Cargando...

devolucions en calent

La realitat desmenteix al TEDH: els migrants no poden creuar legalment la forntera de Melilla

El racisme institucional, la brutalitat de la gendarmeria marroquí i la ubicació de l'oficina d'Asil i Refugi després de la frontera espanyola contradiuen al Tribunal Europeu de Drets Humans: els migrants subsaharians no poden accedir de forma regular a territori nacional i demanar protecció internacional.

Publicidad

Foto d'arxiu. Imatge de la tanca de Melilla./EFE

melilla,

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va fer pública la setmana passada la sentència en la qual considera que els dos migrants subsaharians que van saltar la tanca de Melilla el 2014 i van ser retornats automàticament a través del reixat "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat" perquè "van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular al territori espanyol".

Publicidad

El racisme, primer checkpoint

El que sembla un mer tràmit rutinari es complica per a un subsaharià. "A Melilla tothom sap la situació de la frontera: si ets negre, no entres; si ets blanc, pagues", així de taxatiu és el president de l'associació Pro Drets de la Infància (Prodein), José Palazón, per referir-se al racisme institucional que s'amaga després de la sentència del TEDH. "Mai veuràs a un blanc, sigui de Tunísia, Algèria o un altre país nord-africà saltar la tanca, només veuràs a negres en ella", afegeix.

Click to enlarge
A fallback.

Per aconseguir un visat temporal per entrar a Espanya de forma regular per un període de 90 dies cal demostrar la capacitat de pagar 95 euros al dia, això és 8.550 euros, segons es llegeix a la secció "Acreditació de Mitjans Econòmics" dels requisits d'entrada d'estrangers al país a la web el Ministeri de l'Interior.

Circuit d'obstacles

Els testimoniatges recollits per aquest diari coincideixen a destacar la tasca de la Gendarmeria marroquina a la frontera per evitar que migrants subsaharians entrin a Espanya. "Al cap i a la fi compleixen ordres, per alguna cosa Espanya paga al Marroc", apunta Palazón, en referència a l'externalització del control migratori.

Publicidad

El problema amb la localització de l'Oficina d'Asil i Refugi i Beni Enzar va més enllà de la seva posició després de la frontera. Ni tan sols es troba en el pas immediat del Marroc a Melilla que permetria als migrants sol·licitar asil tan aviat com trepitgessin sòl espanyol. Està instal·lada en direcció contrària, és a dir, a la sortida de Melilla i entrada al Marroc.

Asil a un barracó

En aquest punt, encara hauria de travessar el carrer cap a la seva esquerra fins arribar a la porta contrària del pas fronterer. El camí és idèntic al qual acaba de fer, però aquesta vegada en direcció contrària. La diferència és que abans d'arribar al torn per deixar Espanya, a la dreta trobarà un edifici que dóna pas a un barracó prefabricat amb el rètol "Protecció Internacional". Si pogués arribar fins aquí, seria traslladat al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), on esperarà un temps indeterminat fins que es resolgui la seva sol·licitud.

Publicidad

La realitat xoca de cara amb els requisits d'Interior per facilitar un ingrés legal. "Es podrà autoritzar l'entrada a l'Estat espanyol dels estrangers que no reuneixin els requisits quan existeixin raons excepcionals d'índole humanitària, interès públic o compliment de compromisos adquirits per Espanya", diuen les condicions recollides en el seu web.

Publicidad