Entre riures i angoixa, així es va viure la gran apagada al centre de Barcelona

“Volíem estudiar perquè tenim exàmens, però no ens funcionen els ordinadors, així que estem aquí fent birres”, expliquen feliços Math i Julien, estudiants francesos, asseguts a una terrassa de la plaça del Bonsuccés. En aquesta zona adjacent a les Rambles, dues hores després de la gran apagada, l’ambient és de diumenge de primavera: bars plens i despreocupació, malgrat una desinformació gairebé total. “No podem fer cafès ni servir coses calentes. No tenim ràdio ni cap informació, estem completament incomunicats”, comenta amb resignació Adrià, cambrer a un bar de la Plaça Vicent Martorell, que no ha parat de servir cerveses. 

Jon i Rubén, amb l’orella posada a una ràdio de piles acabada de comprar: “Ens anticipem a la fi del món”, diuen de broma

A unes escales de la plaça s’asseuen Jon i Rubén, amb l’orella posada a una ràdio de piles acabada de comprar. “Ens anticipem a la fi del món”, diuen de broma. S’hi apropen uns clients del bar del costat, que els pregunten si tenen alguna informació de què està passant. “Anirem informant”, els prometen.

Als comerços, els dependents no saben què fer. “He hagut de llençar el menjar que s’estava preparant. No he pogut parlar amb el meu cap, però si no arriba, en una hora marxaré. No sé com tancaré la persiana, és elèctrica, intentaré fer-ho manual”, explica la treballadora d’un restaurant de menjar ràpid, sola en el local a les fosques. Al seu voltant, alguns comerços ja han tancat i a d’altres fan guàrdia els propietaris o treballadors, incapaços d'abaixar la persiana elèctrica. A una perruqueria del Raval s’ho han pres amb filosofia i han decidit fer talls de carrer al carrer.

L’ambient és més tens a Plaça de Catalunya, on centenars de turistes fan cua per intentar pujar a l’Aerobús. Una d’elles, que fa 45 minuts que espera amb el seu marit, es queixa: “No sé què ha passat, no tenim cap informació. Els taxis i els busos estan plens. La gent està emprenyada, empenyen per pujar als busos”. D’altres turistes caminen desorientats, preguntant als guàrdies urbans com tornar als seus hotels. “Porta’ns amb el teu cotxe!”, crida entre riures una jove a un dels policies.

No són els únics que s’han quedat tirats. A uns esglaons de la plaça seuen amb aspecte resignat una parella de joves de Terrassa, Gina i Guilherme. “Avui és el meu aniversari i vam venir a passar l’estona amb la gossa, comprar un pastís i menjar-lo a casa. Ens vam quedar tirats al ferrocarril a Provença”, explica Gina amb tristor, “Tothom està anant en bus i tot està bloquejat. No recordem on és la parada, portem des de les 12 caminant i estem cansats”.

La bretxa generacional aquesta vegada juga a favor de les persones grans, que viuen amb més tranquil·litat la interrupció de la connexió a Internet. “Estàvem a casa, he fet el dinar normal perquè tinc unes bombetes de gas, tenim llum i ràdio de piles i wifi que funciona amb bateria. Quan s’ha acabat, hem vingut a veure la gent”, exposa amb calma Àngels, que passeja per Plaça de Catalunya amb el seu marit. “No crec que sigui la fi del món. Això va bé perquè la gent porti sempre diners a sobre i no ho hagi de pagar-ho tot amb targeta!”, conclou, amb ganes de veure el costat positiu del tall de llum que ha deixat la península Ibèrica a les fosques.

“Al matí la gent no estava preocupada, ara que va passant el temps sí”, sosté Rakes, que treballa a un quiosc prop de Portal de l’Angel, “No hi ha trens, no saben on agafar el bus. Tot depèn del mòbil”. Amb l’angoixa també es multipliquen els rumors. “La meva mare ha vist a la tele que trigaran tres dies a resoldre-ho”, afirma preocupada Alexandra, mallorquina de visita a Barcelona per a una competició esportiva. “Ara la gent està molt tranquil·la, però si això dura...”.

Quan cau la nit, l’electricitat encara no ha tornat a tots els carrers i edificis de la capital catalana. A l’Eixample i Gràcia, els carrers on no funcionen els fanals estan deserts, mentre que els bars que ja han recuperat el fluid elèctric estan plens i brillen com illes de vida al mig de la foscor. 

Els edificis ofereixen un panorama desigual de finestres en negre o il·luminades. Mentre alguns barcelonins ja poden seguir les notícies pels seus televisors, molts altres sopen a la llum de les veles i acompanyats pel transistor a piles, convertit en símbol d’una tarda extraordinària.