Subministraments bàsics El preu de la llum seguirà batent rècords fins a finals d'any després d'encadenar màxims històrics a l'estiu

El preu de la llum s'ha desbocat amb tres rècords diaris consecutius en el mercat majorista que anticipen un període de diversos mesos, almenys fins a finals d'any, de tendències alcistes davant les previsions d'encariment de combustibles com el gas natural i dels bons que graven el seu ús pel seu caràcter fòssil, però també en el context d'un sistema tarifari genuïnament espanyol que permet a les companyies elèctriques inflar els preus amb pràctiques alienes a les lògiques del mercat i, amb això, disparar tant els seus beneficis com el cost que suporten famílies i empreses en utilitzar aquesta energia.

Això significa que els preus de l'energia elèctrica a l'engròs estan prop de triplicar-se enguany, ja que 2020 va tancar amb una cotització de 42 segons les dades del Banc d'Espanya, mentre els consumidors suporten tarifes de fins a 28,12 cèntims per quilowatt, com va ocórrer aquest dimarts entre les 21.00 i les 22.00 hores, que constaten com la taxació d'aquesta electricitat s'encareix dues vegades i mitja en el trànsit de les centrals als endolls, segons les dades del comparador de Selectra.

"Sempre és la mateixa història: tenim un mercat elèctric mal dissenyat, però per afrontar el problema cal entrar en el problema", assenyala Sara Pizzinato, consultora especialitzada en temes energètics que no té cap dubte sobre que "el problema no és el cost del CO₂, sinó que es continuï generant CO₂. El gas és un combustible car i brut que encareix el preu de l'electricitat i al qual no podem veure com un aliat".

Per què puja la llum?

Bàsicament es deu als efectes que tenen sobre el peculiar sistema de tarifes espanyol, en el qual l'anomenat preu marginal del tipus d'energia més car que entra en el sistema arrossega a la resta a un nivell similar al seu, les produccions basades en la crema de gas natural i, per estrany que pugui resultar, de la circulació de l'aigua. Ambdues porten setmanes alternant-se per marcar nivells de rècord en el preu de l'energia a l'engròs, la que compren les elèctriques per complementar la seva pròpia producció i proveir als seus clients en el mercat minorista.

I aquest preu és el del rebut?

No, encara que l'afecta. El preu del qual es parla aquests dies és el del mercat majorista, no el del minorista, en el qual el factor de l'energia suposa ara al voltant del 30% del rebut. El 70% restant es reparteix entre els anomenats "peatges" que financen els sistemes de transport i de distribució, els denominats "càrrecs" per pagar una part del desplegament de les renovables, el sobrecost de la producció a les illes o el dèficit de tarifa i els impostos. L'objectiu declarat del criticat nou sistema és invertir aquesta relació: que l'energia suposi el 75% de la factura del consumidor i la resta dels components es reparteixin un 25%, impostos al marge.

El sistema actual és modificable?

Òbviament, sí; ja que es tracta d'un sistema tarifari que regula el Govern espanyol, amb unes limitacions qen aquest àmbit que es troben, al marge dels equilibris parlamentaris, en la supervisió de la UE i d'organismes com la CMNC pel que fa a la competència i en els tribunals, sempre que les companyies elèctriques recorreguessin les seves eventuals decisions, en el que afecta la legalitat. De fet, ja està en marxa la tramitació d'un avantprojecte de llei per eliminar anomenats "beneficis caiguts del cel" que obtenen les elèctriques amb aquest sistema tarifari que permet, de facto, facturar energies netes com si portessin els recàrrecs de les fòssils.

Com influeix el gas?

El gas natural, com el petroli, es troba en nivells de cotització que en els últims set anys només s'havien donat durant uns mesos a mitjans de 2018, amb el barril de Brent al voltant dels 70 dòlars en el mercat de futurs. Això tira a l'alça els costos de produir energia a centrals de cicle combinat o tèrmiques de gas, que són, juntament amb les hidràuliques i amb el carbó pràcticament en desús, un dels dos tipus de generació elèctrica flexibles que s'utilitzen per completar l'aportació d'altres rígids com les renovables (depenen del vent i el sol) o la nuclear. Per escàs que sigui el volum que arriba a la xarxa, marca el preu.

Què passa amb els bons de CO₂?

Es tracta d'un gravamen d'àmbit comunitari que té com a finalitat dissuadir de l'ús de combustibles fòssils (petroli, gas, carbó i els seus respectius derivats, bàsicament) per aplanar la transició energètica. No obstant això, la mutació del principi conservacionista de "qui contamina paga" en un pervers però real "qui paga contamina" ha provocat l'aparició d'un mercat de drets d'emissions que ha disparat els preus d'aquests drets: porten des d'abril per sobre dels 50 euros després d'haver començat l'any a 32, no aconseguir els 18 a les portes de la pandèmia i haver fluctuat per sota dels deu entre 2012 i 2018.

Quina és la influència real del gas i els bons en el preu de la llum?

Un estudi del Banc d'Espanya els atribueix "una part significativa" de l'augment de preus de l'electricitat en el mercat majorista en els primers sis mesos d'enguany, concretament un 20% als bons i "aproximadament la meitat" a la pujada dels preus del gas, amb una evolució "similar" a la d'altres mercats europeus.

I què passarà amb els preus dels bons i del gas?

Totes les previsions apunten a una tendència alcista en els preus tant del gas, que es troba en les seves majors cotitzacions des de 2014 amb l'excepció del repunt de desembre de 2018, com dels bons: aquests últims, per la tendència inflacionista que genera la pròpia perversió del sistema; els primers, per la menor producció de petroli i el viratge de les empreses cap a altres formes d'energia.

La combinació de l'evolució "dels mercats" amb les normes tarifàries espanyoles auguren, tret que aquestes canviïn, noves retallades per a les butxaques dels consumidors mentre no canviïn o aquestes tendències alcistes dels combustibles d'origen fòssil o el marc regulador.

Cremarà més gas el sistema elèctric?

No apunten en aquesta direcció les previsions de Enagas, l'empresa pública que s'encarrega de la distribució d'aquest fluid a Espanya, sinó precisament al contrari en estimar una demanda de 86 terawatts per als dotze pròxims mesos quan en els últims ha estat de 88,4.

Què passa amb la hidroelèctrica?

La seva influència en el preu majorista de l'electricitat té trets absurds: va resultar ser la de referència (per cara) en més de la meitat de les subhastes horàries del mes de juny i amb preus superiors als que marcaven les centrals de cicle combinat, segons va denunciar l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), quan es tracta d'instal·lacions amortitzades i que no depenen de cap combustible. L'argument perquè es donés aquest quadre va ser el del "cost d'oportunitat", que ve a ser el situar-la com l'única que quan va ser necessari va poder realitzar aportacions al sistema amb flexibilitat per completar la cobertura de la demanda.

"Per què hem de pagar per l'energia hidroelèctrica el doble i fins al triple del seu preu real?", planteja Pizzinato, que reclama una regulació de l'ús de l'aigua que eviti aquesta maximització de beneficis: "Les hidroelèctriques es van construir en una altra època i a compte de l'Estat, i ningú pot competir amb elles. No hi ha competitivitat i el preu es dispara. Aquí falla el mercat", assenyala, al mateix temps que insisteix en "la necessitat d'invertir a donar flexibilitat al sistema i regular com entra cada energia".