Una de cada sis persones que resideix a Catalunya és de nacionalitat estrangera. En concret, la xifra s'eleva a 1.361.981 (el 17,2% dels habitants), segons les dades actualitzades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre va augmentar en 126.309 persones el darrer any, el que representa un increment del 10,2%, detalla la informació. A més a més, el 2022 48.901 estrangers residents van obtenir la nacionalitat espanyola.

L'augment de la població estrangera es va registrar en totes les comarques, especialment a la Cerdanya (+16,2%), el Ripollès (+15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (+13,2%, totes dues). Les comarques amb més pes dels estrangers són la Segarra (28,8%), l'Alt Empordà (25,4%), el Barcelonès (22,6%), la Selva (21,7%), el Pla d'Urgell (21,3%) i el Baix Empordà (21,3%). Mentre les proporcions més baixes es troben al Vallès Oriental (10%), l'Anoia (10,1%), el Moianès (10,1%), el Pallars Sobirà (10,7%) i el Berguedà (10,9%).

Segons l'Idescat, la presència d'estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. En total hi ha 46 municipis on el percentatge de població estrangera supera el 25%: destaca Guissona (Segarra, amb el 52,7%), Castelló d'Empúries (Alt Empordà, 44,9%), la Portella (Segrià, 39,8%), Lloret de Mar (La Selva, 38,8%) i Salt (Gironès, 37,8%). En línies generals, hi ha molta heterogeneïtat i hi estan representades més de 170 nacionalitats.

En aquest sentit, la població marroquina és la més nombrosa, amb 234.054 persones, el 17,2% del total dels estrangers. La segona amb més pes és la romanesa, amb 86.751 persones i un 6,4%, i la tercera la italiana, amb 80.808 persones i gairebé un 6%. Segueix de prop Colòmbia amb més de 76.400 persones, i també cal destacar la Xina amb prop de 62.000, Hondures amb més de 59.500 i el Pakistan per sobre de 57.000. La població estrangera d'origen europeu és la més nombrosa, representant gairebé un terç (31,5%), per davant de l'americana (30,8%) i l'africana (23,9%).