Cargando...

Reforçar els serveis públics i una fiscalitat progressiva, eines per reduir la desigualtat de rendes entre municipis

Un informe de l'Agència Tributària detecta que a 11 localitats catalanes se superen els 50.000 euros bruts anuals, 20.000 per sobre de la mitjana general. Experts en fiscalitat advoquen per reformular impostos de competència local com l'IBI o l'IAE

Publicidad

Una imatge d'una promoció d'habitatge públic al barri barceloní de Vallcarca. — Norma Vidal / ACN

BARCELONA,

Més enllà de la percepció general i les converses informals, l'Agència Tributària ha confirmat, amb dades reals en una estadística sobre els declarants de l'IRPF, la desigualtat de renda entre municipis i fins i tot l'enorme diferència entre els habitants de la mateixa localitat si aquesta és una de les quals té els indicadors més alts. L'informe d'Hisenda ofereix un dibuix de la renda personal bruta mitjana en les poblacions de més 1.000 habitants. A la llista de municipis més rics, se situa Sant Just Desvern, amb una mitjana bruta anual de 67.169 euros, seguida de Cabrils (66.571 euros) i de Matadepera amb 64.124 euros.

Publicidad

Sant Just Desvern, Cabrils, Matadepera i Sant Cugat del Vallès estan al 'top 10' de localitats més riques de l'Estat

Click to enlarge
A fallback.

A part d'aquests tres, l'informe mostra que vuit municipis catalans més disposen d'una renda bruta mitjana de més de 50.000 euros anuals. Són els casos de Sant Cugat del Vallès, Alella, Sant Vicenç de Montalt, Vallromanes, Tiana, Cabrera de Mar, Sitges i Teià. La xifra és paradigmàtica, ja que se situa més de 20.000 euros de mitjana per sobre del total de la renda disponible a Catalunya. En l'àmbit estatal, Sant Just Desvern, Cabrils, Matadepera i Sant Cugat del Vallès estan al 'top 10' de localitats més riques.

A l'informe, l'Agència Tributària destaca que les dades rellevants són les rendes del treball i de l'activitat econòmica, destacant el pes major de les primeres en els municipis amb més població i el de les segones en els municipis amb menys habitants. En el cas dels municipis de menys 1.000 habitants, l'estructura de la renda canvia, cedint pas les rendes del treball a les rendes d'activitats econòmiques. Una xifra sorprenent és que la Renda Bruta Mitjana és molt superior a la mediana en els municipis més rics. Aquest concepte estadístic fa referència a ordenar els contribuents des de la xifra més petita a la més alta, seleccionant el valor central. A Sant Just Desvern, la diferència de la mediana supera els 30.000 euros, mentre que a Badia del Vallès, el municipi amb la renda més baixa, aquesta se situa només en els 1.200 euros.

Publicidad

"Més enllà dels factors interns, serveixen per explicar la conformació social i urbana"

Fruit d'aquest escenari, la Plataforma per una Fiscalitat Justa adverteix que aquesta desigualtat intramunicipal és encara més preocupant que la que es dóna entre les diferents localitats. "Més enllà dels factors interns, serveixen per explicar la conformació social i urbana". Així ho assenyala Albert Ferrer, membre de l'entitat. Ferrer precisa que tot i que els municipis tenen poc marge per redistribuir la riquesa fiscalment, existeixen algunes eines com l'increment de l'Impost de Béns Immobles (IBI) per assolir una progressivitat més gran.

Publicidad

Riquesa predistribuïda

Atesa la poca capacitat de moviment de les administracions locals, Albert Ferrer insta a "reforçar la prestació dels serveis públics, de forma que qualsevol ciutadà tingui garantit l'accés a aquests independentment del seu poder adquisitiu". Per aquesta raó, el membre de la plataforma detalla la importància d'efectuar una predistribució de la riquesa, utilitzant recursos com les pujades de tributs com l'IBI i l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i altres taxes municipals.

Les mesures, segons Ferrer, s'emmarcarien en una aposta per aplicar polítiques tan redistributives com sigui possible, en les quals també s'inclourien l'increment de l'IRPF de les rendes més altes i de l'Impost de Societats o reduir el màxim exempt del de Successions i Donacions. "Són opcions per fer una fiscalitat més progressiva, que aconsegueixi reduir les desigualtats de renda i anivellar així la riquesa".

Publicidad

Limitar la concentració de la producció

Ferrer recorda que des de la plataforma es rebutgen les opcions emprades per alguns territoris, que despleguen el 'dúmping' fiscal, la supressió total d'alguns impostos, una mesura que defineixen com a "equivocada i insolidària", tot i que busqui atreure inversions al territori. "No cal entrar en una competició fiscal a la baixa". En canvi, el membre de l'entitat sí que defensa la necessitat d'incrementar la redistribució fiscal, "incidint en la progressivitat de la tributació perquè paguin més aquells que més tenen".

Cal lluitar contra l'evasió i l'elusió fiscal per poder augmentar al màxim la capacitat de recaptació i per evitar el sentiment de greuge comparatiu

Publicidad

En l'esfera de la progressivitat, la Plataforma per una Fiscalitat Justa s'ha adherit a la campanya global 'Tax de rich' (impost a la riquesa), una taxa que vol gravar les grans fortunes i que hauria de servir per finançar els canvis necessaris per fer la transició ecològica i social. L'entitat matisa que cal lluitar contra l'evasió i l'elusió fiscal per poder augmentar al màxim la capacitat de recaptació i per evitar el sentiment de greuge comparatiu. Aquesta lluita, segons afegeix, també s'ha de donar en l'àmbit internacional per evitar els paradisos fiscals.

Aquestes mesures i propostes sorgeixen arran del darrer Informe de 2024 sobre l'Evasió Fiscal Global, elaborat per l''EU Tax Observatory', on es conclou que un gran nombre de milmilionaris tenen uns tipus impositius efectius molt baixos, d'entre el 0 i el 0,5% del seu patrimoni, significativament inferiors als de tots els altres grups de població. A això s'uneix que, només pel que fa a l'Estat espanyol, la riquesa financera 'offshore', l'enviada fora del país (sobretot a refugis fiscals), ha augmentat en 20 anys en un 75%, passant dels 89.000 milions d'euros del 2001 als més de 156.000 del 2022. Tot i tractar-se de xifres globals, els experts insisteixen que el camí per reduir aquestes desigualtats ja ha d'arrancar en l'àmbit de la fiscalitat municipal.

Publicidad