Cargando...

repressió policial

REPRESSIÓ POLICIAL Arxius policials i opacitat en la identificació d'activistes

La defensa de 13 estudiants encausats per presumptes delictes de desordres públics i danys denuncia que les identificacions es van fer seguint un perfil ideològic. Alguns advocats assenyalen que fa falta investigar amb quin marge els Mossos d'Esquadra emmagatzemen informació sobre membres dels moviments socials

Publicidad

Capçalera de la manifestació d'estudiants passant pel carrer Pelai de Barcelona. Imatge del 13 de maig del 2021. — Maria Belmez / ACN

barcelona, Actualizado:

"De la Irene disposàvem imatges prèvies i per això jo mateix la vaig detenir". Així reconeixia un agent dels Mossos d'Esquadra que el cos policial compta amb un arxiu d'imatges per acotar la identitat de 13 estudiants, encausats per presumptes delictes de desordres públics i danys en una manifestació estudiantil. Cap d'ells va ser identificat per la policia durant la protesta, convocada per demanar la rebaixa de les taxes universitàries, per la qual cosa els advocats es pregunten com van arribar als seus noms. Aquesta no és l'única vegada en què Mossos ha deixat entreveure que compten amb un banc de dades amb noms d'activistes i militants d'organitzacions polítiques.

Publicidad

Una pràctica habitual

Alba Monfort: "Sembla que volguessin perseguir les nostres militàncies al SEPC i a les assemblees de facultat"

Click to enlarge
A fallback.

Aquesta no és la primera vegada que activistes es troben amb identificacions que apunten a l'emmagatzematge d'imatges. També els va passar el mateix a vuit joves d'Arran que van participar d'un primer de maig el 2016 a qui se'ls va condemnar per un delicte de danys amb multes que sumen 24.000 euros entre tots. "No ens van identificar durant la mobilització, però diuen que ens van monitorar les xarxes socials", explica Salim B. Durant el seu judici, de nou, els Mossos van afirmar haver relacionat les imatges d'un dels acusats amb altres anteriors, per després trobar a la resta d'encausats mitjançant els seus vincles per xarxes socials i ‘likes’ a pàgines de contingut polític. "Tenim la sensació que ens persegueixen per militar on militem", diu el Salim.

Un reglament amb molt de marge

"Les dades s'han d'esborrar si s'ha exigit responsabilitats, si hi ha absolució o si ha prescrit el delicte"

Publicidad

Quina informació pot emmagatzemar la policia? Segons la IRP/435/2009 sobre fitxers policials "que contenen dades de caràcter personal", Mossos està autoritzat per comptar amb un "sistema d'informació de la policia de la Generalitat de persones físiques" (SIP FP) amb finalitats com ara "gestionar les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana" o "prevenir les infraccions penals". La llista de possibles afectats és molt àmplia, i no només cobreix aquelles persones involucrades en atestats policials o en un procediment penal, també aquelles "sobre les quals existeixin interessos policials en vigor" o "relacionades amb informació d'interès policial". Cap responsable dels Mossos ha volgut comentar els fets constatats en aquest reportatge, per la qual cosa Públic no ha pogut recollir la seva posició.

Dificultats per identificar policies

L'advocada del centre de drets humans Iridia Laura Medina apunta que durant els judicis mai s'aclareix quines dades conserva la policia: "Ni els advocats ni ningú acabem de tenir clar quina informació s'està emmagatzemant". Aquesta advocada destaca el contrast que existeix entre la facilitat per identificar activistes i com de difícil que es fa per a ells identificar Mossos d'Esquadra quan s'investiguen abusos: "Quan es tracta de males praxis, no saben res. No sé si és més greu, que no vulguin aportar la informació o que no la registrin".

Publicidad