Racisme institucional 2019: un altre any d'ombres allargades al CIE de València

Centenars de persones van tornar a eixir al carrer el passat dimecres 18 en el marc del Dia Internacional del Migrant. A València, com en tantes altres ciutats, la marxa va reclamar la defensa dels drets humans, la derogació de la llei d'estrangeria, la fi de les deportacions i el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). L'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, se sumava a les protestes amb un tuit: "No té cap sentit que persones que no han comès cap delicte estiguen tancades. Ni en aquestes condicions ni en cap altra. L'exigència és clara: cal tancar els CIE. València és ciutat de llibertats".

El seu autor, R.Y., és un veneçolà resident a Madrid des de 2015 que va ser internat el passat 13 de novembre al CIE de València. Afronta una ordre d'expulsió i el Ministeri de l'Interior ha rebutjat la sol·licitud d'asil humanitari que havia plantejat. Des de la campanya CIEs No-València han comunicat al Jutjat d'Instrucció número 3, encarregat del control del recinte, que l'home es troba en una situació delicada, amb el passaport caducat i amb l'amenaça de trobar-se al país d'origen sense cap document que acredite la seua identitat.

La campanya CIEs No, de fet, va denunciar que, una hora abans de morir, el jove havia advertit al director del centre de l'agressió mitjançant una instància escrita per un company en nom seu. Un fet que CIEs No considera determinant per concloure que "els responsables del centre coneixien les precàries condicions físiques i psicològiques" en què es trobava el jove.

Oficialment, es té constància de tres morts al CIE de Sapadors

El llarg historial d'opacitat i denúncies ha comportat algunes accions simbòliques per part d'alguns dirigents polítics valencians. Fa uns dies, precisament, el diputat Joan Baldoví, de Compromís, tornava a preguntar al Govern espanyol per la seua política de tractament a les persones migrants i insistia que el nou executiu hauria d'aclarir si tancarà els CIE. La coalició valencianista ha presentat una proposició no de llei a les Corts que insta el Govern espanyol a realitzar un informe públic anual sobre l'estat de les instal·lacions i els serveis a Sapadors.

Interior del CIE de Sapadors, a València. 

Discriminació en la discriminació

El 2018, 7.855 persones —7.676 homes i 179 dones— van ser internades en un CIE. Procedien de 90 països diferents però sobta la presència massiva d'interns procedents del Marroc (2.801) i Algèria (2.511), que sumen gairebé el 70% de totes les persones recloses. Les dades, llançades a l'informe "CIE 2018: Discriminació d'origen", elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants-Espanya (SJM-E), revelen per a aquesta entitat que l'internament es va utilitzar sobretot com a eina de les polítiques de control de fronteres, ja que el 92% de les persones algerianes i un 79% de les marroquines van ser internades per motiu de devolució per la seua entrada irregular a Espanya. "Dins de la discriminació racial s'estableixen també discriminacions", lamenta Vives.

Vives recalca la vulnerabilitat dels perfils representats en aquelles persones que acaben tancades en un CIE en el mateix moment d'arribar-hi (menors, dones víctimes de tracta amb finalitats d’explotació sexual...) i a les quals no se'ls presta una atenció personalitzada. "La migració, a nivell polític, es tracta des del prisma de la regulació i la seguretat. La policia no està preparada per a la detecció de perfils vulnerables sinó que està obsessionada en buscar els perfils delictius", explica l'activista. La campanya en la qual col·labora Vives, no debades, denuncia que el racisme institucional no només es dóna al CIE sinó que es projecta en diferents coordenades d'una extensa xarxa: fronteres, externalització, batudes racistes, identificacions per perfil ètnic, deportacions... "És una maquinària legal de repressió i criminalització de les persones migrants, emparada en la seua majoria per la llei d'estrangeria estatal i una gran quantitat de directives europees", recorda.

Gairebé el 70% de les persones recloses en un CIE durant el 2018 provenien del Marroc o Algèria

Preguntat pels últims esdeveniments al CIE de València, Vives es mostra conscient que, per cada cas que es denuncia, hi ha més rèpliques que no s'arriben a veure: "Ho tenim molt clar: hi ha coses que se'ns amaguen. Aquesta és una de les característiques del CIE: la seua opacitat. El cas d’R.Y. ens va arribar quan aquest xic ja portava tres setmanes tancat. Durant setmanes ningú no s'havia adonat que hi havia una persona tancada amb el VIH". Però, a més, Vives reconeix que no totes les situacions conegudes pels col·lectius es fan públiques. L'objectiu: protegir la integritat de les persones tancades per evitar possibles represàlies. L'activista, de fet, afirma que membres de la campanya s'han fet presents aquests dies a les instal·lacions per seguir molt de prop el cas de l'intern veneçolà, que va denunciar a través dels seus enregistraments les condicions inhumanes de l'espai.

Parets que parlen

Amb el propòsit de visibilitzar totes aquestes denúncies d'incompliment dels drets humans als CIE, el cineasta valencià Emilio Martí López projecta en el seu recent curtmetratge animat Makun (No llores) -Dibujos en un C.I.E. (2019) el contrast entre els somnis de les persones que migren a la recerca d'una vida millor amb el malson en què es converteix la seua arribada a Espanya. La peça dona vida als quantiosos dibuixos trobats a les parets d'un CIE canari i compta amb el testimoni i la veu de Thimbo Samb, Mor Diagne i Vivian Ntih, tres persones migrants.