Rebaixar ràtios a P3, internalitzar el 112 o 3.000 pisos públics més, nova proposta del Govern per convèncer la CUP

Continuen les negociacions entre el Govern de la Generalitat i la CUP al voltant dels pressupostos de l'any vinent, aprovats al Consell Executiu de dimarts i que els anticapitalistes sotmetran a votació de la seva militància per decidir si hi presenten una esmena a la totalitat. La darrera proposta del Govern d'Aragonès a la CUP contempla una rebaixa de ràtios progressiva als cicles d'infantil i primària, la possibilitat d'estudiar la internalització del 112, ampliar amb 3.000 pisos el parc d'habitatge públic o fer canvis en el paper que juga la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos -els antiavalots- en els desnonaments. Segons el diputat de la CUP Xavier Pellicer, la proposta encara està lluny de l'acord d'investidura pel qual van votar a favor de la investidura de Pere Aragonès. Al seu torn, el president s'ha mostrat convençut que arribaran a un acord per tirar endavant els comptes.

A partir d'aquest divendres la CUP traslladarà a les seves assemblees territorials l'estat de les negociacions dels pressupostos, a l'espera que entre diumenge i dilluns les bases votin si aposten per presentar-hi una esmena a la totalitat o no. En el cas que s'opti per una esmena a la totalitat, la pregunta arbre formulada a la militància cupaire també contempla seguir negociant. El debat al Parlament sobre les esmenes a la totalitat als comptes està convocat pel dilluns 22.

Segons avança l'ACN, l'executiu proposa una reducció de ràtios progressiva als cicles d'infantil i primària, passant de 25 a 20 alumnes per aula. La idea seria començar el curs 2022-2023 amb 1.545 nous professionals per reduir les ràtios a P3 fins als 20 alumnes per aula. Això, indiquen, suposaria un increment de 56,8 milions d'euros en el capítol 1 del Departament d'Educació. La proposta es va fer arribar a la CUP dilluns a través d'un document de nou pàgines. 

Pel que fa a l'ordre públic, el Govern defensa que s'ha de limitar tant com sigui possible el recurs a les unitats ARRO i BRIMO en els desallotjaments. El Departament d'Interior es compromet a monitoritzar l'evolució dels casos en què s'acabi necessitat la intervenció de l'ARRO o la BRIMO, desplegar un nou protocol de treball dels Mossos d'Esquadra per a casos d'actuacions sota mandat judicial durant un desallotjament. A més a més, el Govern posa damunt la taula la possibilitat d'internalitzar el 112 després d'avaluar el model de gestió. L'executiu ja preveu incloure en la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022 la internalització del servei del 061 Salut Respon.

Altres mesures que planteja el Govern per facilitar l'aval de la CUP a la tramitació és ampliar amb 3.000 pisos el migrat parc d'habitatges públics, un fet que s'aconseguiria mitjançant la construcció de 2.000 immobles nous i la compra de 1.000 més, segons informa Rac 1. A més a més, el Govern també assenyala que impulsarà, abans d'acabar el 2022, els impostos pendents de desenvolupar de la Llei del canvi climàtic. I garanteix que començarà per l'impost a les emissions d'òxid de nitrogen emeses pels grans vaixells aquest novembre.

Posicions allunyades

La CUP creu que l'última proposta que el Govern els va fer dilluns sobre pressupostos té un enfocament "bastant llunyà" de l'acord d'investidura. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha detectat "avenços interessants" en educació en referència a la rebaixa de ràtios progressiva als cicles d'infantil i primària, però tem una "internacionalització parcial" del 112. Pel que fa al paper de la Brimo als desnonaments, Pellicer defensa que no n'hi ha prou en dir que l'actuació d'aquesta divisió dels Mossos serà l'últim recurs, sinó que "no s'ha de contemplar".

Un element que "no ajuda" a modificar la posició de la CUP és, segons ha dit Pellicer, que a la proposta de dilluns no hi consti ni un euro per a BCN World i, en canvi, als pressupostos aprovats dimarts s'hi destinin 120 milions d'euros per garantir la compra dels terrenys de la Caixa on s'hauria d'ubicar el macrocomplex turístic.