Que el marc legal vigent afavoreix la repressió als moviments socials, ecologistes i polítics i que justifica la violència policial i quotidiana ha estat la gran afirmació harmònica des de la qual han parlat els sis membres convidats a la taula rodona "Drets contra la repressió", organitzada per Òmnium Cultural en el marc del festival "Verao sem censura" de Sao Paulo, Brasil. L’acte, al Casinet d’Hostafrancs, ha començat amb un "sabem que és una tarda moguda, per tant gràcies per estar aquí", per part de la moderadora Anna Palou, periodista i membre de Stop Mare Mortum, que es referia als fets del Parlament.

Tots els participants han confessat haver rebut amenaces, denúncies o coaccions institucionals per tal d’impedir les seves respectives activitats de protesta o de solidaritat. "En els nostres quatre anys de vida hem vist un viratge molt potent d’hostilitat institucional cap a la nostra feina", explica Mar Sabé, portaveu de Proactiva OpenArms: "Abans hi havia 13 vaixells operatius al Meditarrani, actualment només hi ha el nostre. Això ho han aconseguit les grans administracions amb campanyes difamatòries".

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha compartit també l’experiència de l’entitat en aquest sentit: "a nosaltres no només ens van amenaçar amb multes de més de mig milió d’euros sinó que la van tirar endavant i ens van embargar". El portaveu de l’entitat ha conclòs que, davant aquests fets és molt important "conèixer quins són els mecanismes pels quals l’estat et pot reprimir".

La por com a mecanisme de dissuasió

Laura Medina, advocada i membre de l’associació Irídia, ha posat sobre la taula un dels temes claus de l’acte: la por. I amb l’exemple de la sentència dels presos polítics del passat octubre, ha explicat que s’ha obert la porta "a què les persones es preguntin si allò que fan pugui ser qualificat com a delicte", descoratjant així els moviments de protesta. La resposta de Sabé davant la realitat que ha exposat Laura Medina ha estat contundent: "si caiem en aquest parany i no actuem per aquesta por a represàlies, llavors ens han guanyat". Lucía Delgado, portaveu de la PAH a Barcelona, ha coincidit amb la portaveu de Proactiva OpenArms: "si sedició és aturar desnonaments, serem sedicioses".

També sobre la sentència als presos polítics Luis Rico, de la branca estatal d'Ecologistes en Acció, ha exposat que el més preocupant és que "implica que moltes persones som sedicioses per definició i que hi ha una bona part de la població que creu que és així".

"La por hi és i és molt legítima i cal que en parlem però és necessari que malgrat aquesta por seguim lluitant", ha seguit Marcel Mauri, coincidint amb Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres, en què l’objectiu de la repressió institucional és el desgast de les entitats que protesten i que "no ens hem de deixar de defensar però hem de reforçar les iniciatives i les protestes per no ser només passius".

Unió davant un marc legal que s’endureix

L’acord ha estat unànime entre els representants de les diverses entitats de la taula rodona: davant la repressió institucional i la violència policial l’única resposta possible és fer xarxa i unir organitzacions. "Més solidaritat i més cohesió, perquè la seva tàctica [dels organismes repressors] és el desgast", deia Palomera, que seguia "nosaltres estem aprenent a organitzar-nos per defensar-nos davant la repressió d’aquest marc legal".

I és que segons l’advocada Laura Medina, el context legal en els últims anys ha virat cap a un marc que tendeix a castigar la llibertat d’expressió: "la Llei mordassa incorpora noves maneres d’infraccions que sembla que estiguin fetes a mida per reprimir actes de protesta". I concloïa: "s’està fent un ús extensiu del dret punitiu de l’estat". I, més concretament, a Catalunya "hi ha hagut un ús desproporcionat de la força i de la violència policial: bales de foam, persones mutilades, violència policial contra resistències pacífiques, etc."

Carta de Cuixart des de la presó

Tot i que l’acte ha durat fins força més enllà de l’hora prevista, Marcel Mauri ha volgut allargar-lo uns minuts més per llegir una carta del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, des de la presó de Lledoners. "El planeta se’ns desfà entre els dits [...] però allà on no arribin les institucions hi arribaran els veïns i les veïnes", ha escrit Cuixart, acabant la carta "ens sabem lliures dins de la presó mentre lluitem per la dignitat democràtica".