El qui és qui dels aspirants a liderar la llista de JxCat a les eleccions

Una de les grans incògnites de les properes eleccions catalanes, que previsiblement es convocaran un cop s’hagin aprovat els pressupostos del Govern, és saber qui encapçalarà la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat). Ara mateix l’escenari resta del tot obert, amb almenys mitja dotzena de noms que aspiren a liderar la llista. En funció de quina sigui finalment la data de la cita amb les urnes, és probable que l’espai postconvergent no hagi culminat el procés de reordenació que pretén engegar des de fa mesos i que, en principi, hauria de completar-se amb l’agrupació en una sola marca de les sensibilitats que ara mateix es reparteixen entre el PDeCAT, JxCat o la Crida Nacional per la República.

Laura Borràs, la líder al Congrés  i propera a Puigdemont

Propera tant a Puigdemont com a Quim Torra, Laura Borràs segurament sigui una de les primeres opcions de JxCat per liderar la candidatura, tal com ja ha fet a les dues darreres eleccions al Congrés, celebrades el 28 d’abril i el 10 de novembre de l’any passat. Amb una trajectòria política meteòrica, aquesta professora universitària va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre gener de 2013 i 2018, moment en què va convertir-se en diputada al Parlament. Posteriorment consellera de Cultura del Govern de Torra, al març de l’any passat va deixar el càrrec justament per liderar la llista a les eleccions espanyoles.

Damià Calvet, l'aposta dels presos polítics

Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet és un històric militant de l’antiga Convergència, ja que amb 16 anys es va afiliar a la seva secció juvenil, la JNC, però fins l’actual legislatura no havia fet el salt a la primera línia política. Afiliat al PDeCAT i membre de la direcció de la Crida, Calvet no és un nom que generi rebuig en cap de les grans famílies de l’espai i està ben vist tant per Puigdemont com pels presos polítics de JxCat. De fet, seria el candidat preferit per Jordi Turull i Josep Rull, el seu predecessor al Departament de Territori i amb qui l’uneix una estreta amistat des de l’adolescència, quan els dos van començar a militar a la JNC. De fet, Calvet podria conformar una espècie de tàndem amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, que sonaria com a persona per assumir un càrrec de pes en la futura etapa del partit.

Jordi Puigneró, l'home de la República Digital

També és veí de Sant Cugat del Vallès Jordi Puigneró (1974), un altre dels noms que sembla guanyar força com a hipotètic candidat de JxCat, tot i tenir una trajectòria relativament curta a l’administració. Està afiliat al PDeCAT, però no a la Crida i té bona relació amb Puigdemont, ja que també és un partidari clar de l’estratègia de confrontació amb l’Estat. El titular del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública és enginyer en Sistemes d’Informació i ha treballat al departament d’informàtica del Deutsche Bank, a Frankfurt, i a IBM. El seu historial polític arrenca el 1999, quan va afiliar-se a la JNC i el 2003 va fer el salt a la política professional com a cap de gabinet de l’aleshores alcalde de la seva ciutat, Lluís Recoder.

El conseller Jordi Puigneró en una entrevista recent a Rac 1. 

Àngels Chacón, l'opció de la direcció del PDeCAT

Igualadina de 51 anys, la consellera d’Empresa i Coneixement és un nom que compta amb el suport de la direcció del PDeCAT. La seva trajectòria política és més aviat curta, ja que tot just arrenca el 2011 quan es converteix en regidora independent de la seva ciutat, dins l’equip liderat per l’alcalde, Marc Castells. Acabaria sent tinent d’alcaldia de territori, comerç i indústria i el 2016 va afiliar-se al PDeCAT, coincidint amb el seu congrés fundacional.

Marta Madrenas i Marc Castells, els alcaldes

Més enllà d’aquests noms, també sonen amb menys força alguns alcaldes, com ara Marta Madrenas i Marc Castells. Madrenas (1967) és l’alcaldessa de Girona i diputada al Parlament. Manté una gran relació personal amb Carles Puigdemont, amb qui precisament va fer el salt a la política professional quan l’expresident va assolir, el 2011, l’alcaldia de la ciutat. En aquella etapa era la tinent d’alcaldia de promoció econòmica, mentre que el 2015 va passar a ser la responsable de l’àrea d’Urbanisme, fins que el 2016 va assolir l’alcaldia. Arran de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017 va convertir-se també en diputada autonòmica.