El Tribunal de Comptes ha rebutjat els avals de la Generalitat per pagar les fiances als excàrrecs del Govern a qui l'ens fiscalitzador reclama un total de 5,4 milions d'euros per l'acció exterior entre el 2011 i el 2017. S'havien adherit a aquesta fórmula, vehiculada a través de l'Institut Català de Finances (ICF), 29 dels 34 excàrrecs encausats. La delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, ha decidit no acceptar que la Generalitat cobreixi l'import dels avals, segons ha avançat El Mundo i confirmen fonts de l'ens. García ja havia expressat dubtes sobre la legalitat de la fórmula. El Tribunal ja ha procedit a embargar els béns i drets dels excàrrecs del Govern que s'havien acollit a aquests avals ara desestimats. 

La delegada instructora va sol·licitar un informe a l'estiu a l'Advocacia de l'Estat sobre la legalitat dels avals, que els serveis jurídics estatals van rebutjar elaborar per no afectar la "imparcialitat" del procediment.

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha qualificat la resolució del Tribunal de Comptes (TC) com una "decisió política amb ànim de venjança". Giró ja ha anunciat que el Govern hi presentarà recurs, perquè els avals presentats per la Generalitat a través de l'ICF són "plenament vigents i legals". El conseller afirma que, en realitat, allò que vol el TC és "embargar directament" els béns dels excàrrecs del Govern. Ho referma amb el fet que el tribunal no doni cap termini abans d'executar la mesura i subratlla que, "casualment", el dictamen ha arribat quan PSOE i Podem han pactat renovar-ne els seus membres. Giró també ha avançat que continuaran parlant amb entitats financeres.

Els afectats denuncien persecució

Diverses veus dels partits del Govern han carregat contra la decisió. L'expresident Carles Puigdemont, que és un dels afectats, ha comentat irònicament la notícia que el PSOE i el PP s'han repartit el control d'aquest tribunal, així com el Constitucional, dient que ja se n'havien adonat. El president d'ERC, Oriol Junqueras, també afectat, ha expressat que "dos anys després de la sentència, la persecució contra l'independentisme persisteix i s'intensifica". El dirigent dels republicans ha lamentat la "persecució": "Ara embargant-nos, fins i tot, les cases on viuen els nostres fills".

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha dit que "Espanya ni canvia ni canviarà". Un altre dels afectats, l'expresident Artur Mas, ha denunciat la situació d'"indefensió total i d'arbitrarietat". En una roda de premsa als Jardins del Palau Robert, Mas ha advertit que s'està "en el pitjor dels escenaris" perquè el tribunal no dona marge als afectats per presentar els avals. Així, l'expresident ha explicat que ja ha presentat el seu bé immoble com a garantia, però ha alertat que no sap si el tribunal l'acceptarà: "No en sabem res. Estem a la intempèrie", ha denunciat. A l'expresident no li consta que la Caixa de Solidaritat tingui "capacitat" per cobrir les despeses de tothom.