La recollida selectiva a Catalunya s'estanca al 45% i no arriba les exigències d'Europa

El 45,3% dels residus dels municipis de Catalunya es van recollir selectivament l'any 2022, el que es tradueix en 1.740.360 tones, i suposa tan sols un creixement d'un 0,3% respecte de l'exercici de 2021. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha reconegut que "mostra una estabilització de l'índex de recollida selectiva", en la presentació aquest dimarts dels resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l'any 2022, celebrada al Consorci del Lluçanès.

Les xifres estan 10 punts per sota de l'objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025, que és del 55% dels residus generals, i que pel 2020 era del 50%. Peraire admet que Catalunya "encara té molts deures a fer" i "va malament" per complir els objectius. No li consta que Europa hagi sancionat l'Estat pels incompliments en matèria de residus, però diu que li semblaria bé perquè "l'obligaria a posar-se les piles". El director de l'ARC efensa donar incentius als municipis en comptes d'imposar sancions.

De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, la que més incrementa són els envasos (7%), seguida del vidre (5,3%) i l'orgànica (1,4%). En canvi, el paper disminueix un 4,5% en les dades de recollida selectiva de l'any passat. Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), representa el 54,7% del total dels residus municipals generats, un total de 2.098.540 tones. També els residus que van a parar a l'abocador sumen el 30,6%, mentre Europa fixa un màxim del 10% per aquest 2023.

A Catalunya es van generar un total de 3,8 milions de tones de residus municipals l'any 2022, el que és un 1,2% menys que l'any anterior. Segons les dades fetes públiques per l'ARC, la generació per càpita de residus disminueix un 1,5% i se situa als 493 quilos per habitant i any.

Les millors i les pitjors comarques

Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva són la Conca de Barberà (77,24%), Osona (69,10%), el Berguedà (67,15%), el Solsonès (62,08%) i la Terra Alta (61,41%), totes amb un sistema de recollida porta a porta o bé contenidors tancats amb identificació de l'usuari. Els municipis amb millor índex són Vilablareix (Gironès, amb 92,61%), Albons (Baix Empordà, amb 92,21%), Corçà (Baix Empordà, amb 91,51%), Sant Quirze Safaja (Moianès, amb 91,46%) i Verges (Baix Empordà, amb 90,56%). La nova comarca del Lluçanès ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal amb un 72,31%, amb Prats de Lluçanès amb el millor índex (83,51%).

A l'altra cara de la moneda, les cinc comarques que menys residus van recollir selectivament són la Cerdanya (27,13%), la Val d'Aran (33,82%), el Baix Penedès (37,66%), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) i el Tarragonès (39,01%). Pel que fa als municipis amb els índexs més baixos de reciclatge van ser Fígols (Berguedà, amb 9,72%), Cabrera d'Anoia (14,69%), Maçanet de la Selva (16,21%), Creixell (Tarragonès, amb 18,13%) i Isòvol (Cerdanya, amb 18,59%).

De les dades també destaca que la recollida selectiva és baixa i segueix per sota la mitjana en les grans ciutats. Els 23 municipis de més de 50.000 habitants tenen una taxa del 37,9% i només ha pujat 3,5 punts en els darrers cinc anys. Malgrat que és important fer la feina en totes les poblacions, Peraire admet que "ha arribat l'hora que els municipis de més de 50.000 habitants implementin models d'alta eficiència". Pel que fa a la recollida selectiva en els municipis de menys de 50.000 habitants, en els darrers cinc anys s'ha incrementat 6,6 punts.