Puigdemont: "Per què ens hem de rendir?"
El president cessat referma la seva intenció de ser investit president, descarta ara torna a Catalunya i afirma que podria governar des de Brussel·les. "No passa pel nostre cap recular o rectificar el que complagui el senyor 155", assegura. ERC reitera el seu suport al "candidat de JxCat" i demana el vot delegat per als seus diputats a Brussel·les.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
Carles Puigdemont descarta tornar a Catalunya. Així ho ha afirmat aquest divendres el president cessat de la Generalitat, en una entrevista al programa El Matí de Catalunya Ràdio, que condueix Mònica Terribas, en què ha assenyalat que, en cas de tornar a territori espanyol, el seu destí "segur" seria la presó, i que "no es pot ser president si s'és presidiari".
Publicidad
Tot i que fa poc més d'una setmana el pla de JxCat passava per un retorn a Catalunya de Puigdemont després de ser investit president -de forma telemàtica-, el president cessat ha descartat ara aquesta opció, i assegura que pot governar des de Brussel·les, amb "l'ús de les tecnologies". La disjuntiva, segons ha assegurat, és governar "des de Catalunya i des d'Europa", o bé fer-ho "des de Madrid", en referència al 155.
Puigdemont només ha deixat una possibilitat a renunciar a la presidència. Que "la majoria del Parlament de Catalunya em retirés l'arepresentantsutoritat que em va conferir en la investidura -referint-se a la del 2016-, per la qual sóc president". "El Parlament m'ha elegit, i cap parlament m'ha retirat la confiança", ha recalcat.
No obstant les paraules de Puigdemont, la seva investidura a distància no està ni molt menys assegurada. De fet, el Govern central i els partits constitucionalistes del Parlament ja han deixat clar que la recorrerien davant del Tribunal Constitucional. En aquest sentit, des d'ERC ja s'ha apuntat els darrers dies que, tot i que l'opció d'investir Puigdemont és la prioritària, "ningú no és imprescindible".
Publicidad
Puigdemont, dilluns a Copenhaguen
Poques hores després d'emetre's l'entrevista s'ha sabut que Puigdemont abandonarà Bèlgica per primer cop des que hi va arribar, el 30 d'octubre. El president cessat participarà dilluns en un debat sobre la situació política a Catalunya que organitza l'Universitat de Copenhaguen, que ha presentat Puigdemont en la seva web com al "130 president del Govern de Catalunya".
ERC demana el vot delegat de Serret i Comín
També aquest divendres, i poc després, ERC ha donat suport al "candidat de JxCat" per a la investidura. En roda de premsa, la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, i el seu diputat Raül Romeva han deixat clar que la formació no presentarà candidat propi, i que votarà pel que proposi JxCat. Romeva, de fet, ha esquivat visiblement pronunciar el nom de Puigdemont com a candidat de JxCat, i només ho ha fet a insistència de la premsa.
Publicidad
Méndez de Vigo defuig parlar d'un recurs al TC
Les intencions dels partits independentistes d'investir Puigdemont han estat contestades immediatament pel Govern central. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, ha afirmat serà el Parlament de Catalunya qui haurà de prendre "la decisió que correspongui" per a la investidura. Però que "no hi possibilitat política de prendre decisions al marge de la legalitat", i que la investidura s'haurà de desenvolupar respectant "el reglament" de la cambra.
"La legalidad ha de complir-se i es complirà", ha reiterat Méndez de Vigo. Que, no obstant -i a diferència d'altres ocasions- ha evitat dir explícitament que l'executiu recorrerà al Tribunal Constitucional una investidura a distància de Puigdemont. "El Govern impedirà que es cometi cap il·legalitat", ha afirmat només Méndez de Vigo, preguntat explícitament fins a dues ocasions per aquesta qüestió. De la mateixa forma -i també en resposta a dues preguntes de la premsa- Méndez de Vigo ha defugit igualment afirmar si el Govern central pot impedir la investidura telemàtica de Puigdemont, malgrat que aquesta fos impugnada posteriorment. "Està en aplicació el 155, i sabem quines són les conseqüències legals per als qui se saltin la llei", ha recordat el ministre, que ha dit també que "el Govern no té cap dubte de quina és la interpretació correcte" del reglament del Parlament.