El Suprem confirma que no aplicarà l'amnistia als condemnats de l'1-O per malversació i obre la porta al Constitucional
La sala penal ha rebutjat els recursos presentats per Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que continuaran inhabilitats
Públic
Barcelona-
La sala penal del Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i diversos processats per l'1-O i confirma que no aplicarà l'amnistia al delicte de malversació en aquesta causa. Van presentar recursos Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que continuaran inhabilitats. En el cas del president d'Esquerra, fins al 2031. La negativa del jutge obre el camí per presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Malgrat tot, hi ha un vot particular discrepant amb la decisió de Manuel Marchena contra l'amnistia, que considera que la resta de magistrats es mouen en el "terreny de la ficció jurídica" i fins i tot parla d'"entelèquia". És el cas del vot de la magistrada Ana Ferrer.
Ferrer considera que els exemples que posa la resolució "poc tenen a veure" amb el cas de l'1-O. "En aquest cas no pot apreciar-se l'ànim d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l'amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés", diu la magistrada.
"No podem apreciar un altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític legal", continua Ferrer, que considera "alambinada" la interpretació que fa la sala de forma majoritària. "Podem discutir la constitucionalitat de la llei o la seva adaptació al dret comunitari, però el que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma", conclou.
Un benefici personal de caràcter patrimonial
Fa uns mesos, Llarena i Marchena ja es van coordinar per tombar l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. En concret, l'argument del tribunal és que la malversació de l'1-O implica un benefici econòmic pel fet que es van destinar diners públics al referèndum, i no als propis dels dirigents independentistes.
La resolució remarca que el text de la llei que finalment es va aprovar reflecteix la "inequívoca voluntat sobrevinguda del legislador de fixar restriccions a la projecció de l'amnistia respecte al delicte de malversació, en contrast amb la voluntat inicial de fer il·limitada l'aplicació de la llei a tots els actes dilapidadors de fons públics".
Argumenta que la noció tradicional de patrimoni personal no només inclou l'actiu (bens i drets susceptibles d'estimació pecuniària), sinó també el passiu (deutes i obligacions). La resolució subratlla que el conseller que "fora de les seves competències governatives i sense ni tan sols possibilitat potencial d'haver inclòs aquestes despeses en partida pressupostària", contracta la impressió i difusió d'anuncis o la compra de cartells, i ho fa per a un fi, "contrau l'obligació del seu abonament i conseqüentment el seu patrimoni personal correlativament decreix amb l'obligació assumida per aquest import".
"Si a continuació ho abona amb fons públics i transfereix la càrrega a la comunitat autònoma, el seu patrimoni personal s'incrementa amb els imports que es va comprometre a abonar i s'enriqueix personalment en aquelles xifres", afegeix.
Pròxima parada, el Constitucional
Tant Junts com Esquerra ja han reaccionat a la decisió de Marchena. En una piulada, Turull ha criticat de nou que "els jutges fan de legisladors, de tertulians, d'agitadors polítics i de justiciers. Fan de tot menys aplicar la llei com els correspondria". En aquest sentit, ha anunciat que presentarà un recurs d'empara al Constitucional. També ho farà ERC, que ha lamentat que "el Suprem manté la seva rebel·lió contra la democràcia i es nega a aplicar la llei d'amnistia".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..