La querella contra Llarena, per impedir que "l'expressió de la voluntat popular" es porti a la pràctica

Per "impedir que l'expressió de la voluntat popular" expressada a les urnes "sigui portada a la pràctica". Aquesta és l'argumentació fonamental de la querella col·lectiva contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i els magistrats de la Sala d'Apel·lacions Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge, que prepara la plataforma Querellants per la República, i que tenen intenció de presentar a finals de mes. Una querella criminal per prevaricació i vulneració dels drets fonamentals, per impedir la investidura de Jordi Sànchez. Que ja està redactada –a manca només d'algunes modificacions menors–, i que poden signar com a mínim més d'un miler de votants del 21D: els que ja han fet els tràmits necessaris, segons fonts de la plataforma.

Segons argumenta el text, els magistrats haurien incorregut en aquests delictes en diverses resolucions que van tenir com a resultat impossibilitar els dos intents d'investidura de Sànchez. I, molt especialment, tres de concretes. Per part de Llarena, es tracta de les seves resolucions del 9 de març, en què aquest denega la petició de Sànchez per poder assistir al ple del Parlament de la seva pròpia investidura, i del 12 d'abril, en en què fa el mateix per al ple del segon intent d'investidura del propi Sànchez, a més de denegar-li també la possibilitat de participar en la sessió per via telemàtica. Per part de la Sala d'Apel·lacions, la resolució en qüestió és la del 17 d'abril, que rebutjava el recurs de la defensa de Sànchez a la decisió de Llarena del mes de març (referent al primer intent d'investidura de Sànchez). Està pendent la resolució de la Sala al recurs a la resolució de Llarena del 12 d'abril (segon intent d'investidura), que es podria afegir a la querella si s'emet abans que es presenti aquesta.

El de Sànchez, el cas "més groller"

Fonts de la plataforma precisen que el Suprem hauria vulnerat el drets fonamentals en altres ocasions en la causa contra el sobiranisme, però que el cas de la investidura de Sànchez "és el més groller i el més flagrant", perquè havia estat designat candidat pel president del Parlament, Roger Torrent, i perquè també hi consta un "requeriment" del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que insta l'Estat espanyol a complir mesures cautelars per garantir el compliment dels drets polítics del diputat de JxCat, que el tribunal va considerar com a no vinculant.

La querella conclou que, amb totes aquestes resolucions, es pretén "impedir que l'expressió de la voluntat popular" expressada a les urnes "sigui portada a la pràctica", i que es fa usant "la pitjor de les coaccions, una resolució judicial sabent que és injusta".