L'Ajuntament de Barcelona preveu començar el primer trimestre de l'any que ve les obres de l'avinguda Meridiana fins a Fabra i Puig, que s'han de licitar en els propers dies. El consistori ho ha anunciat un cop s'ha acabat la remodelació del tram entre Navas de Tolosa amb Josep Estivill i Felip II. Les obres tindran un cost de 26 milions i acabaran entre l'estiu i la tardor del 2026.

El nou tram de la Meridiana compta amb dos carrils per a vehicles i un per a bus en cada sentit, així com voreres més amples, eixos més verds i un carril bici bidireccional a la part central. A l'altura de la plaça de Ferran Reyes, al mig del carril bici s'hi ha creat un espai per a vianants, com ja passa al tram de la Meridiana més proper a Glòries.

En el tram fins a Fabra i Puig, la secció principal també tindrà dos carrils per al trànsit general i un per a busos a cada banda, les bicicletes disposaran d'un carril bici central segregat, s'incorporarà vegetació a les voreres i hi haurà més arbrat: 230 arbres nous, 720 en total. També es guanyaran uns 7.200 m2 de parterre.

Però hi haurà dos àmbits amb característiques diferents: el node Sagrera de transversalitat i el node intermodal de transports de la Sagrera. El node Sagrera de transversalitat abastarà l'àmbit dels carrers del Cardenal Tedeschini, Pegàs, Antilles i Olesa, i serà molt similar al que s'ha creat a Navas. Hi haurà un espai central ampli per als vianants i el carril bici se situarà a banda a banda i serà unidireccional.

19.400 vehicles menys

Segons el consistori, les actuacions que s'han fet fins ara a l'avinguda han permès reduir el trànsit diari en uns 19.400 vehicles: s'ha passat dels 64.000 cotxes abans de la pandèmia als 44.600 registrats el març passat.  

En declaracions als periodistes aquest dijous, la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que aquestes actuacions estan transformant el que era una "autopista que entrava a la ciutat" en un "eix verd i ciutadà". La regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, ha posat èmfasi que la reforma respon a una demanda veïnal històrica per convertir una "barrera física" i una "cicatriu" urbana en una "articulació" entre barris.