A poc a poc, els partits independentistes aconsegueixen trobar-se en espais més o menys conjunts per respondre a la sentència del Suprem contra els dirigents socials i polítics. ERC, el PDeCAT i la CUP han confirmat aquest dijous que assistiran a l’Assemblea de Càrrecs Electes. Convocada ahir per carta per l’expresident Carles Puigdemont, l’Assemblea se celebrarà dimecres vinent, dia 30, a Brussel·les. La gran novetat és la participació de la CUP, que fins ara s’havia mostrat escèptica a l’hora d’implicar-se en l’organisme impulsat pel Consell per la República, que presideix Puigdemont. Per la seva banda, els comuns ja han anunciat que no participaran en la trobada.

En un comunicat, la CUP ha manifestat que valora positiva la convocatòria “com a iniciativa que permeti una resposta institucional a l’alçada de les mobilitzacions d’aquests dies” contra la sentència de l’1-O. Ara bé, matisa que cal que sigui “realment operativa” i “no una estructura més”. Per a la CUP, cal que l’Assemblea tingui contingut i la seva proposta parla de posar damunt la taula quatre qüestions: autodeterminació, amnistia, prou repressió i drets socials. Justament són les potes de la Declaració de Sants impulsada per la formació que es va debatre dilluns a la Trobada de Càrrecs Electes en què hi van assistir també regidors d’ERC i JxCat, tot i no tenir el suport de les respectives direccions.

Així mateix, advoca perquè es doti d’“objectius i accions concretes”, que acompanyin la “lògica de mobilització al carrer” i no responguin a la “institucionalització i refredament del conflicte”.

Pel que fa a ERC, a través d’un tuit el partit ha confirmat la seva assistència a l’assemblea i afegeix que “com a representants legítims del poble de Catalunya ens conjurem a treballar per una solució democràtica a la situació del nostre país”. Ho acompanya de les etiquetes “amnistia”, “autodeterminació” i “independència”.

El PDeCAT ha emès un comunicat en què anima els seus càrrecs a participar en una convocatòria que ha de servir per “poder disposar d’un espai lliure de les prohibicions, amenaces i limitacions de drets a què està sotmetent l’Estat espanyol les institucions d’autogovern catalanes”.