“Sense polítiques d’estímuls i la injecció directa de diners del BCE als països estarem tocats de mort”

El coronavirus ja està tenint un impacte directe en l’economia, amb una aturada de l’oferta i la demanda, que colpeja especialment les petites i mitjanes empreses, els assalariats i els autònoms. Aquesta crisi social i financera ha provocat la presentació de les primeres mesures immediates per part dels governs per contenir l’hemorràgia que ha produït la pandèmia. Però més enllà d’aquesta emergència, els especialistes econòmics albiren que l’esclat del Covid-19 és el primer signe d’un model esgotat, sotmès a tensions, i que podria derivar en una altra crisi o en un nou paradigma productiu.

La investigadora en finances pel desenvolupament i sociòloga Iolanda Fresnillo admet que la situació d’emergència sanitària i econòmica requereix accions immediates, però es pregunta: Què en farem de la crisi que vindrà? "Necessitem polítiques d’estímul perquè si no estarem tocats de mort. Això implica que en l’àmbit comunitari, el BCE actuï com un banc públic i injecti diners directament als països i no a través de crèdits o avals que s’hagin de tornar als mercats o a fons d’inversió".

En relació amb el pla de xoc aprovat ahir pel Govern espanyol, Fresnillo critica que accions com els crèdits a les empreses, vehiculats mitjançant l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), o la moratòria en el pagament de la quota de la hipoteca, "acaben sent fum perquè posposen la solució al problema, generen més deute i no miren en un escenari a mitjà i llarg termini". En canvi, la investigadora aplaudeix la iniciativa de què els Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació (ERTO) no comptabilitzin com a període d’atur pels treballadors i que les empreses no hagin d’abonar les cotitzacions socials durant aquest termini.

Condonacions de lloguer

"En el cas dels lloguers, les administracions haurien de buscar els grans tenidors i els fons d’inversió i obligar que condonin el pagament de la renda" durant aquesta situació d’emergència. A més de les mesures governamentals, Fresnillo dibuixa un escenari caracteritzat per un nivell elevat de deute, un increment de la despesa pública per abordar la pandèmia sanitària, l’especulació financera i la incertesa dels mercats. Massa semblant als indicis de l’anterior crisi financera de fa una dècada. Per evitar repetir aquest episodi, recepta "sortir de la crisi amb una economia resilient, que reverteixi la financerització i la globalització".

Tot i que amb matisos, el discurs del Col·legi d’Economistes de Catalunya segueix un fil similar. El seu degà, Anton Gasol, desitja que la recuperació sigui igual de ràpida que la caiguda. Per fer-ho possible "em semblarien bé mesures com les impulsades per Macron a França". Entre aquestes, destaca "un Pla Marshall en l’àmbit europeu per la recuperació, ja que la UE fins ara no ha estat a l’altura".

Gasol, que defensa el pla de xoc del govern francès, que ha decidit assumir els crèdits bancaris i ha suspès el pagament de lloguers, impostos i els rebuts de la llum, el gas i l’aigua, reivindica un paquet de mesures similars per l’Estat espanyol.

Respecte a les decisions laborals del Govern central, el degà del Col·legi d’Economistes que "són bones en els impostos i les orientacions, però ens manca saber com s’arriben a materialitzar, ja que estan plenes de burocràcia i costa aterrar-les". Això sí, Gasol advoca per "preservar l'activitat econòmica i que els treballadors no quedin desemparats". Encara que defineix com a "bon camí" l’emprés per l’Executiu de Pedro Sánchez, precisa que "la gran majoria de recursos són avals que només faciliten un reforç econòmic i uns diners que després s’hauran de tornar".

Els viatges transoceànics

Anton Gasol reclama no oblidar-se de sectors com el de la cultura, en el qual "els espectacles i activitats que no se celebren ja no es recuperen i generen una pèrdua de consum irreparable". Per l’expert econòmic, la crisi del coronavirus ens demostra que "la millor inversió que poden fer els governs és en investigació i en salaris per la sanitat". Gasol parla d’una dècada perduda per la nul·la inversió en innovació de les empreses privades i administracions.

"Ha arribat l’hora de reorientar el model econòmic cap als recursos essencials, com el cas del tercer sector, que fa temps que arrossega un dèficit de subvencions per la manca de pressupostos". En aquest replantejament del sistema capitalista i globalitzat, Gasol vaticina un canvi de paradigma econòmic, sustentat en noves relacions de la Unió Europea amb la Xina, "ja que els EUA han donat l’esquena a la UE en aquesta crisi". Per resumir la seva visió, s’interroga retòricament: "Ens calen tants viatges transoceànics?".

Malgrat que els especialistes coincideixen que les mesures del pla de xoc del Govern de l’Estat són adients, el dubte es trasllada a com arribarà el finançament a les empreses. El secretari general de la patronal vallesana Cecot, David Garrofé, planteja que l’Administració "retorni els impostos dels darrers sis mesos perquè les empreses disposem de liquiditat". A més, considera que les accions pensades pel col·lectiu dels autònoms resulten insuficients. Com a petició per agilitzar el dinamisme econòmic, Garrofé demana una devolució automàtica de l’IVA de l’exportació, però "sobretot que siguin iniciatives ràpides, àgils i que busquin donar aire a les empreses i salvar els llocs de treball".

En aquest context de replantejament empresarial, un comunicat de la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES) situa el coronavirus a conseqüència d’un sistema productivista, que mitjançant el desenvolupament d’un urbanisme salvatge altera els ecosistemes de moltes zones urbanes i rurals i fabrica virus i bacteris. Potser, aquesta és una de les primeres lliçons que s’han d’aprendre del coronavirus quan remetin l’estat d’alerta i l’emergència sanitària.