Simply Red, soul nostàlgic

No passen els anys, o sí que passen... La música no fa recompte, tira pel dret, mira sempre cap endavant i la història posa a lloc els que han deixat empremta, els que han innovat, els que han creat escola, els agitadors. De fet la memòria artística és una veritable trituradora de mites, de personatges arribistes i venedors de fum. Al final només queda el talent, el llegat i Simply Red surfeja les onades del temps, entre la nostàlgia i el compromís, segur del que fa, sabent que allò que ha creat val prou per traçar el seu futur.

"Happy birthday to you"... Així va rebre a Mick Hucknall el públic que va omplir els Jardins de Pedralbes en el segon concert del Festival. El cantant de Manchester nascut tot just fa 62 anys, amb ulleres de sol Ray-Ban, samarreta i pantalons negres, somriu, està content, vol gresca, té al davant un auditori amb ganes de música, de soul, bellugadís, orfe de jovenalla. Simply Red ja no és popular ni trendy, s’ha quedat ancorat en el passat, fa més de 20 anys que no treu un èxit, però continua tenint un repertori inqüestionable. De fet els dos primers temes del concert són del seu primer àlbum, Picture Book, editat l’octubre de 1985. Un disc de debut exuberant que va catapultar el grup al número 2 de les llistes angleses durant 30 setmanes seguides: Look at you now i Come to my aid sonen bé, menys accelerades, més soft, però la veu de Mick encara ressona potent, convincent, amb ànima soul.

La banda britànica feia molt de temps que no tocava a Barcelona, l’última actuació va ser a Perelada el 2016. Les cançons es succeeixen sense interrupció, és una vetllada de grans èxits, Holding back the years, A new flame, Your mirror, Stars, un no parar, temarros com es diu, amb un Hucknall actiu (el volum de la veu sonava massa fluix) i una banda sòlida que l’acompanya des de fa més d’una dècada.

Mick Hucknall és tot un personatge, inconformista, ja va apostar fa 40 anys per una música d’arrels negres en la dècada dels 80 quan el pop i els sintetitzadors arrasaven. La seva mare el va abandonar amb 3 anys d’edat i un concert dels Sex Pistols el va sacsejar per sempre més. És actiu en política, proper als laboristes anglesos, amic de Tony Blair i crític furibund de la Margaret Thatcher.
Hucknall té una casa a Itàlia on resideix durant alguns períodes, i vinyes als peus de l'Etna. Juntament amb Johnny Depp, John Malkovich i Sean Penn, va ser el propietari del restaurant parisenc Bar Man Ray, ara tancat.

Actuació de Simply Red al Festival Jardins de Pedralbes. — Paco Peris

El Festival Jardins de Pedralbes d’enguany és un dels més ambiciosos de la seva "curta" història. En les seves 10 edicions, el millor festival d’Espanya el 2019, mai s’havien ajuntat una plèiade d’artistes de tant renom. Paul Anka, George Benson, Crowded House, Diana Krall, Raphael, Ben Harper entre molt d’altres, ompliran de música fins a finals de juliol el jardí reial de Barcelona.

Després de poc més de 90 minuts, el concert s’acaba amb la conegudíssima versió del tema de Harold Melvin, If you don’t know me by now. Els Simply Red són ja una banda consagrada, que viu de joies musicals, de cançons fantàstiques i d’un intèrpret que ha sabut vèncer el temps. 40 anys de carrera musical, defensant una proposta, una idea, la de fer bona música i tocar-la creient que res no s’apaga, que l’art flueix a través els anys com una aventura a la que sempre hi podràs participar. El gaudi etern.