La revolució dels serveis socials: de l'assistencialisme a accedir a un habitatge

José Robles va arribar a estar tan destrossat per les drogues que a la cuneta d'una carretera va sortir del seu cos i es va veure d'esquena mentre pujava al cel. Hores després va arribar a l'hospital, on de primeres el van donar per desnonat, pesant 45 quilos com pesava. Es va recuperar, però els centres per a persones sense sostre mai van ser per a ell. Per sort, fa un parell d'anys va entrar al programa Housing First: "Si m'haguessin donat un grapat de milions, no els hauria agafat, hauria preferit això". Això és un pis del programa pioner, iniciativa de Serveis Socials, que dóna a les persones sense sostre, primer, això, un sostre.

Si el grau de civilització d'una societat es mesura pel tracte als seus presos, en el tracte a altres col·lectius febles com les persones sense sostre, Catalunya aprova però raspat. En aquest intent per millorar la vida de les persones, l'Ajuntament va començar amb aquest pilot el 2015, durant el mandat de Xavier Trias, que a persones com Robles els ha tornat l'esperança. "És obvi que entre el carrer i un pis, tothom prefereix un pis", explica, "però entre el carrer i un alberg no està tan clar, per a mi és com estar a la presó".

"Housing First està destinat a persones que fins ara no tenien cobertura amb els altres programes", argumenta. És una clara aposta per una intervenció en habitatge per a una sola persona amb un nivell de complexitat molt alt. "Se'ls treu directament del carrer", afegeix Maneu, "sense demanar-los que deixin de consumir". El focus d'aquest experiment es posa en la corresponsabilitat, sobretot amb el pagament d'una part del lloguer, que mai supera el 30% de la renda disponible.

"Al final, es tracta d'entendre que els treballadors tenen un paper més d'acompanyants socials i han de treballar molt més les seves frustracions perquè potser prendrien decisions que la persona decideix no prendre perquè a Housing First tenen molta més autonomia", exposa Maneu. És bastant probable que el programa sigui una estació d'arribada per a la majoria de persones que aconsegueixen sortir del carrer amb aquest projecte.

L'enigma a desxifrar en el futur dels serveis socials amaga una hipòtesi senzilla: no es pot demanar als altres que facin alguna cosa que tu no faries. De l'assistencialisme heretat d'una cultura catòlica a l'autonomia nòrdica que prioritza la persona, sigui qui sigui el seu passat. En un món en el qual el principal problema està en l'accés a l'habitatge, els serveis socials li han donat a Robles el que necessita qualsevol persona per desenvolupar-se.