Successions, l'impost que va rebaixar el tripartit i va desplomar Artur Mas
Catalunya en Comú Podem planteja eliminar bonificacions a l'impost de successions i donacions per recaptar 500 milions d'extres i situar-se al voltant dels 1.000 milions anuals, el nivell màxim que va assolir-se durant el tripartit. Ara bé, els ingressos pel tribut van començar a decaure arran d'una rebaixa del govern de Montilla que s'accentuaria molt durant la primera legislatura d'Artur Mas com a president i es matisaria, lleugerament, durant el seu segon mandat.
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
Conscient que sense gestos significatius en fiscalitat els pressupostos no tiraran endavant, diverses informacions apunten que el Govern de la Generalitat estaria disposat a plantejar-se modificacions en l'impost de successions i donacions per augmentar-ne la recaptació. Ho ha apuntat implícitament el vicepresident i responsable d'Economia, el republicà Pere Aragonès, i ho va admetre directament la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, Elsa Artadi (JxCat): "El Govern no proposa d'entrada cap increment d'impostos, però és conscient que estarà sobre la taula". La decisió d'apujar impostos genera un fort rebuig al PDECat, però és un exigència de Catalunya en Comú Podem per plantejar-se donar suport als comptes de la Generalitat.
Publicidad
A grans trets, la recaptació de l'impost va començar a minvar el 2010 arran de la reforma que l'any anterior n'havia fet el govern tripartit, amb Antoni Castells al capdavant d'Economia; va desplomar-se a partir del 2011 com a conseqüència de la modificació que va introduir-hi el primer govern d'Artur Mas; i va recuperar-se lleugerament, si bé lluny dels ingressos assolits durant el tripartit, a partir del 2015, a causa d'una nova reforma del govern d'Artur Mas que, pressionat per ERC, aleshores el seu soci parlamentari, va optar per la via d'incrementar la recaptació.
Tres grans reformes
El 2007, l'impost de successions i donacions va generar 844,2 milions d'euros en ingressos per a la Generalitat, una xifra que s'elevaria fins als 1.003,9 el 2008, el rècord històric. El 2009, ja amb la crisi començada, la recaptació va caure i va situar-se en 919,9 milions. Aquell any, però, el Govern presidit per José Montilla va reformar l'impost a la baixa, amb l'argument que era percebut com a "injust". A la pràctica, la modificació va elevar fins els 500.000 euros el mínim exempt de successions per als cònjuges i fins a 400.000 en el cas dels fills i va reduir l'impost a cinc trams. El resultat dels canvis van notar-se en els ingressos de 2010, que van davallar fins els 658,8 milions. L'any següent, però, es desplomarien.
En només un any la recaptació va caure a gairebé la meitat i va quedar-se en 398,2 milions d'euros, un nivell en què es mantindria bastant estable el 2012 (395,3 milions) i que experimentaria nous retrocessos el 2013 (347,2 milions, el nivell més baix) i el 2014 (348,8 milions). Aquell darrer any, però, la situació va experimentar un gir. Va ser el primer en què va aplicar-se la reforma aprovada a final de 2013 amb els vots de CiU i ERC. Entre d'altres qüestions, el mínim exempt es rebaixava fins els 100.000 euros -era de 500.000 en el cas dels cònjuges i de 275.000 en el dels fills-. Els cònjuges, però, van mantenir la bonificació en la quota del 99% un cop superessin el mínim exempt, un fet que no passava en el cas dels fills, que han de pagar un gravamen que varia a mesura que creix el valor del llegat rebut en herència. La recaptació va començar a créixer sobretot el 2015, quan va ser de 484,4 milions, mentre que el 2016 va situar-se en 464,6 milions i l'any passat en 458,7.