Continuem resseguint el territori català a través de la cuina i els productes identitaris de cada zona. Després de parlar del menjar i els elements autòctons de les comarques de la vegueria de la Catalunya Central, ara us acostem la nostra particular ruta gastronòmica a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran.

Parlarem de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, a més de la Vall d'Aran, que va decidir quedar fora d'aquesta organització territorial. Comarques clarament marcades per la muntanya, la ramaderia, l'agricultura i uns conreus particulars, que es veuen clarament reflectits a les taules de les llars i els restaurants. Resseguim les comarques d'aquesta vegueria per conèixer una cuina molt arrelada al territori, també a la caça i a la pesca, i als productes de la terra.

Alta Ribagorça

Arranquem amb una comarca que precisament ha basat tradicionalment la seva economia en la ramaderia, així com en l'agricultura i el bosc. Cereals com sègol, ordi o blat són protagonistes a l'Alta Ribagorça, així com els llegums i les patates. En molts casos, dedicat tot plegat al consum local. Es tracta d'una cuina de muntanya basada en recursos naturals i antigues tradicions

El xai, per exemple, és un producte molt arrelat, però el consum de porc i els seus derivats també és molt ressenyable en aquesta comarca. La vianda (brou de carn i verdures), els guisats i els bolets són altres dels protagonistes de la seva gastronomia.

Com a producte propi podem destacar Carns de la Ribagorça, una iniciativa que pretén promoure la carn de proximitat, que vingui d'explotacions ramaderes de vaques i ovelles de la comarca. Els escorxadors de Pont de Suert i Vilaller tenen l'exclusivitat de la distribució.

Alt Urgell

Els embotits, les carns fresques, els bolets, els làctics i les herbes aromàtiques marquen clarament aquesta comarca. També ho fan els productes de l'hort, la fruita, la mel i les conserves, o l'oli i el vi. I és que cal recorda que la vinya dels Pirineus era tradicional fins que la fil·loxera va fer desaparèixer el cultiu, i ara s'intenta recuperar. Menció especial mereixen els formatges, essent una comarca que arreplega un bon volum de formatgeries artesanes molt reconegudes, gràcies a la preuada llet de vaca del territori.

La comarca ha ideat les rutes gastronòmiques Menja't l'Alt Urgell, que pretén posar en valor els productes de proximitat, "l'excel·lència alimentària i la sostenibilitat de l'entorn". Una proposta precisament per descobrir la comarca a través de la seva gastronomia, amb "la natura posada a taula".

Si parlem de productes amb denominació d'origen de la zona, a molts ens vindrà el cap la Mantega Cadí, la primera de l'Estat espanyol acreditada amb una DOP. S'elabora amb una gran matèria primera i amb tècniques tradicionals. Això no obstant, també té DOP el formatge Urgèlia, que es fa amb llet de la comarca (també de la Cerdanya). Té crosta natural, i és tendre i cremós. I no podem oblidar l'IGP Vedella dels Pirineus Catalans.

Cerdanya

La gastronomia de la Cerdanya és una d'aquelles tan riques, variades i particulars, amb una important quantitat de productes autòctons, gràcies a la seva situació geogràfica. La caça, però també la pesca, la ramaderia, l'agricultura, l'hort, l'aviram… són presents a una comarca que destaca per estar a més de 1000 metres d'altitud.

Si pensem en la Cerdanya, a molts ens vindrà al cap el trinxat, un plat tan senzill com espectacular, fet amb col d'hivern, patates i rostes de cansalada. Però també destaquen plats com el tiró (ànec) amb naps, l'amanida de xicoies o el mateix arròs de muntanya. Prova de la seva potència culinària són les diverses jornades gastronòmiques de la comarca.

Segons recull Turisme Cerdanya, els principals productes elaborats propis de la zona són els formatges d'ovella i vaca, iogurts, mató, mel, embotits elaborats per artesans xarcuters, bull blanc, bull negre, llonganissa o el tradicional pa de fetge. També altres elements com els tradicionals cerdans (dolços típics de la comarca), cerveses i licors, o melmelades, etc. Les peres de Puigcerdà, naps de Talltendre, cols d'hivern, trumfes (patates), bolets, fruits del bosc, plantes medicinals, cireres, aranyons, codonys… són altres productes preuats a la comarca.

Pallars Jussà

Amb totes les comarques anteriors comparteix moltes coses el Pallars Jussà, un altre territori amb carns de gran qualitat. L'ovella xisqueta és una raça ovina autòctona catalana, rústica i adaptada al medi del Pirineu lleidatà, molt preuada a la comarca. Entre els bovins destaquen la raça Bruna dels Pirineus i la raça Salers, també robustes i adaptades al clima del territori on viuen.

Altres productes destacats són de fleca i pastisseria, ja que molts forns de pa del Pallars continuen elaborant el pa de manera artesanal, els productes de l'horta, la xarcuteria i la cansaladeria. Pel que fa als làctics, menció especial demana el formatge tupí, però també el serrat, el brossat o el llenguat. L'apicultura també és una activitat econòmica arrelada a la comarca, on trobarem mel de qualitat. Les melmelades i l'oli també són tradicionals d'aquesta terra.

Menció especial mereix també l'elaboració de vi, que aprofita el clima mediterrani amb forts contrastos de temperatura per donar un caràcter propi a la seva producció, sota la denominació de Costers del Segre.

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà es defineix com a comarca de gurmets, i no li manca raó. La seva cuina és un dels atractius de la comarca, i es basa en productes de muntanya i de temporada, estant molt arrelada a la ramaderia, amb carn i formatge. També hi trobarem vins elaborats a les vinyes més septentrionals de Catalunya, mentre, tanmateix, hi té arrel la tradicional ratafia.

Els productes locals són un reflex altra vegada del territori. En aquesta comarca trobarem carns i embotits, formatges, iogurts, peixos d'aigua dolça, galetes artesanes, pa al foc de llenya, mel, vins… així com la famosa sal de Gerri. Segons destaca l'Oficina de Turisme, "el fet que la regió hagi estat durant molt de temps aïllada ha contribuït al fet que la seva gastronomia es limiti als aliments produïts al seu territori".

Entre els cinc imprescindibles, destaquen la girella, un dels plats més representatius, un embotit molt laboriós fet amb l'estómac del corder, la freixura, cansalada viada, ous, arròs, pa ratllat, all, julivert, sal i pebre. El tupí es un dels formatges més típics del Pallars, fet amb llet d'ovella i aiguardent, amb un gust d'aquells tan potents. Com hem comentat anteriorment, també al Pallars és habitual la vianda, escudella feta amb carn de gallina, porc, botifarra, cansalada, fideus, col, patates, fesols i peres. I també cal ressenyar l'arròs amb carreretes (moixernons) o el palpís, un plat de cuixa de corder, cansalada, ceba, porro i pastanaga, però fet a la cassola.

Vall d'Aran

Si parlem d'una comarca especial i característica a Catalunya, molts pensarem en la Vall d'Aran. I això també es trasllada a la seva gastronomia, però amb molts punts en comú amb la resta de comarques d'aquesta vegueria. La seva cuina també està marcada per la caça, la pesca i l'hort. Patés, creps, bolets, fruites silvestres, truites de riu, ànecs, senglars… són algun dels productes típics de la vall.

Si pensem en plats típics, a la majoria ens vindrà al cap l'olla aranesa. Però també trobem els tronquets, uns dolços molt típics; la thruada, una mena de puré de patata o parmentier; la patarnes, una sopa de pa amb patates; civet de senglar; confit d'ànec; o el pollastre a la coquèla.

Si ens fixem en els productes autòctons, hem de destacar embotits com la botifarra negra (bolh nere), la llonganissa (choriço) o el fuet (langoisa), a més de làctics com el formatge o el iogurt. També trobarem conserves, mels, confitures… Derivats carnis com el civet o els patés. Els coquilhons, una pasta tradicional fregida a base de farina i sucre. I no ens podem oblidar de l'esturió, una espècia molt apreciada per aquells que coneixen com s'ha de tractar, així com dels seus ous, el caviar fresc elaborat artesanalment de la mà de l'empresa Nacarii.