La Rambla del futur

Reunits a la sala 2 de la Virreina Centre de la Imatge, al bell mig de la Rambla, tres dels membres de l'equip de km-ZERO atenen a la premsa. Són Itziar González ("participo en l'equip d'estratègia i treballo en la interlocució amb la ciutadania"), Arnau Boix ("formo part de l'equip de disseny de les estratègies i treballo als grups cooperatius, de participació directa") i Olga Tarrassó ("juntament amb la Lola Domènech portem la part de formalització física del projecte"). Tots tres són arquitectes. Se'ls veu amb ganes de respondre preguntes i esvair dubtes. L'Ajuntament de Barcelona els va adjudicar el concurs internacional per a la transformació integral, social i urbanística de la Rambla, que comptarà també amb un procés participatiu per consensuar el projecte amb veïns i entitats. Km-ZERO és un grup de 15 professionals de diferents àmbits entre els que destaca l'exregidora del consistori a l'època socialista, Itziar González. Durant els primers sis mesos l'equip redactarà el document d'estratègies i l'avantprojecte, que buscarà, segons explica la pròpia González: “canviar el ph de la Rambla de Barcelona”.

Asseguren que és la primera vegada que l'Ajuntament "li diu a la ciutadania que vol tirar endavant la reforma d'un espai públic tenint en compte en el pla les polítiques públiques que s'hi han de desenvolupar". Sobre la taula, un fotimer de fotocòpies i un gran plànol en què s'hi veuen les diferents fases del projecte. Un projecte ambiciós, que busca influir en les demandes socials i econòmiques de una via tan important com la Rambla de Barcelona.

Els pregunto si no creuen que és massa tard per revertir els usos de la Rambla de tal forma. Tots tres responen a la vegada, abans i tot que pugui acabar de formular la pregunta: "No, no, no, no, no" –asseguren, i remata la resposta Itziar González–, "en realitat no és massa tard perque en realitat ningú no havia llançat la tovallola". L'exregidora –que va dimitir en protesta per la construcció d'un hotel annex al Palau de la Música el 2009, i que posteriorment va rebre amenaces de mort– assegura que quan ella era a l'ajuntament ja es pensava a reformar la Rambla: "Cada regidor que ha anat passant s'ho ha mirat i ho ha estudiat, però fins ara no s'ha fet".

Massa interessos creuats

El projecte proposarà potenciar els usos socials de la Rambla, introduir estratègies per canviar els usos comercials dedicats al turisme en les plantes baixes, crear un centre documental i de recerca de la història de la via i promoure la creació d'un centre internacional d'investigació de turisme crític: "Canviar-li el sentit a la Rambla, variar-li el ph. Es com un ecosistema, amb essers més forts que altres. Com un gran concert", assumeix González.

Demano exemples i respon Itziar González: "Un: Si els veïns diuen que volen venir més a la Rambla, una de les estratègies plantejades és situar els serveis públics a la Rambla. És a dir, si la guarderia estigués a la Rambla, aniries a la Rambla. O un altre: Que hi hagués una programació cultural coordinada, unitària a totes les sales; la gent hi vindria més. Hi ha moltes maneres, i totes s'han d'abordar perquè la ciutadania recuperi la Rambla, que no quedi especialitzada en un sol ús".

"Tothom sent que ha de cuidar de la Rambla"

La Rambla és el carrer de Barcelona amb més pes simbòlic. Insígnia històrica de la lluita social, carrer per on es manifestaven els obrers (i, a principis de 2017, la ciutadania sota el lema Barcelona no està en venda), actualment la Rambla és l'exemple gràfic d'un model econòmic i laboral descaradament injust. En poc més d'un quilòmetre de llargària s'hi apleguen persones migrades que miren de guanyar-se la vida amb la venda ambulant, prostitució, desenes de bars i restaurants en què el personal treballa en condicions més que precàries i, com no, milers de turistes que baixen i pugen cada dia el carrer fent-se selfies i comprant pots de fruita als quioscos que s'hi troben. L'economia de la Rambla (i, per extensió, del casc antic) funciona, i molt. Però només beneficia uns pocs. Als restaurants de la zona els importa un rave fidelitzar la clientela estrangera, i per això cobren el suc de taronja més car que una entrada al cinema. Davant d'aquestes dinàmiques, variar la demanda de la Rambla és una proposta més que ambiciosa.

L'equip de km-ZERO, però, sembla conscient de la dificultat que encaren: "Qui hi va molt, per allà, hi treballa o hi viu, ens diu que ja no se sent seva la Rambla. O no tant com abans –confessa Olga Tarrassó–. Creiem que la Rambla s'ha tornat un lloc excloent". Pensem en la Rambla com en una habitació comuna, com en la gran sala d'estar de la gran casa que és Barcelona, i no pas "un llarguíssim passadís", que és el que és ara, per a Olga Tarrassó: "Espacialment, de façana a façana, hi ha una vegetació característica i uns edificis molts interessants que no es perceben. Estan emmascarats. Hem de donar importància a les portes de pas entre gòtic i raval. Aquests espais d'interconnexió estan molt espatllats ara mateix. Generen mal ús i incomprensió de l'espai. És com una habitació plena de trastos. Cal endreçar, ordenar, donar valor...", argumenta Tarrassó.

Un altre cop, canviar la demanda, les necessitats, per aconseguir influir en els usos respectant tot el possible els diferents interessos: "Cadascú vol el que vol, però tothom sent que ha de cuidar de la Rambla –diu González, i afegeix–. Hem d'aconseguir que el turista tingui ganes de seure a la Rambla a no fer res, que de fet és el que hauríem de fer els veïns". Per a l'equip de km-ZERO és important negar allò de que els turistes venen a Barcelona (i sobretot a la Rambla) a consumir: "Hem d'acabar amb molts tòpics. El primer, el de que no es pot fer res amb la Rambla. El segon, el de que el turisme sempre és un problema".

"Aquest projecte haurà d'inspirar la resta de la ciutat"

Una actuació d'aquesta mesura sobre La Rambla, columna vertebral de Ciutat Vella, no té cap tipus de sentit si queda aïllada de la seva zona d'influència, la Barcelona turística d'aparador. En transmetre aquest dubte a l'equip, ells transmeten que les actuacions que es portin a terme hauran d'anar molt més enllà de la Rambla: "la zona afecta de la plaça Universitat a la plaça Urquinaona, i el front marítim –diu l'Arnau–, l'Ajuntament ens ha transmès la necessitat que la Rambla uneixi molt més els barris del Raval i del Gòtic".

Els turistes pugen i baixen la Rambla; els barcelonins acostumen més aviat a creuar-la. D'igual manera, un projecte com el que tenen entre mans no és viable si no és transversal i integral: "L'Ajuntament ha assumit que necessiten l'aportació de tècnics molt diferents, que a banda han d'establir moltes complicitats amb la ciutadania per definir les polítiques –i remata Itziar González, visiblement optimista–. És un gust treballar així". Per a l'Arnau, el més important és que unes "decisions político-tècniques que normalment acompanyarien a un procés d'urbanització en aquest cas passa a ser un treball conjunt per l'equip integral. El disseny del treball assegura que es legitimaran les estratègies que des d'altres àmbits econòmics i socials de la zona s'estan plantejant".

Caldrà veure com es relaciona el desenvolupament de la proposta amb el Pla especial d'ordenació de la Rambla, aprovat el passat mes de juny. O fins i tot, quins problemes podrà haver amb la recentment acordada nova ordenança de terrasses, que l'Ajuntament ha hagut d'empassar-se després de molta polèmica. Mentrestant, des de km-ZERO, entenen que la feina que estan duent a terme ha de ser "quelcom que ha d'inspirar després per estendre's a tota la ciutat", segons Olga Tarrassó.

"Més que participació ciutadana, cooperació ciutadana"

El projecte de km-ZERO ha estat escollit amb una puntuació de 84,68 punts sobre 100, una valoració que han realitzat personal intern de l’Ajuntament i membres externs, representants de l’Associació d’Amics de La Rambla, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, el Col·legi de Geògrafs de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Mentre parlem de com fer que els veïns se sentin seva aquesta proposta, irromp a la sala en Joan, veí de la propera plaça de Vicenç Martorell. Vol formar part de la idea, aportar. L'Arnau acompanya en Joan a apuntar-s'hi als grups de cooperació, que just després m'explicarà com hauran de funcionar: "Més que participació ciutadana, creiem que és millor definir la nostra proposta com a grups de cooperació". La diferència rau en què se supera l'esquema de la ciutadania enviant propostes als responsables, per obrir "grups de reflexió constant, que funcionen com a espais de coneixement més que de participació, en què hi haurà els agents involucrats en el procés de transformació. Els que prenen decisions i els usuaris, des de l'inici fins al final", explica l'Arnau i la Itziar puntualitza: "I sense jerarquia".

Com tot canvi integral, només pot ser radical. I optimista:

–Hi havia un moment en què a la Rambla la gent s'hi asseia a jugar a escacs –recorda la Itziar González, que viu al proper carrer Petritxol.

–Això és recuperable? –pregunto.

I tots tres diuen, un cop més, alhora: "Sí, sí, sí, sí".