"La sequera és un símptoma, no la conseqüència del canvi climàtic"

Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona Amwaj, el Fòrum per al Desenvolupament Sostenible, organitzat per l'associació Revolve i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Les jornades, orientades a periodistes i investigadors en temes de sostenibilitat, tenien com a objectiu donar eines per informar sobre temes relacionats amb la gestió de l'aigua i donar a conèixer diferents iniciatives que s'estan portant arreu de la conca del Mediterrani per millorar la gestió que es fa de l'aigua i fomentar una economia circular.

Els reptes de Catalunya

"Tenim un repte com a govern, i és avançar cap a un nou model de sanejament de l'aigua i millorar les grans masses d'aigua del país. Hem d'incrementar la millora i la disponibilitat de l'aigua dels nostres rius, fomentar la circularitat de la vida de l'aigua i continuar apostant per la recerca i la innovació", va insistir Marta Subirà i Roca, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i encarregada d'obrir les jornades.

Absència de les remunicipalitzacions

Ridao, que en cap moment va fer menció al debat de la remunicipalització de l'aigua, un dels temes centrals de les pròximes eleccions municipals de maig del 2019, va ser més concret quan va assegurar que un dels objectius en aquests moments és frenar la implosió salina que hi ha al Delta del Llobregat i trobar un pla de sanejament eficient per recuperar la qualitat de l'aigua dels rius catalans. No obstant això, es va mostrar satisfet amb el grau de conscienciació que existeix entre la població catalana respecte a l'estalvi de l'aigua. "Catalunya té una de les taxes de consum d'aigua més baixes d'Europa. Els catalans gasten 113 litres per persona i dia, això ens diu que la població sap que estem en un context de sequera".

El canvi climàtic, un fenomen global però asimètric

Al llarg dels dos dies que van durar les jornades, en els quals es van donar a conèixer diferents iniciatives locals i regionals per millorar l'estalvi d'aigua en les comunitats, els ponents, on hi havia representació de nou països diferents, van estar d'acord en el repte que suposar dinamitzar la societat civil, els entorns acadèmics i d'investigació, i els actors polítics i socioeconòmics per tal de crear una consciència real del que la problemàtica de l'aigua suposa.

La comunicació científica, una assignatura pendent

Un dels punts en què van coincidir els ponents va ser la necessitat d'invertir en la comunicació científica, la necessitat de formar periodistes en ciència perquè puguin crear un relat científic en els mitjans de comunicació que pugui arribar al gran públic. Christophe Bourillon, director executiu de la Federació Mundial de Periodistes Científics (WFSJ, per les seves sigles en anglès) va assegurar que la clau és "crear una xarxa de contactes entre els periodistes i la comunitat científica".