situació administrativa irregular.
Una protesta autogestionada
La tancada ha ofert a aquests joves alguna cosa més que un sostre. S'autogestionen a través d'assemblees, fan esport i classes de català, entre d'altres activitats. "Al matí, cadascú va al seu curs, a les classes que fem fora. A la tarda, tothom torna i fem les activitats", explica en Yassine. Dormen en dues aules i tenen accés també al gimnàs de la universitat. Entre ells s'organitzen les tasques de neteja i la preparació dels àpats. Ara, aquesta quotidianitat s'ha vist interrompuda pel trasllat temporal a l'alberg Cerverí de Girona, però els joves continuen organitzant-s'hi de forma similar.
El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, i la directora dels serveis territorials a Girona, Marta Casacuberta, van visitar la tancada fa uns dies i van reiterar la voluntat de conèixer la situació dels joves i, d'aquesta manera, analitzar cas per cas i trobar una solució conjunta amb administracions locals, entitats i serveis socials.
"Diuen que es tracta d'un 'repte'. Però el que necessiten aquests joves són solucions, i de moment no n'han ofert cap", apunta la Sílvia. L'activista assenyala que el problema de fons és una "falta de recursos enorme", ja que només es recolza a un terç dels joves quan compleixen la majoria d'edat. "Per això, l'objectiu és treure a la gent del sistema, com sigui. Això és completament insostenible".
Els recursos pels joves extutelats, ja majors d'edat, són necessaris perquè avancin en l'assoliment de l'autonomia i puguin sostenir-se de forma independent. "[Sense això] no podem fer bé el nostre camí, la nostra vida. No estem aquí només per menjar", rebla el Yassine.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..