La campanya electoral del referèndum convocat l'1-O no arrenca oficialment fins divendres, però el Govern ja l'ha començat de facto. Amb xifres -i amb interpretació de xifres-, i amb promesa electoral inclosa, presentant un informe que assegura que el sistema de pensions no només estaria garantit amb la independència, sinó que seria més "sòlid" i "sostenible" que dins de l'Estat espanyol.

L'informe El fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunya, elaborat conjuntament pels departaments d'Economia i de Treball, i presentat aquest dimecres al matí, afirma que un sistema de seguretat social "exclusivament català" seria "més sòlid i més viable" que el sistema actual.

El Govern pretén així sortir al pas de les afirmacions en sentit contrari dels qui s'oposen a la independència, que han recalcat els darrers mesos que Catalunya presenta un dèficit entre el que s'ingressa per cotitzacions i que el es gasta en pensions. Aquest dèficit va ser el darrer exercici de prop de 5.000 milions d'euros, segons va fer públic el ministeri el passat mes d'abril, i és el més elevat de totes les Comunitats Autònomes.

L'estudi de la Generalitat, elaborat a partir de dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i de la Intervenció General de l'Estat del període 2013-2016, no nega que hi ha dèficit -tot i que no mostra aquesta xifra dels 5.000 milions-. Però destaca que és inferior al del conjunt de l'Estat, tant en xifres absolutes com, especialment, per càpita. Així, es ressalta que el saldo negatiu de la Seguretat Social a Catalunya el 2016 va ser de 177 euros per habitant, enfront dels 389 euros del conjunt de l'Estat, i que està en vies d'arribar a l'equilibri. També es subratlla que el dèficit de l'Estat sense Catalunya seria encara superior, de 430 euros.

Equilibri a la primavera, segons Bassa

Amb aquestes dades, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha assegurat que un sistema català de seguretat social seria "més potent i sostenible que el que tenim ara". "La sostenibilitat està garantida. Factors econòmics, institucionals i de treball ho demostren", ha insistit. Bassa també ha afirmat que, segons les seves previsions, el saldo de la Seguretat Social a Catalunya entrarà en equilibri "la primavera del 2018". Per la qual cosa s'ha permès fer una promesa: que el Govern "revaloritzarà les pensions" -en cas d'independència- per sobre del 0,25% anual actual, que la consellera ha considerat insuficient, atès "el cost de la vida".

El Govern no ha negat la intenció de presentar l'estudi just en aquest moment, a poc més de dues setmanes per al referèndum de l'1-O. L'objectiu és "aportar dades" i "contribuir al debat", en paraules del secretari d'Economia, Pere Aragonès. Que ha criticat les "afirmacions que se centren en el titular" que posen en dubte la viabilitat d'un sistema de pensions exclusivament català, al·ludint a la dada del dèficit anual del sistema a Catalunya. "La viabilitat està més garantida a Catalunya amb una Seguretat social diferenciada", ha conclòs Aragonès.

Estigui garantida o no aquesta viabilitat, el dubte de molts catalans és què passaria amb les pensions l'endemà d'una eventual proclamació unilateral de la independència. Concretament, quina administració afrontaria el pagament de les prestacions. I el Govern no en té cap dubte: de moment, l'Estat espanyol hauria de seguir pagant-les.

"Les pensions son un dret contractual", ha assenyalat Bassa. "Tothom ha de tenir clar que aquest dret contractual és en base a la cotització i als anys cotitzats, i que enlloc es parla de nacionalitats ni de cap altre límit", ha dit la consellera, que ha recordat que els pensionistes catalans han estat cotitzant a l'administració de l'Estat, i que, per tant, aquest tindria "l'obligació" de pagar-les, segons ha afirmat. En aquest sentit, Aragonès ha precisat que aquesta situació només afectaria "l'etapa de transició", és a dir, una eventual negociació entre l'Estat i una Catalunya independent.

Preveuen una "separació acordada" del sistema

El secretari general del departament de Treball, Josep Ginesta, ha afegit que "les separacions dels sistemes de pensions sempre acaben sent acordades", perquè "el que hi ha al darrere són drets de persones". Per tant, l'Estat hauria de seguir afrontant el pagament de pensions "fins que ens repartim els passius i els actius". "La voluntat és començar a pagar-les nosaltres quan abans millor", ha reblat. 

Sobre aquest punt, Aragonès ha matisat que, perquè la "obligació" de pagar les gestions passi a una Catalunya independent, l'Estat "ens l'ha de cedir". "No podem assumir obligacions unilateralment, de la mateixa manera que un no pot pagar l'hipoteca del veí", ha afirmat. A la vegada que ha deixat caure que la mateixa situació s'esdevindria amb el deute de l'Estat i la part que li correspondria a Catalunya.

A més d'aquestes xifres, l'informe valora altres variables macroeconòmiques. Especialment, pel que fa al mercat de treball. Explica que la taxa d'ocupació entre els 20 i els 64 anys és del 70,1% a Catalunya, pel 63,9% al conjunt de l'Estat, i que també és superior el percentatge d'afiliació a la Seguretat Social -42,1% a Catalunya, 37,3% al conjunt de l'Estat-. Igualment es destaca a Catalunya són més favorables que al conjunt de l'Estat altres indicadors, com ara la taxa d'atur -tant atur registrat com atur EPA-, la ratio entre població total i població ocupada, les cotitzacions per treballador -pel fet que els salaris són igualment més elevats- o la contractació indefinida.

L'informe s'ocupa només del període 2013-2016. Remuntant-se a anys anteriors, però, la directora general d'Anàlisi Economica del departament d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha afegit que, fins arribar a la crisi econòmica, el sistema presentava superàvit a Catalunya de forma "estructural". "Quan hi ha dèficit a l'Estat, Catalunya té menys dèficit, i quan hi ha superàvit tenim més superàvit", ha conclòs Ginesta.