Cargando...

Sánchez anuncia una reforma de les lleis de secrets i del CNI per intentar tancar la polèmica per l'escàndol del 'Catalangate'

El president del Govern espanyol ha comparegut al Congrés per donar explicacions sobre l'espionatge polític i assegura que desclassificarà documents sobre el Cas Pegasus però només si ho demana la justícia

Publicidad

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a la sessió de control al Congrés. — Congrés dels Diputats / ACN

barcelona, Actualizado:

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous tres actuacions del seu executiu en resposta a les demandes dels seus socis per l'escàndol del 'Catalangate'. Es tracta, en primer lloc, de la redacció d'una nova Llei de secrets oficials que arribarà al Congrés durant el pròxim període de sessions –a partir de setembre- i que substituirà la de 1968, vigent fins ara.

Publicidad

També una nova Llei del CNI per superar la del 2002 que augmentarà els controls judicials i interns dels serveis secrets en la línia del que demana el PNB, i en tercer lloc la desclassificació de la documentació sobre l'espionatge a líders independentistes, però no de mutu propi, sinó únicament si ho demana l'Audiència Nacional.

Click to enlarge
A fallback.

Sánchez ha fet aquests anuncis durant la seva compareixença al Congrés a petició d'ERC, Junts i Bildu per retre comptes sobre el coneixement i les mesures que pensa adoptar en resposta al cas d'espionatge a líders i activistes independentistes descobert per Citizen Lab.

Assegura que "no coneixia" l'espionatge

"La crisi va ser forta i va provocar una enorme preocupació sobre la seguretat nacional"

Publicidad

Sánchez ha volgut justificar que el seu Govern situés l'independentisme a la Directiva de Seguretat, recordant que entre 2015 i 2017, amb la DUI, i els "sabotatges" i protestes del 2019 "la crisi va ser forta i va provocar una enorme preocupació sobre la seguretat nacional", però ha assegurat que el govern "no coneixia les decisions operatives dels serveis d'intel·ligència", és a dir, l'espionatge a Pere Aragonès i els líders independentistes.

Reivindica el "diàleg"

"La meva aposta personal, absoluta i rotunda és reprendre el diàleg amb les institucions catalanes"

Publicidad

En tot cas ha reivindicat els èxits de la via del diàleg. Una estratègia que –ha assegurat- pensa mantenir "perquè creiem que el retrobament entre tots els catalans és necessari". Ha recordat que el seu Executiu ha posat en marxa la taula de diàleg i ha promès que treballarà tant com calgui per "tancar d'una vegada per totes l'enfrontament entre catalans" i la pugna "entre les institucions catalanes" i les de l'Estat.

Posa en dubte Citizen Lab

El president del Govern espanyol ha afirmat que malgrat els contactes de líders independentistes amb Rússia i els "dubtes raonables" sobre l'informe de Citizen Lab, el seu Govern ha actuat "amb empatia" i "transparència" davant el cas d'espionatge. Ha justificat el cessament de la directora del CNI per "l'error de seguretat" que implica l'espionatge als mòbils del govern espanyol, i ha reivindicat la "transparència" amb què ha actuat el seu Govern a l'hora de posar el cas a disposició de la justícia i comunicar-ho als ciutadans.

Publicidad

Desclassificarà documents si ho demana la Justícia

Sánchez ha promès que el seu govern desclassificarà "amb la major celeritat" possible documents secrets sobre l'espionatge als líders independentistes si així ho demana la Justícia. Segons Sánchez, atendrà "qualsevol petició d'informació per part dels jutges per ajudar els afectats que han estat víctimes de la vulneració dels drets fonamentals". Amb tot, ha recordat que l'informe de Citien Lab és un treball "acadèmic" i no "fets provats".

Justifica l'espionatge "legal" del CNI a 18 persones

"El Govern va complir amb la tasca de preservar l'ordre constitucional d'acord amb la llei"

Publicidad

En tot cas ha recordat que el CNI tenia autorització judicial per espiar les 18 persones de forma legal, per "prevenir, detectar i possibilitar la detecció d'activitats que amenacin o atemptin l'ordre institucional, els interessos dels espanyols i l'ordre constitucional". "El Govern va complir amb la tasca de preservar l'ordre constitucional d'acord amb la llei".

Modificació de la Llei de secrets oficials

El president del Govern espanyol també ha anunciat una iniciativa per modificar la Llei de secrets oficials durant el pròxim període de sessions. "Substituirà la vigent de 1968", ha dit, perquè "cal que la norma s'adapti als principis democràtics i als estàndards internacionals".

Publicidad

Reforma de la Llei del CNI

El president espanyol ha recordat que la Llei del CNI del 2002 ajusta l'actuació dels serveis secrets a la Constitució. "Tenim un sistema perfectament homologable" i "fins i tot més garantista" que la de d'altres països de la UE, ha dit, on "no existeix l'autorització judicial prèvia".

Es tracta, ha dit, d'afrontar "amb garanties" els canvis tecnològics, i per això cal "reforçar les garanties de control i assegurar el màxim respecte als drets individuals de les persones". Tindrà en copte, ha dit, les recomanacions del Parlament Europeu.

Publicidad

La reforma de la Llei del CNI va en la línia de la proposició de Llei que el PNB va presentar el 17 de maig que plantejava que els serveis secrets hagin d'actuar amb un control reforçat. Fins ara per fer escoltes només requereixen l'autorització d'un jutge del Suprem, que des del 2014 és el magistrat Pablo Lucas.

Sánchez denuncia la "corrupció democràtica" del PP

El president del Govern espanyol ha obert la seva compareixença contraposant l'actuació del seu govern a la de l'executiu del PP, de qui ha recordat la trama Kitchen i Gürtel, l'operació Catalunya i altres "accions il·legals i antidemocràtiques" que "expliquen la corrupció democràtica" del PP.

Publicidad

"Com podem estar segurs que aquestes conductes no es tornaran a produir si tenen oportunitat de tornar a fer-ho", s'ha preguntat, abans de recordar que es van fabricar proves il·legals per a la imputació de Jordi Pujol.

"Titllar com a il·legítims els suports legítims de representants dels ciutadans són exemples de com la dreta practica aquesta corrupció democràtica"

Publicidad

Ha recordat que la pròxima setmana es compleixen quatre anys des de la moció de censura per pal·liar el problema de desigualtat que s'havia incrementat per les polítiques "neoliberals" del PP, la retallada de drets socials i una "cascada d'escàndols de corrupció" de governants que "amb una mà retallaven i amb l'altra cobraven en B".

En aquest sentit, ha recordat que si el nacionalisme català o basc dona suport a un govern de dreta, Espanya funciona, mentre que si ho fa a un govern d'esquerres, aquest govern és qualificat com un "venedor de pàtries". Per contra, segons Sánchez, "l'Espanya progressista pensa que les institucions no pertanyen a ningú en exclusiva", i ara hi ha un govern "incompatible amb la corrupció" i compromès amb la "regeneració democràtica".

Publicidad

Per això ha reivindicat la "transparència", la "col·laboració" amb la justícia, i el reforçament dels serveis socials que al seu entendre practica el seu govern. "Hem posat totes les administracions de l'Estat al servei de la Justícia", ha dit.

Publicidad