S’ha obert una finestra d’oportunitat per resoldre el finançament valencià?

En la setmana prèvia a la manifestació per reclamar un finançament just per al País Valencià, diversos organismes han aprofitat l’interés mediàtic per aproximar-se a la qüestió. Un ha estat l’Institut Valencià d’Estudis Econòmics (IVIE), que ha xifrat en 30.000 milions el deute generat per l’infrafinançament. És la part que hauria de ser condonada per l’Estat espanyol, si ens atenim a les declaracions en seu parlamentària de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ara fa poc més d’un mes. L’altre és el baròmetre de la Direcció General d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat, que fa pocs dies publicava una enquesta sobre les principals preocupacions dels valencians. El finançament apareixia en darrer lloc juntament amb la falta d’ajudes a empreses i autònoms i citat només per l’1,2% dels enquestats.

Preocupa als valencians la situació d’infrafinançament de la seua administració autonòmica? Ana Garcia, secretària general de CCOO-PV assegura que sí, ja que hi ha "diversos termòmetres" per captar els interessos de la societat. "En l’enquesta apareixen l’atur, la sanitat o la situació econòmica com a principals preocupacions dels valencians, i la ciutadania ha de saber que l’infrafinançament explica aquestes mancances –continua Garcia-, ja que sense un bon finançament no es pot resoldre la situació de Rodalies, ni fer plans d’ocupació, ni polítiques per combatre la pobresa o encarar el canvi de model productiu. Cal fer pedagogia i explicar que el que demanem és tenir les mateixes opcions que les altres comunitats autònomes".

CCOO-PV forma part de la Plataforma per un Finançament Just, conformada per tots els partits parlamentaris excepte Vox, els sindicats UGT i CCOO i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). Aquesta entitat és la convocant de les manifestacions de dissabte a les 6 de la vesprada a Alacant, Castelló i València i que pretenen representar el clam de la societat valenciana contra una discriminació que s’allarga des de temps immemorials sense que, fina al moment, cap govern espanyol haja posat sobre la taula una proposta de resolució estructural i definitiva. 

Finestra d’oportunitat?

El professor de comunicació política, Guillermo López, destaca que hi ha una sèrie de factors polítics que poden servir d'al·licient a Pedro Sánchez per tal d’encarar la qüestió i avançar un pas més en la descentralització: "El PSOE actual té motius de sobra per donar Madrid per perdut i mirar més cap a les perifèries, on té les opcions per guanyar i, a més, hi ha els seus únics aliats possibles –a banda d’una gran coalició amb el PP-, una volta ha desaparegut Ciutadans. En aquest context, a Pedro Sánchez li convé cuidar els seus votants i augmentar el percentatge dels pressupostos generals que van cap a les autonomies, ja que el meló de les hisendes forals ni el meló de l’excepció madrilenya, no s’obriran mai".

Precisament, aquest augment del percentatge de fons gestionats des de les comunitats autònomes és la principal reivindicació del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, per a qui és una qüestió de justícia: "si les autonomies gestionem el gruix de l’estat del benestar, és lògic que disposem dels fons per fer-ho". També la Plataforma per un Finançament Just aposta per un model més descentralitzat "que no perjudique a altres autonomies, sinó que augmente els fons de les quals aquestes poden disposar".

Guillermo López: "No hem d’oblidar que el PSOE és Estat, i com a tal té també els seus tics centralistes, l’Estat té tendència a voler controlar més pressupost, no menys"

Però com es combina aquestes reivindicacions autonomistes amb les tendències recentralitzadores dels darrers anys? "No hem d’oblidar que el PSOE és Estat, i com a tal té també els seus tics centralistes, l’Estat té tendència a voler controlar més pressupost, no menys, però els comptes electorals són els que són, i això al final pesa molt", insisteix López, qui té una sensació de "mar de fons" davant el "model agressiu plantejat per Ayuso, on només existeix Madrid". A més, aquest analista polític apunta un altre argument: "el fracàs de la gestió hipercentalitzada de la pandèmia, que va donar pas a una altra d’autonòmica que ha demostrat ser molt més eficient, cosa lògica tenint en compte que són les administracions que fa dècades que gestionen aquests temes sobre el terreny".

Qui no és tan optimista és Toni Infante, portaveu de la Crida pel Finançament, una plataforma minoritària integrada per organitzacions com ara Intersindical Valenciana o la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. "El problema té quatre potes, l’infrafinançament pròpiament dit, una menor inversió pública que, de mitjana, es troba per sota el 19%, el deute il·legítim acumulat i que els Pressupostos Generals de l’Estat no reconeixen el factor de població a l’hora de repartir-se. I a nosaltres ens fa molta por que des dels partits polítics es busque una solució que no acabe amb el problema, que siga sols un pedaç que els permeta apuntar-se una victòria i, a l’estat espanyol tancar el tema sense haver d’emprendre reformes".

La proposta de la Crida pel Finançament és el que anomenen "obtenir les claus de la caixa", o siga una hisenda pròpia que gestione tots els impostos recaptats al País Valencià, de forma similar a com ho fan País Basc o Navarra.