El rebuig a l'OPA del BBVA al Sabadell genera un consens inèdit en la campanya catalana
En el penúltim dia per demanar el vot abans de les eleccions, ERC i Junts intenten desgastar el PSC perquè consideren que s'ha allunyat de la seva posició històrica en defensa de la llengua catalana, mentre que els Comuns insisteixen amb la crítica el Hard Rock. Pedro Sánchez, en canvi, presenta el 12-M com una disjuntiva entre "Salvador Illa o bloqueig"
Barcelona-
A tres dies de les eleccions al Parlament de Catalunya s'ha produït un consens inèdit en l'actual campanya: es pot dir que tots els partits han rebutjat l'oferta pública d'adquisició (OPA) hostil que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell. Això sí, ho han fet amb intensitat diversa i, en alguns casos, reclamant canvis profunds en el sistema financer -com ara amb la creació d'una banca pública-, però el "no" a l'objectiu del BBVA ha unit ERC, PSC, Junts, PP, Comuns, la CUP i, fins i tot, Vox.
El futur del català, el rebuig al Hard Rock i el monocultiu turístic a Tarragona o les crítiques del PP a l'amnistia són altres temes que han marcat el penúltim dia de campanya. Els partits encaren les darreres hores per demanar el vot intentant sobretot mobilitzar l'electorat propi, captar vot fronterer i evitar fugues, cosa que explica les crítiques de Comuns Sumar cap al PSC, els retrets d'ERC i de Junts al PSC, els dards dels republicans als juntaires o la pugna entre PP i Vox pels electors de la dreta espanyolista, entre d'altres.
La demanda de millorar el finançament de la Generalitat havia generat un ampli suport entre els principals partits que concorren al 12-M, si bé alguns com la CUP o Vox se n'havien desmarcat, encara que per raons molt diferents. El rebuig a l'OPA al Sabadell, però, ha estat més unànime i també s'hi han sumat l'executiu estatal, els principals sindicats o patronals com la Pimec.
Pèrdua d'ocupació i de pes econòmic
Entre els candidats catalans, a grans trets els arguments compartits per oposar-se al moviment hostil del BBVA han estat que suposaria una reducció de la competència bancària, que generaria una preocupant concentració financera -segons el Govern, seria "la més alta d'Europa"- i que comportaria un important volum d'acomiadaments dels treballadors.
En aquesta línia, per exemple, la cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, ha carregat contra l'"oligopoli bancari"; el president del Govern i cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, ha assegurat que la fusió faria "minvar el poder econòmic de Catalunya" i ha afegit que "treballarem per evitar-la". El candidat del PSC, Salvador Illa, també s'ha referit a la "pèrdua d'espais de poder de decisió" que implicaria per a Catalunya, mentre el seu homòleg de Junts, Carles Puigdemont, ha assegurat que "fa temps que hi ha una estratègia per liquidar l'activitat bancària catalana" fet que "perjudica els usuaris i perjudica el país".
Per part de la CUP s'ha pronunciat el seu cap de llista a Tarragona, Sergi Saladié, que més enllà de rebutjar l'operació ha reclamat la constitució d'una banca pública "que actuï com a contrapoder econòmic i financer" i que faci "fluir els diners, l'economia i els crèdits a la ciutadania que ho necessita".
En el cas del PP, en canvi, hi ha hagut una certa contradicció entre el posicionament del seu candidat a Catalunya, Alejandro Fernández, i la posició estatal del partit. Fernández ha escrit a X que li "preocupa enormement" que l'OPA hostil al Sabadell "afecti negativament les pimes catalanes i la lliure competència. No m'agrada". En canvi, fonts estatals del PP han matisat que la formació "respecta els acords que puguin assolir empreses privades. En el cas que afecta el BBVA i el Banc Sabadell, considerem rellevant conèixer l'opinió dels organismes competents". Per afegir "que l'important és assegurar que el resultat d'una operació comercial no perjudiqui els interessos generals dels llocs de treball, així com els drets dels clients i usuaris de les entitats".
Aragonès i Puigdemont contra Illa pel català
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha acompanyat aquesta tarda el primer secretari del PSC, Salvador Illa, en un míting celebrat a Vilanova i la Geltrú que congregat unes 450 persones a l'interior de l'auditori de la ciutat. Els dos han fet una crida a concentrar el vot en el Partit Socialista diumenge, per garantir-se una presidència del Govern que no té des del 2010. Illa ha insistit en la idea d'"encetar una nova etapa" i ha demanat "no confiar-se", mentre que Sánchez ha presentat els comicis com una disjuntiva "entre Salvador Illa o bloqueig, entre entesa o discòrdia", per concloure que "quants més vots tingui en Salvador Illa, millor per a Catalunya".
Pel que fa a la resta d'ítems del penúltim dia de campanya, ha tingut un pes significatiu la defensa de la llengua catalana, qüestió que han utilitzat tant ERC com Junts per atacar un PSC que, consideren, ha rebaixat els seus plantejaments en aquest àmbit, extrem que la formació d'Illa no comparteix. En concret, des d'Argelers, Puigdemont ha manifestat que "hem de recuperar els orígens de la lluita del català com una lluita social. I em sap molt greu veure l'actual PSC que s'allunya d'aquesta tradició".
En aquest context, i davant d'una situació "alarmant" de la llengua, Puigdemont ha defensat que aquesta ha de ser "la legislatura de la llengua" i ha apostat per una reforma jurídica, per "refundar molts principis de les bigues mestres que han aguantat l'arquitectura jurídica de la llengua catalana perquè avui molts drets dels catalanoparlants no estan garantits a Catalunya". També ha assegurat que la immersió lingüística a l'escola "ha funcionat quan s'ha aplicat", però no quan ha passat el contrari.
Aragonès es compromet a continuar amb l'increment pressupostari de Cultura si governa
En un acte a Barcelona, Aragonès s'ha compromès a culminar el 2% del pressupost per al Departament de Cultura els propers set mesos si manté la presidència de la Generalitat, després d'una legislatura on els recursos en aquest àmbit han augmentat significativament. Sobre el català, ha acusat Illa d'"abandonar" la llengua en campanya, i ha alertat que farà el mateix si governa. També ha criticat Junts per no haver destinat prou recursos al català quan han format part de l'executiu, malgrat que en campanya "parlen molt" de la llengua. Una baixa inversió de la qual, segons ell, "avui en paguem les conseqüències".
Feijóo intentar aglutinar els votants de Vox
Des de Tarragona, on Comuns Sumar es juga mantenir l'únic escó que va obtenir-hi el 2021, Jéssica Albiach ha tornat a criticar l'aposta pel Hard Rock, un projecte que exemplifica un determinat model de país que comparteixen sobretot Junts i PSC. En aquest sentit, ha dit "prou" a tractar la demarcació de Tarragona com a "pati del darrere" de Catalunya. "Per què les comarques gironines són unes privilegiades i en canvi volen tractar Tarragona com si fos el pati del darrere?", ha criticat. I ha afegit que Tarragona és un "territori amb risc químic", ubicació de centrals nuclears i on s'hi vol aixecar "el casino més gran d'Europa".
La seva formació, en canvi, aposta per la "reindustrialització" del territori i "tota la inversió pública que es pugui fer" en contraposició a un model turístic que comporta precarietat i inseguretat. Un dia més, ha intentat taponar les potencials fugues de vots -sobretot cap al partit d'Illa- demanant el suport "a tota la gent progressista" perquè "PSC i ERC volen pactar amb Junts".
Finalment, el PP ha presentat la seva candidatura per a les eleccions europees del 9 de juny en un acte celebrat al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb la presència de la cap de llista, la catalana Dolors Montserrat, el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, i el candidat de cara el 12-M, Alejandro Fernández.
Feijóo s'ha adreçat als votants de Vox per concentrar el vot de la dreta -i extrema dreta- espanyolista, tant aquest diumenge com a les europees, perquè "la unió del vot multiplica els escons", mentre que "la divisió resta". Les darreres enquestes situen Vox i PP en una posició d'empat tècnic diumenge i un suport similar. Montserrat, en canvi, ha intentat que l'amnistia tregui el cap en una campanya on ha tingut molt poc pes, assegurant que "Europa no pot permetre que [la llei] segueixi endavant".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..